Article del col·lectiu REFEM el Direccional.
El Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès és una plana de 408Ha pendent de desenvolupar, delimitada per l’autopista C-58 – UAB, Collserola, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat: una localització estratègica escala metropolitana.
Històricament en aquesta zona hi ha hagut una forta explotació d’argiles amb diverses bòbiles, arran de les quals s’han catalogats fins a 16 clots argilers que posteriorment han estat reomplerts amb residus diversos. Un d’ells, Can Planas, té una superfície de 18Ha, una profunditat promig de 40m i alberga 2 Milions i mig de Tones de residus, de les que 300.000 són catalogats com altament perillosos. Aquests, sals de segona fosa d’alumini, sals de metalls pesants diversos, hidrocarburs… amb una alta capacitat reactiva en contacte amb l’aigua dels dos aqüífers que traspassen l’abocador, romanen simplement coberts per terres. L’any 2004 una surgència incontrolada de lixiviats va alertar la població i les entitats, fins llavors era un problema greu silenciat per les administracions coneixedores. Va ser a partir d’aquell moment que es va iniciar una lluita veïnal molt activa per aconseguir la descontaminació de l’abocador que es situa a 300m del barri de Serraperera i del Parc Tecnològic del Vallès.
No lluny d’aquest abocador, dins del mateix sector, hi ha un altre abocador anomenat Elena. Lluny de ser un “abocador modèlic”, durant la primera dècada d’aquest segle, es va omplir amb materials inerts amb un alt contingut orgànic que posteriorment va esdevenir en un col·lapse, emetent gasos com el metà i de lixiviats que en sortiren fora del clot.
Però actualment, l’administració que va estar incapaç de sancionar als promotors d’aquesta pràctiques il·legals, intenta posar “solucions” semblants a posar una “tirita” a una forta hemorràgia, i preveu un dels desenvolupaments més grans de Catalunya dins d’aquest sector.
La Plana del Castell és una zona prevista en el PGM del 1976 i des del 2005 han estat varis els planejaments infructuosos pels diversos contenciosos interposats per entitats ecologistes. Actualment, al gener de 2021, s’ha aprovat un nou PDU i les entitats REFEM el Direccional i ADENC han interposat un nou contenciós administratiu després de la manca d’escolta en un procés participatiu que va durar més de 3 anys.
Per situar-nos cal tenir present en primer lloc qui en són els beneficiaris: Incasòl – Generalitat, Ajuntament de Cerdanyola, Criteria Caixa-Holding, Banc de Sabadell, diverses immobiliàries i altres propietaris privats.
En resum: es pretén construir 5.400 habitatges entorn de l’abocador de Can Planas, el que representa un possible risc per a la salut dels 15.000 nous veïns, i també dels usuaris dels futurs espais hotelers, àrees comercials i d’altres usos. A més, aquest augment de la població desproporcionat, del 26% de Cerdanyola, implicarà alhora un greu problema ambiental en quant a qualitat de l’aire i mobilitat, pels 6.000 nous vehicles previstos en un barri que no aposta pel transport públic i que queda desconnectat del nucli de la ciutat.
Juntament amb aquests fets, el cinisme de l’administració arriba a explicar com a “un gran guany” que el percentatge d’habitatge protegit passa del 30 al 40%, sense comentar que l’eina per aconseguir-ho és que els pisos reduiran la seva grandària, mentre que el sostre total es manté pràcticament intacte.
Però per si no fos suficient, un altre detall important que caracteritza l’ordenació d’aquest sector és que les zones verdes no responen a una lògica jeràrquica de connexions amables per a vianants i zones d’estada i esbarjo, sinó que aquestes es situen en els espais on no es pot edificar: a sobre dels abocadors.
La Plana té també un valor mediambiental de primer ordre: el seu contacte directe amb Collserola (catalogat com a zona de Pre-Parc) i el fet que sigui la porta d’entrada de la Via Verda del Vallès connectant aquesta amb Sant Llorenç, li dona una especial rellevància i valor per a la biodiversitat; fet que el Pla posarà en perill, tot reduint significativament el seu espai i la seva funcionalitat.
En front dels poders econòmics i administratius, i després de no haver-nos escoltat durant tots aquests anys, tan sols queda la mobilització popular i els recursos judicials. En aquest moment la nostra batalla és aconseguir els prop de 15.000€ dels costos legals per portar aquest PDU a contenciós administratiu. Hem obert una plataforma per recollida econòmica a Totsuma, que està tenint bona rebuda per part de la ciutadania amb aportacions diverses.
Aquesta és una lluita més dels petits Davids, contra els Goliats, que miren la terra com un lloc per a treure benefici i no com un bé preuat de diversitat i patrimoni de tothom. Seguirem sumant més gent a la lluita contra l’especulació immobiliària dels que cerquen el benefici a curt termini. Serem més i els hi ho posarem molt difícil.
