Horaris escolars, jornada laboral i resultats educatius (1)

Del mateix autor

A Catalunya s’acaba d’obrir la discussió sobre el calendari escolar. El conseller d’Educació, González Cambray, afirma que s’ha d’avançar l’inici del curs escolar per tal d’adaptar-nos millor a la realitat d’Europa. Però no introdueix en el debat altres factors que tenen gran importància, com el nombre d’hores totals que realitzen tant l’alumnat com el professorat, o el tipus de jornada que es du a terme als centres educatius.

En aquesta primera part de l’article intentarem parlar de tots aquests temes, i mostrar com la jornada escolar està estretament vinculada a la jornada laboral de les famílies, fet que converteix l’escola en una mena de guarderia o en un aparcament de la canalla.

A més, en la segona part de l’article, que es publicarà en la pròxima edició de la Realitat, repassarem alguns indicadors relacionats amb el rendiment educatiu, i que van molt més enllà del calendari escolar.

Calendari, horaris i jornada laboral 

El calendari escolar a Catalunya, Espanya i Europa

En la comparativa entre països, ens basem en l’últim informe de Eurydice sobre l’organització del temps escolar a Europa en primària i secundària [1]. Eurydice és una xarxa de 40 països que tenen el programa Erasmus i tracta d’explicar com funcionen els sistemes educatius europeus.

A la majoria dels països, el curs escolar s’inicia a començaments de setembre. Hi ha un grup de 10 països on les escoles obren al mes d’agost, destacant Alemanya i Dinamarca com les més matineres. Un total de 13 països comencen el primer dia de setembre. Però els països del Sud d’Europa (Grècia, Espanya, Itàlia, Xipre, Portugal, Albània i Turquia) inicien les classes al voltant de mitjans de setembre, igual que Luxemburg o Romania. Cal destacar el fet que a Espanya les competències són autonòmiques i , per tant, hi ha una variació entre territoris. En el cas català, ja sabem que el curs comença normalment el 12 de setembre, justament després de la Diada.

Quina és doncs la variable que té més incidència sobre la data d’obertura dels centres educatius? Òbviament, estem parlant del clima. Sense anar més lluny, l’últim episodi de calor que va tenir lloc a Catalunya va ser entre els dies 7 i 15 de setembre de 2021 [2]. A començaments del curs passat, la temperatura a l’interior d’algunes aules a Barcelona va arribar als 32 graus amb una humitat del 80%, fet que representa una sensació tèrmica de 44 graus. Això afecta molt negativament, ja no a la concentració de l’alumnat, sinó a la seva salut.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix un màxim de 27 graus de temperatura i del 70% d’humitat. Però des de la Conselleria d’Educació no s’ha establert cap pla ni cap proposta d’inversió per tal d’aclimatar les aules a les condicions de vegades extremes que ja es donen a mitjans del setembre. Per tant, la proposta d’avançament del curs al dia 5 representa un risc addicional sobre la salut de tota la comunitat educativa, i més tenint en compte que l’escalfament global ens hauria de portar en la direcció contrària (endarrerir l’inici del curs).

La durada total de les vacances d’estiu oscil·la entre menys de set setmanes a Alemanya i altres països del centre d’Europa, i més d’11 setmanes a Portugal, Italià i altres països majoritàriament del Sud. Espanya està dintre del grup d’entre 9 i 11 setmanes, juntament amb la majoria de països nòrdics i un bon grapat de la Mediterrània. Adjuntem la figura corresponent de l’informe esmentat.

Figura 1. Durada total de les vacances d’estiu a Europa.

Però el calendari escolar no només inclou el dia de començament del curs, sinó com es reparteixen les vacances durant tot el curs. Al conjunt d’Europa, existeixen quatre períodes de vacances escolars més enllà de l’estiu:

  • Les vacances de la tardor, que tenen una durada d’una setmana a 16 països. A Catalunya, en canvi, no existeix aquesta setmana (els dies festius compten a part en la comparativa internacional).
  • Les vacances de Nadal, que són de dues setmanes a pràcticament tots els països.
  • Les vacances d’hivern (Carnestoltes), que tenen una setmana de durada (o fins i tot dos) a 17 països, però que a Catalunya tampoc existeixen.
  • Les vacances de primavera (Setmana Santa), amb una durada d’entre una i dues setmanes a la majoria de territoris. En el nostre cas, són d’una setmana i un dia.

Per tant, la durada més gran de les vacances d’estiu a Catalunya no supera de manera significativa la mitjana europea, però a més la inferior durada de les vacances a la tardor i l’hivern fa que el nombre total d’hores de classe sigui superior a la mitjana, com veiem a l’apartat següent.

El nombre d’hores totals de l’alumnat i del professorat

El Ministeri d’Educació i Formació Professional ha publicat l’informe ‘Panorama de la Educación 2021. Indicadores de la OCDE. Informe español’ [3], que és un resum de l’informe anual que publica l’OCDE, amb un conjunt d’indicadors educatius de gran interès. Quant al nombre total d’hores d’instrucció obligatòries per a l’alumnat de primària i secundària obligatòria als centres públics, a la gràfica 1 podem veure com Espanya ocupa una de les primeres posicions al món, sobretot a l’ESO, on el nombre d’hores totals és de 1.056, molt per sobre de la mitjana de la UE22 [4], que es queda a les 886. A primària també estem per sobre de la mitjana europea.

Gràfica 1. Nombre d’hores d’instrucció obligatòria previstes per nivell educatiu a les institucions públiques (2021).

Pel que respecta al professorat, a la gràfica 2 tenim les hores d’ensenyament netes per any als centres públics, amb Espanya per sobre de la mitjana de l’OCDE i molt per sobre de la UE22 en totes les etapes educatives. En aquest cas, cal destacar primària, on el professorat espanyol arriba a les 871 hores, mentre que la mitjana europea és de 738.

Gràfica 2. Nombre d’hores d’ensenyament netes del professorat a l’any en institucions públiques (2020)

En tots els casos, el professorat català i espanyol treballa més temps als centres educatius, de la mateixa manera que l’alumnat roman més hores. Això trenca totalment el fals mite que els i les docents d’aquest país treballen menys hores i tenen més vacances. La realitat ens mostra justament el contrari.

El tipus de jornada escolar

No entrem ara en el debat de si és millor la jornada continua o partida [5]. De fet, no existeixen estudis rigorosos sobre el millor o pitjor rendiment escolar segons el tipus de jornada [6]. Ens limitem només a fer un repàs de quin tipus de jornada predomina en les diferents Comunitats Autòmomes i en la resta de països europeus.

Respecte a Espanya [7], la importància de la jornada contínua s’ha incrementat en els darrers anys. Set CC.AA. (Andalusia, Castella – La Manxa, Canàries, Extremadura, Balears, Múrcia i Galícia) han generalitzat aquest tipus de jornada a infantil i primària. En altres set CC.AA. (Aragó, Astúries, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Castella – Lleó, Madrid i La Rioja) la implantació de la jornada contínua avança de manera progressiva. Finalment, només a Catalunya, País Basc i Navarra segueixen apostant per la jornada partida. Crida l’atenció el fet que es tracta de tres dels territoris amb major importància de l’ensenyament concertat.

En comparació amb Europa, els centres que imparteixen jornada partida allarguen molt els seus horaris, sobretot tenint en compte que les pauses per esmorzar poden arribar a les dues hores [8]. En aquesta figura d’Statista podem veure la comparativa entre el model espanyol (amb els dos tipus de jornada) i el d’altres països europeus.

Figura 2. L’horari escolar a Europa de l’alumnat de primària (2019)

Podem observar com la jornada partida allarga les classes fins a les 16:00 hores, que a l’ensenyament concertat a Catalunya pot arribar perfectament entre les 17:00 i les 17.30 hores. Ni tan sols a França, el país amb la jornada escolar més llarga, surten tan tard (sobre les 16.30 h). Al Regne Unit i Irlanda, malgrat tenir jornada partida, la pausa per l’esmorzar és més reduïda i l’alumnat surt sobre les 15:00 h. Finalment, a Alemanya, la jornada és intensiva entre les 9:00 i les 13:00 h.

Més enllà d’aquesta gràfica, sovint citada a molts mitjans de comunicació, podem trobar informació d’altres països:

  • Portugal [9] s’assembla al model espanyol, tot i que hi ha variacions en l’àmbit municipal. Les classes comencen entre les 8:30 i les 9:30 h, i finalitzen entre les 16:00 i les 17:00 h.
  • A Bèlgica trobem variacions en funció de la regió. A Brussel·les [10], per exemple, la jornada és partida, amb un horari que va des de les 8 hores fins a les 15:30 o 16:00 h, una mica semblant al model espanyol amb aquest tipus de jornada.
  • Holanda [11] estableix diferències entre primària i secundària. A primària l’horari és de 8:30 a 15:00 h, amb una hora per esmorzar. A secundària, l’horari es perllonga fins a les 16:00 – 17:00 h.
  • Àustria [12] s’apropa al model alemany, amb una jornada entre les 8:00 i les 13:35 h, i classes de 50 minuts de durada.
  • Itàlia [13] té classes de dilluns a dissabte, amb un horari que oscil·la entre les 8:00 – 8:30 h i les 14:00 – 14:30 h.
  • Grècia [14] comença a les 8:15 h i finalitza de 13:15 a 15:00 hores, en funció de l’escola, amb una gran variabilitat en la durada de les classes (de 40 a 90 minuts).
  • Suècia [15] inicia les classes entre 8:10 i 8:30 h, i les acaba entre les 14:00 i les 15:00, en funció de l’edat.
  • Dinamarca [16] ofereix llibertat a les escoles per tal d’escollir el seu propi horari, però la majoria funciona entre les 8:00 i les 15:00 h.
  • Noruega [17] comença a les 8:15 h i finalitza entre les 13:10 i les 13:55 h, amb tres descansos diferents: un esmorzar i dos esbarjos.
  • Finlàndia [18] té un horari que comença a les 8:30 h i finalitza a les 13:30.

Per tant, la característica principal del sistema educatiu català, en comparació amb la resta d’Europa, és la poca proliferació de la jornada partida, però també destaca (igual que Espanya) per l’hora tan tardana de finalització de les classes, com es pot veure a la taula següent (ordenada d’hora més tardana a més primerenca).

Taula 1. Hora de finalització de les classes per territoris (ensenyament primari)

En conclusió, Catalunya és la nació europea on la sortida de l’alumnat és més tardana, arribant en alguns centres concertats a les sis de la tarda, quan la mitjana europea es troba al voltant de les tres de la tarda. A Alemanya la finalització de les classes és a les 13:00, cinc hores per sota del que pateixen algunes alumnes catalanes (i tot això sense comptar les extraescolars).

La correcció d’aquest important greuge comparatiu no figura a l’agenda de la nostra Conselleria d’Educació. És necessari preguntar quin és el motiu que Catalunya presenti aquestes diferències. A part de l’existència d’una escola concertada que pot perllongar els horaris de manera completament antipedagògica, la principal raó cal buscar-la en la supeditació del model educatiu català als horaris laborals de les famílies, com veiem al següent apartat.

La jornada laboral a Espanya i Europa

La jornada laboral espanyola està entre les més llargues d’Europa, segons dades d’Eurostat recollides en la gràfica 3 [19]:

Gràfica 3. Mitjana d’hores treballades a la setmana (2016)

Però la principal anomalia dels horaris espanyols és la seva distribució entre treball, esmorzar i temps lliure [20], com podem observar a la figura 3. A Suècia, l’hora mitjana d’entrada a la feina són les 7:00 del matí, a Alemanya les 7:30 hores, i a França i Itàlia les 8 hores. En contrast, a Espanya aquesta hora mitjana se’n va fins a les 9:00. Donat que el temps per l’esmorzar és més llarg al nostre país (dues hores de mitjana), i tenint en compte que el nombre d’hores treballades és superior, l’hora de sortida és substancialment més tardana a Espanya. D’aquesta manera, a Suècia l’hora mitjana d’acabament de la feina són les 16:00, a Alemanya les 16:30, a França les 17:00, a Itàlia les 18:00 i a Espanya les 20:00 (és una mitjana, els i les treballadores del comerç que encara surten més tard).

Com passa als centres educatius, l’hora de sortida espanyola dels centres de treball és la més tardana d’Europa. El paral·lelisme entre educació i treball és evident, i les escoles acaben convertint-se en un aparcament de la canalla.

Figura 3. Ús del temps per països

Amb aquests horaris, tant escolars com laborals, la qualitat de conciliació amb la vida familiar es troba molt deteriorada a Catalunya i Espanya. A més, la productivitat del treball és inferior aquí. No és l’objectiu d’aquest article l’anàlisi dels avantatges del model horari dels altres països europeus, simplement adjuntem els estudis realitzats per Bankinter [21], l’IESE [22] o La Vanguardia [23], tres entitats gens sospitoses d’esquerranisme.

Tampoc és el nostre objectiu el de discutir els beneficis provocats per les diverses experiències internacionals de reducció de la jornada laboral. Igual que abans, deixem informació sobre els èxits que han tingut lloc a països tan diferents com el Japó [24], Islàndia [25] o Nova Zelanda [26].

El tancament d’escoles durant la pandèmia com a mostra del model català i espanyol

Abans fèiem referència a l’informe del Ministeri d’Educació sobre el panorama de l’Educació 2021, basat en els indicadors de l’OCDE. Una de les novetats d’aquest any ha estat la incorporació de l’estudi sobre el nombre de dies d’instrucció que s’han perdut a causa de la pandèmia, i que podem veure a la següent gràfica:

Gràfica 4. Nombre de dies d’instrucció on els centres educatius han estat totalment tancats entre l’1 de gener de 2020 i el 20 de maig de 2021

A Espanya els centres educatius han estat tancats 45 dies de mitjana, tots al curs 2019-2020, a tots els nivells educatius. En canvi, la mitjana de l’OCDE es troba en 55 dies a educació infantil, 78 dies a primària. 92 a la secundària obligatòria i 111 a la secundària post-obligatòria. Aquestes xifres criden l’atenció quan al nostre país els efectes del coronavirus han estat especialment sagnants. 

Més enllà dels debats sobre la qualitat de l’ensenyament on-line, els efectes del confinament sobre els diferents tipus d’alumnat, els criteris sanitaris que han de determinar el tancament de les escoles o la resta de mesures per tal de permetre la seguretat a les escoles, sembla bastant clar que l’efecte d’aparcament que acabem de denunciar ha estat cabdal a l’hora de prendre les decisions sobre la gestió educativa de la pandèmia. De fet, és significatiu que la premsa econòmica hagi felicitat la tasca del Ministeri d’Educació [27].

Notes

[1] The Organisation of School Time in Europe. Primary and General Secondary Education – 2016/17 (eurydice.ba) http://eurydice.ba/wp-content/uploads/2016/12/Schoolcalendar_2016_17.pdf

[2] Butlletí climàtic mensual Setembre de 2021 (meteo.cat) https://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2022/02/23094248/Butlleti-Setembre2021_v3.pdf

[3] panorama-2021-papel.pdf (educacionyfp.gob.es) https://www.educacionyfp.gob.es/inee/dam/jcr:3922aacd-04c0-45ac-b8d4-4aebb9b96ab5/panorama-2021-papel.pdf

[4] Els països de la UE22 són aquells que pertanyen tant a la UE com a l’OCDE

[5]  Jornada continua o partida en los colegios ¿qué es mejor? (serpadres.es) https://www.serpadres.es/1-2-anos/educacion-estimulacion/encuesta/jornada-continua-en-los-colegios

[6] Jornada partida vs. Jornada continua: Rendimiento escolar y demás incógnitas | Belén Soler (wordpress.com) https://belensolerpsicologa.wordpress.com/2014/03/27/jornada-partida-vs-jornada-continua-rendimiento-escolar-y-demas-incognitas/

[7] ¿Qué sabemos sobre el efecto del tipo de jornada escolar en el rendimiento académico? – Fundación Europea Sociedad y Educación (sociedadyeducacion.org) https://www.sociedadyeducacion.org/blog/que-sabemos-sobre-el-efecto-del-tipo-de-jornada-escolar-en-el-rendimiento-academico/

[8] Así son los horarios de los alumnos españoles en comparación con otros europeos (eldiario.es) https://www.eldiario.es/sociedad/espana-paises-europeos-ninos-escuela_1_3612797.htmlhttps://www.eldiario.es/sociedad/espana-paises-europeos-ninos-escuela_1_3612797.html

Horario escolar en España: ¿por qué nuestros niños pasan más tiempo en el cole que en otros países europeos? (serpadres.es)

[9] Los colegios internacionales y el sistema educativo en Portugal | InterNations https://www.internations.org/go/es/moving-to-portugal/education

[10] Sistema escolar en Bruselas, Educación en Bélgica – EasyExpat.com https://www.easyexpat.com/es/guides/belgica/bruselas/escuelas/sistema-escolar.htm

[11] Los colegios internacionales y el sistema educativo en los Países Bajos | InterNations GO https://www.internations.org/go/es/moving-to-the-netherlands/education

[12] Austria Guía: Educación primaria y secundaria, Guía esencial: En Austria, la educación es obligatoria entre (justlanded.com) https://www.justlanded.com/espanol/Austria/Guia-Austria/Educacion/Educacion-primaria-y-secundaria

[13] Programa escolar clásico en Italia (wep.viajes) https://www.wep.viajes/programa-escolar-en-el-extranjero/italiano/italia/programa-escolar-clasico-en-italia

[14] THE GREEK EDUCATIONAL SYSTEM (edupage.org) https://cloud2j.edupage.org/cloud/GREEK_EDUCATIONAL_SYSTEM.pdf?z%3Ann0puwq6aF%2FfuNolBQbAsT4rC%2BoEobZdOvjcp7%2FKOZzerIqYAHMdiTLFupF%2FNLBq

[15] La vuelta al cole. Una comparativa entre España y Suecia – HayDerecho https://www.hayderecho.com/2014/09/13/la-vuelta-al-cole-una-comparativa-entre-espana-y-suecia/

[16] horario escolar dinamarca – Buscar con Google https://www.google.es/search?q=horario+escolar+dinamarca

[17]  horario escolar noruega – Buscar con Google https://www.google.es/search?q=horario+escolar+noruega

[18] Así es el calendario escolar en otros países – Platea Formación (plateaformacion.com) https://plateaformacion.com/asi-es-el-calendario-escolar-en-otros-paises

[19] Por qué en España se trabajan más horas que en el resto de Europa | Mi dinero | Cinco Días (elpais.com) https://cincodias.elpais.com/cincodias/2017/08/18/midinero/1503070848_061994.html

[20] El gráfico que muestra que en España tenemos horarios muy raros | Verne EL PAÍS (elpais.com) https://verne.elpais.com/verne/2016/03/18/articulo/1458309794_132930.html

[21]  Los beneficios de un horario laboral europeo en España | Blog Bankinter https://www.bankinter.com/blog/finanzas-personales/beneficios-horario-laboral-europeo

[22] IESE Insight Hacia el horario europeo, más productivo y conciliador https://www.ieseinsight.com/doc.aspx?id=00534&idioma=1

[23] ¿Flexibilidad o jornada continua? Razones para cambiar el horario laboral en aras de la conciliación (lavanguardia.com) https://www.lavanguardia.com/vivo/lifestyle/20191106/471410727935/conciliar-jornada-flexibilidad-horario-continuo-trabajo-salud.html

[24] ¿Es feliz Japón con solo cuatro días laborables a la semana? (elespanol.com) https://cronicaglobal.elespanol.com/business/es-feliz-japon-laborables-semana_301493_102.html

[25]  Éxito rotundo en un estudio masivo de la jornada laboral de cuatro días en Islandia (lainformacion.com) https://cronicaglobal.elespanol.com/business/es-feliz-japon-laborables-semana_301493_102.html

[26] Nueva Zelanda considera una jornada laboral de 4 días para activar la economía (lainformacion.com) https://www.lainformacion.com/mundo/nueva-zelanda-considera-jornada-laboral-cuatro-dias-activar-economia/6568558/[27] España es en uno de los países que mejor ha gestionado la educación durante la pandemia (eleconomista.es) https://www.eleconomista.es/ecoaula/noticias/11394241/09/21/Espana-es-en-uno-de-los-paises-que-mejor-ha-gestionado-la-educacion-durante-la-pandemia.html

Articles relacionats

Darrers articles