La Festa: un pas endavant i un relleu

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

Arran de la preparació de la Festa de la Realitat hem portat a terme un procés de reflexió entorn de la feina que hem fet el darrer any i mig. Avui us en volem parlar, volem compartir amb vosaltres com veiem el pas endavant que hem dut a terme, el relleu en la direcció i la continuïtat de l’equip i, també, els reptes que se’ns presenten com a publicació a l’hora de continuar situant les idees comunistes en la societat que ens envolta i portant la veu del Partit arreu.

Donar un cop d’ull a la feina feta 

Hi ha amor i compromís en la tasca que duem a terme, això no es pot negar, i ho volem explicar, sense vergonya, posar-ho per davant de la resta. No ens agrada deixar res en el tinter, ni deixar tema sense tractar. Perseguim la rigorositat des de la convicció profunda que la nostra veu s’ha d’escoltar. Que sempre hem d’aportar el nostre punt de vista com a Partit a l’opinió pública. 

Ens agrada creure que, els divendres, quan surt el número setmanal, teniu accés a un contingut que parla del que succeeix i que podeu recórrer a la revista per a tenir una referència quan tingueu un debat, amb els vostres amics o a la feina. I ho fem amb la idea d’aportar qualitat als debats d’actualitat. En el fons, podeu veure a tots i totes les camarades que col·laboren en la revista com el suport en l’argumentari que necessiteu per al sopar de Nadal.

Sovint notem que les xarxes socials van de pressa, a cop de tuit, quan els comunistes sabem que és necessària una reflexió profunda i de gran importància per a abordar la complexitat de les problemàtiques que sorgeixen. Però tenim avantatge, perquè els i les camarades sabem que, en el fons de tot el que veiem, al final, sempre hi trobem el capitalisme i el patriarcat. Per això parlem de futbol i política, d’economia i medi ambient, de cultura i d’humor, perquè creiem que és un tot; i ho hem fet amb l’edició setmanal, però també ho hem fet amb els monogràfics.

Els monogràfics ens permeten abordar aquelles coses que creiem que s’han de parlar des de múltiples punts de vista. Perquè La Realitat serveix també per a acostar-nos al nostre entorn i demostrar que hi ha molt que compartim amb aquelles persones i organitzacions que ens envolten. Crèiem que era necessari, per exemple, parlar del pacte PSOE – Unidas Podemos amb un monogràfic especial, un que va servir per a adonar-nos, entre altres coses, que el programa previst era poc més que la tornada a l’època Zapatero. Després d’aquesta primera posada de llarg, ens vam aventurar amb el senzillíssim tema de la qüestió nacional, publicació que va tenir molt d’impacte i que comptava amb articles com el de Lucía Aliagas, companya de la Revista Maig, sobre els diferents enfocaments del marxisme català respecte el catalanisme. 

Després, com a Consell de Redacció, teníem molt clar que era imprescindible un monogràfic dedicat a l’ecologisme, donada la greu crisi climàtica que vivim. Fet en ple confinament i amb una bona feinada, ens va servir per a insistir en la idea que no sols no existeix un planeta B, sinó que tampoc hi ha una solució a aquesta crisi amb el capitalisme. L’article sobre el marxisme ecològic de Manuel Sacristán, escrit per Víctor Ríos, ens va recordar que ja fa molt temps que nosaltres, entre altres, ja ho dèiem. Podríem parlar del monogràfic sobre el moviment estudiantil, on nosaltres, com a partit, hem de destacar el paper clau de la direcció de la Joventut de Comunista de Catalunya.

De fet, la Joventut Comunista de Catalunya ha jugat un rol molt important en tota aquesta feina feta a través de la col·laboració permanent de la Revista Maig al nostre Consell de Redacció. Més enllà de noms concrets, d’autors i autores, poder comptar amb aquestes veus joves, amb aquesta manera de veure el món sovint oblidada i silenciada, ens ha permès escoltar maneres diferents d’explicar-se, i ser un altaveu per les generacions del futur que encara s’han d’apoderar, fer una passa endavant i reivindicar-se. Esperem, durant aquest curs, que les seves aportacions segueixin consolidant-se com a part imprescindible que ja són de tot plegat.

Fins i tot hi ha hagut temps per muntar el projecte Engels.cat! Només us direm unes dades perquè us feu a la idea del que va suposar: vam crear una web pròpia per a celebrar el 200 aniversari del naixement de Friedrich Engels i més de 40 camarades van traduir 50 textos clàssics de l’autor al català. Gràcies a tots ells ara hi ha un arxiu de Engels en català a l’accés de tot el món que vulgui consultar-lo. A més, publicarem 6 articles sobre la seva vida i obra, en els quals varen col·laborar, entre altres, Manuel Delgado, Isabel Benítez, Joan Tafalla i Josep Manuel Busqueta.

No contents amb això, comencem l’any amb un número especial sobre el 8M i després ens bolquem a preparar el 150 aniversari de la Comuna de París. Vam motivar-nos amb el “minut i resultat” de la Comuna, retransmetent el que va succeir a París en temps real per Twitter, amb només un petit retard de segle i mig. I seguim amb un munt d’articles i traduccions de textos clàssics, perquè creiem que també és la nostra labor donar a conèixer el patrimoni dels comunistes i de les revolucions.

Deixem atabalar-vos amb els monogràfics, però us recomanem que doneu un cop d’ull a la web de la Realitat, que vam fer nova fa uns mesos, i que repasseu seccions com les entrevistes, internacional o tot el seguiment de la situació política dels EUA. I no podem continuar sense dir una cosa per la qual els del Consell de Redacció som àmpliament coneguts: sempre que vulgueu aportar el vostre punt de vista o fer ressò de la lluita en la qual estigueu implicats, podeu fer-ho amb la revista. Només heu d’escriure’ns i us ajudarem, perquè sempre hi ha un espai en La Realitat per a vosaltres, ja que és de totes i tots.

Moment pel relleu, moment per la continuïtat

Així doncs, després d’aquest petit balanç i aprofitant el procés de reflexió col·lectiva, donem continuïtat a l’equip que hem creat des de l’any passat, amb voluntat de fer-lo créixer, i a la vegada de repartir-nos tasques i responsabilitat. Aquest text escrit per Oriol Arcas, qui ha sigut el nostre director fins ara, de ben segur que apunta algunes claus de com hem treballat, els principis que ens guien i com treballarem. 

“Fa un any, durant Segon Congrés, vaig assumir formalment la direcció de la Realitat, l’òrgan d’expressió del partit. Primer de tot vull agrair la tasca feta per l’equip que el 2014 va crear la revista i va establir la línia editorial. Durant aquests anys es van publicar 672 articles d’anàlisi i informació de l’estat de Catalunya i del món, i per aquesta herència li estem molt agraïdes.

El 10 de gener de 2020 es va iniciar una nova etapa amb la publicació del primer monogràfic, analitzant el programa del govern de coalició PSOE-Unidas Podemos, rebut molt positivament per la militància amb actes a diferents punts del territori. Com deia Lenin, “el diari no és només un propagandista col·lectiu i un agitador col·lectiu, sinó també un organitzador col·lectiu”, i la Realitat ens ha ajudat a organitzar-nos millor. Amb aquest impuls va créixer el Consell de Redacció, incorporant noves persones. Hem aconseguit la progressiva integració de les àrees del partit en els continguts setmanals. En resum, hem treballat de valent perquè hem sentit l’alegria de la militància, i que el que fèiem es contagiava a la resta del partit. És per això que vull agrair en particular a la resta del consell, el Ricard, la Cris, el Juanma i la Laura, les hores, energia i dedicació que han vessat en aquest projecte.

La Realitat és el laboratori de pensament del Partit, on es debaten nous reptes i es contagien idees. També és l’altaveu cap enfora, on ens donem a conèixer al món. Per a Gramsci els diaris italians de principis de segle XX, amb milers de lectors, eren els vertaders partits polítics: agrupaven a la societat en corrents polítics i d’opinió. Des del Consell de Redacció hem estat testimonis del seguiment, major del que sospitem, que es fan de les editorials o dels articles com a senyal del que opina el Partit en moments clau.

Després d’un any i mig, 888 articles i 7 monogràfics, ha arribat el moment de fer un relleu molt orgullós de la feina feta per totes, i vull aprofitar la Festa Realitat, que porta el nom de la nostra revista, per anunciar el nou director de la Realitat, el Ricard Ribera. Un camarada, un company i un amic. Té l’energia desbordant que portarà la revista encara més lluny, i estic content de poder seguir contribuint des del Consell de Redacció en aquesta nova etapa.”

Els reptes que se’ns presenten

A la Festa no vam encetar realment una nova etapa, com molt bé s’ha dit fins ara, aquest equip va començar a forjar-se el gener de 2020 amb el monogràfic sobre el programa del Gobierno Más Progresista de la Historia i s’ha anat consolidant amb cadascun dels monogràfics, creant lectures de referència pel conjunt de l’espai marxista català i situant el Partit una mica més a prop de l’intel·lectual col·lectiu que ha de ser. I s’ha fet gran amb la responsabilitat de tirar endavant una edició setmanal, que us ben jurem que no sempre és tan senzill com sembla. 

Aquest equip s’ha creat per sumar. Per fer-ho comptarem amb l’edició setmanal i també caldrà que ens fixem en quins nous monogràfics cal afrontar, per donar eines a la militància i al conjunt de la classe treballadora en la lluita. Al cap i a la fi, la nostra funció principal ha de ser situar les idees comunistes en el si dels espais de debat de la nostra classe.

Per tant, i com no podria ser d’una altra manera, volem arribar a més gent i això ens porta a fixar un seguit de reptes de caràcter estratègic. Primer, volem continuar obrint La Realitat a aquelles col·laboracions de persones sense carnet o d’altres àmbits polítics, per enriquir la nostra anàlisi. Segon, volem treballar conjuntament amb les Àrees perquè persones dels fronts de masses, els fronts de lluita, puguin escriure a La Realitat. Tercer, en conseqüència, volem ser un altaveu de les lluites, seguir consolidant La Realitat en àmbits com l’ecologia o l’educació, aprofundir, molt especialment, en la difusió i l’anàlisi de la lluita obrera i seguir avançant en les peces relacionades amb la lluita feminista. I cinquè, volem col·laborar i teixir aliances amb espais i publicacions de reflexió política, que ens permeti continuar creixent com a revista.

Només ens queda dir-vos que seguirem assumint el repte amb les ganes i la il·lusió que requereixen.

Visca la Realitat i la seva Festa!

Visca les camarades de la Revista Maig i de la Joventut Comunista de Catalunya!

Visca Comunistes de Catalunya!

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah