Article de Joan Josep Nuet publicat a El Periódico.
La tardor del 2017 va acumular tal quantitat de “dies històrics” per a Catalunya que fa tremolar. Al costat de les sensacions molt positives dels dies 1 i 3 d’octubre, en els que molta gent es va sentir protagonista i desafiant davant l’autoritarisme, també vam assistir a jornades gens clamoroses que van representar moments de divisió dels que la democràcia no va sortir-ne molt ben parada, com els dies 6 i 7 de setembre i el 27 d’octubre, amb la Declaració Unilateral d’Independència no efectiva del Parlament.
En començar el 2018, i després dels resultats de les eleccions del 21 de desembre, ara toca iniciar una legislatura que, o bé continuï el camí de la unilateralitat del 27-O, o bé triï un altre camí, un cop analitzades les dificultats objectives d’enfrontar-nos a un Estat espanyol monopolitzat per tendències que neguen, no ja la seva plurinacionalitat, sinó de facto la separació de poders i l’exercici de drets fonamentals com els de manifestació i opinió política.
Evitar la derrota històrica
Cal dir la veritat, cal organitzar la lluita política de manera efectiva per resistir enmig d’una situació en què la desigualtat social es consolida i els drets democràtics estan amenaçats i conculcats. Cal assumir que la tendència d’allargar el Procés (encara que sigui amb noves etapes de “legitimitat” sobre el President i el vell Govern) ens porta a una derrota històrica que no només patiran els independentistes sinó el conjunt dels demòcrates de Catalunya i Espanya.
El debat de la sobirania no és una febre catalana. En molts altres països i territoris, el buit democràtic al qual pretenen sotmetre’ns ha comportat i comportarà moviments populars profunds que volen poder decidir més, fins a poder decidir-ho tot. Però també hem observat com alguns d’aquests moviments s’han convertit en respostes identitàries i insolidàries que han aixecat murs en lloc d’aplanar-los.
A Catalunya cal repensar estratègicament el bo que el Procés ha portat, convertir-lo en un ampli moviment democràtic i republicà de gran base social que penetri en el conjunt del país sense excepcions i que incorpori a sectors populars de tot tipus amb identitats i llengües diverses. Sectors populars que se senten abandonats i menyspreats en barris on ha caigut la inversió social, on s’ha degradat l’Estat del Benestar i on es desconfia d’un deix de superioritat moral que els allunya d’una Catalunya que no senten com a seva.
Majoria parlamentària
Cal una proposta basada en la millora de les seves condicions materials, una proposta inclusiva que desenvolupi una Catalunya de drets de ciutadania i de serveis públics de qualitat com a primera identitat d’un nou país al qual sí que estarien disposats a pertànyer. Un programa de govern dominat per les polítiques socials i per aquesta idea constituent que pensa més en el fons del que volem que en la forma del que som institucionalment com a subjecte polític de la nació.
Una majoria parlamentària de suport estable a un govern que planifiqui una nova relació institucional amb l’Estat, que ajudi al creixement econòmic i a les inversions, que prioritzi posar fre a la judicialització i treure de la presó als presos polítics, és possible i no ens calen unes noves eleccions per arribar a aquesta conclusió.
Joan Josep Nuet
Article original: El Periódico
