El 13 de maig, pocs dies abans de complir 90 anys, va morir el company i expresident de la República, José “Pepe” Mujica. La notícia va colpir fortament aquí a l’Uruguai, al continent i arreu del món. Aquests dies, i també abans, s’ha escrit molt sobre Pepe Mujica, sobre la seva vida, la seva personalitat, les seves opinions. Per descomptat que cal fer-ho. Però avui, des de l’editorial d’El Popular, volem parlar també del comiat, dolorós i commogut, que milers de persones van protagonitzar a l’Uruguai i que es va estendre de múltiples maneres arreu del món.
Pepe Mujica va ser un militant, un lluitador polític i social, durant tota la seva vida. Va ser un home compromès que va viure com pensava, i això no és poca cosa.
Les seves arrels familiars eren blanques, herreristes, i per això va fer els seus primers passos a la política al Partit Nacional. Posteriorment, el va abandonar, juntament amb Erro, i es va vincular a l’esquerra. Va participar en l’experiència de la Unió Popular, juntament amb el Partit Socialista, l’any 1962.
Es va incorporar el 1964 al Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros, en va integrar la direcció, va participar en diverses accions armades, va ser ferit de bala, detingut diverses vegades, es va escapar juntament amb altres companys de la presó de Punta Carretas, va ser novament detingut, considerat ostatge per la dictadura feixista i va estar empresonat durant 13 anys en condicions molt dures. Va compartir la seva peripècia vital amb qui va ser la seva companya de tota la vida, Lucía Topolansky, militant política i social, presa política i destacada dirigent del MLN, el MPP i el Frente Amplio, senadora i vicepresidenta de la República.
Va ser protagonista del debat dins el MLN que va culminar amb la sol·licitud d’ingrés al Frente Amplio, que es va concretar el 1989. Va ser fundador, dirigent i referent principal del Moviment de Participació Popular. Va ser diputat, senador, ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca durant el primer govern nacional del Frente Amplio, encapçalat per Tabaré Vázquez. Va ser president de la República, amb el Frente Amplio, entre 2010 i 2015.
Durant la seva presidència, el moviment popular i el Frente Amplio van impulsar i concretar importants avenços en drets: es van aprovar la despenalització de l’avortament, el matrimoni igualitari, la legalització de la marihuana, la Llei de Responsabilitat Penal Empresarial, entre altres. Va impulsar iniciatives per donar resposta a les necessitats més urgents dels sectors més vulnerables de la societat, com el Pla Junts. Com a president de la República, en compliment d’una sentència de la Cort Interamericana de Drets Humans pel cas Gelman, Mujica va assumir la responsabilitat de l’Estat en les violacions dels drets humans, l’any 2012.
Va ser un ferm impulsor del MERCOSUR, de la UNASUR i de la CELAC. Va ser garant i va tenir un paper mediador molt important en les negociacions de pau a Colòmbia. Va defensar la pau, el respecte a la sobirania dels pobles i, especialment, va qüestionar el consumisme i la depredació de la natura que duen a terme les grans potències capitalistes. La seva projecció internacional el va convertir en una veu molt escoltada i respectada, i va rebre múltiples reconeixements polítics, institucionals i acadèmics.
Pepe Mujica va ser un home frontal en les seves opinions i accions. Honrar-lo, com a militant i com a company, és també assumir que des d’aquestes pàgines vam tenir diferències i vam mantenir polèmiques, en moltes ocasions i al llarg dels anys, per qüestions de tàctica política i també d’estratègia.
Aquestes diferències, expressades amb respecte i passió —que també forma part del respecte— no impedeixen que reconeguem i valorem el seu aportament al moviment popular i al Frente Amplio.
Pepe Mujica va ser, juntament amb Tabaré Vázquez, un dels companys que més van contribuir al procés col·lectiu de creixement del Frente Amplio. A ampliar la base social de l’esquerra, a projectar un creixement a escala nacional.
Pepe Mujica va ser un militant polític amb un pensament profund. Un lector voraç. Amb una capacitat formidable de comunicació amb el conjunt de la societat i, molt particularment, amb els sectors populars.
Va fundar un moviment polític, el MPP, que es va transformar en el de més pes electoral de l’esquerra uruguaiana. Sempre va tenir i va actuar amb una mirada estratègica.
La seva peripècia vital, la seva capacitat personal, el seu compromís amb la unitat de l’esquerra i amb el Frente Amplio, el van convertir en un referent polític de gran rellevància a l’Uruguai.
Tot l’anterior es va expressar amb una força enorme en el comiat que el poble uruguaià li va oferir. Milers de persones, de totes les edats, van acompanyar el pas del seu fèretre pel recorregut a Montevideo. Moltes més van fer hores de cua per donar-li l’últim adeu.
No hi havia altre tema de conversa als autobusos, als bars, a les cantonades, sí, també a les xarxes socials.
Cal valorar i respectar profundament l’emoció i el dolor de milers d’uruguaianes i uruguaians que no contenien les llàgrimes, que van portar flors, cartells pintats a mà, cartes.
I especialment cal valorar els més humils, que el van plorar amb profunda tristesa i emoció.
A això, per descomptat, cal sumar-hi la gran repercussió mundial que va tenir la notícia de la seva mort. Lula, president del Brasil, i Boric, president de Xile, van viatjar expressament per ser presents al seu vetllatori. Van arribar missatges de més de 200 organitzacions polítiques de tots els continents al Frente Amplio. Els mitjans de comunicació més importants del món li van dedicar una cobertura especial. Presidents, expresidents, dirigents polítics, van expressar el seu dolor davant la mort de Pepe Mujica.
No és habitual, ni a l’Uruguai ni enlloc, que un dirigent polític tingui un comiat així.
Valorar en la seva justa mesura el que això implica, el que transmet, és necessari.
Cal respectar i valorar sempre el dolor i l’emoció d’un poble. Una emoció arrelada en un profund sentiment de pertinença. “En Pepe era nostre”, deia un cartell pintat a mà, en un humil cartó, sostingut per una senyora gran que no podia contenir les llàgrimes mentre feia cua a tres illes del Palau Legislatiu.
Això va provocar el company Pepe Mujica.
Des d’aquesta emoció popular, profunda, genuïna, enviem una forta abraçada als seus companys del MLN, del MPP, a totes i tots els militants del Frente Amplio i molt especialment a la Lucía en el seu dolor.
I al company Pepe Mujica, el nostre compromís de continuar les lluites per les causes populars, que com ell deia ben clar, són les que donen sentit a la vida i perduren.
