La moció de censura afavorida per Vox i liderada per Ramón Tamames va posar la punta al cicle iniciat arran de la crisi financera de 2008. Del 15M que demandava “democràcia real ja” i de l’1 d’octubre català que pugnava per la ruptura del lligat i ben lligat, res queda. Tant l’esquerra abertzale com l’independentisme català semblen anar, per motius diferents, a rebuf. El panorama és això de l’adaptació a la “democràcia Real” de la segona restauració borbònica.
L’encimbellament en prime time (res hi ha casual en aquest món) de Yolanda Díaz indica que aquesta és una operació d’Estat que pretén liquidar a la ja poc compacta i flotant esquerra estatal sorgida del 15M. La sensació: la “vella esquerra” d’IU/CCOO està aplicant a Pablo Iglesias la medicina que ell va repartir abans. La col·laboració entusiasta dels mitjans progres i no progres assenyala que l’assumpte va més enllà de la lògica intrapartidària.
En la moció assistim a la decadència senil d’un protagonista del qual va ser la política entreguista del PCE. Per dir-ho així, en el seu moment Tamames va fer al PCE el que el PCE va fer a la lluita antifranquista: trair-lo. Davant, una hereva d’aquesta mateixa cultura del PCE, que, si fa dos telenotícies clamava amb oportunisme pel dret d’autodeterminació, la ruptura democràtica i contra la dictadura del BCE, avui torna a casa amb el mantra que el R78 era la meta dels quals van lluitar i van morir als carrers.
Es va corroborar el sospitat: mantenir el fantasma de l’extrema dreta ataca l’estabilitat de la democràcia consensual. Enric Juliana recorda la complicitat de Tamames en la mina del felipisme. La conclusió és òbvia: els filipistes eren “els nostres”. L’olor de naftalina aconsegueix que l’alineament del mapa polític se situï on sempre: en la idea que la Constitució de 1978 és l’alfa i l’omega. Un ordenament legal que, cada vegada que el pols emancipador dels pobles emergeix, mostra el seu caràcter opressiu.
Com en el film de Buñuel L’àngel exterminador, la política espanyola és incapaç de sortir d’un espai que actua com Katechon: terme procedent de la tradició cristiana esdevingut en concepte polític. El Katechon encarna la idea de la “contenció contra l’anticrist”. La irreformable Constitució del 78, lloada per Yolanda Díaz, és el Katechon. La irrupció democràtica dels pobles de l’Estat, l’anticrist. Veurem quant temps de relax permeten aquests agitats anys 20. Mentrestant, aprofitem les estones d’entremig.
Imatge de portada: Ramón Tamames, de Constantino de Miguel, CC BY 2.0 https://creativecommons.org/licenses/by/2.0, via Wikimedia Commons
