El dimecres, dia 15 de febrer, va fer 20 anys de la manifestació a Barcelona en contra de la guerra d’Iraq. Una mobilització històrica que situà la societat catalana a l’epicentre de la lluita per la pau a escala internacional, defensant la sortida dialogada dels conflictes i situant l’imperialisme i l’OTAN com a greus perills per a la pau. Des del consell de redacció hem impulsat un nou monogràfic, ja que les mobilitzacions contra la guerra, no només va marcar un cicle social i polític a Catalunya i a Espanya, sinó que ens recorden com els valors de la pau no poden seguir retrocedint.
Catalunya és una societat on el pacifisme sempre ha estat molt arrelat, i l’esquerra política i social catalana en general, i els comunistes en particular, formem part d’aquesta tradició. Les guerres les pateixen els pobles i gairebé sempre obeeixen a interessos de les oligarquies de diferents països, on té un paper cabdal l’imperialisme. La classe treballadora catalana i els sectors populars n’han sigut plenament conscients; de fet, les històriques manifestacions contra la guerra de l’Iraq de l’any 2003 o l’oposició a la pertinença a l’OTAN en el referèndum del 1986 en són els exemples més clars.
En el monogràfic que us presentem hi trobareu visions diverses sobre la manifestació del 15 de febrer de 2003 i de la situació actual de la lluita per la pau. L’esquerra social i política, sovint, hem abandonat l’anàlisi amb profunditat portats per la voràgine del dia a dia, i això et porta a recular en la batalla cultural. Aquest és un moment ideal per reflexionar i veure com armar-nos de raons, ja que tots plegats som responsables de la reculada de les posicions pacifistes.
