A la gent militant i conscient; als treballadors i a tot el poble treballador; a les dones heroiques; i a la joventut i estudiants valents de l’Iran:
L’alçament popular, que va començar amb protestes i vagues al basar de Tabriz, s’ha estès ràpidament durant els últims 13 dies a desenes de ciutats i pobles del país, i ara planteja un gran repte a la dictadura governant. Contràriament al que afirma el dictador al poder, aquest moviment popular no és una creació de l’imperialisme dels EUA ni del règim genocida israelià, sinó el resultat directe de les polítiques econòmiques desastroses del sistema capitalista governant i de la corrupció, inseguretat i opressió generalitzada imposades sobre la nació pels dirigents del règim i els seus col·laboradors. Al llarg de la història contemporània de l’Iran -inclosa l’etapa de més de mig segle de la monarquia Pahlavi [1925–1979]– hem estat testimonis de nombrosos exemples d’opressió, corrupció i saqueig, així com del destí final dels règims responsables.
La lluita heroica de centenars de milers de persones a desenes de ciutats del país, malgrat els esforços del règim per reprimir-la violentament, és una prova clara que la gran majoria del poble iraniana no vol la continuïtat del govern actual corrupte i antipopular. Amb la implementació de polítiques neoliberals i una anomenada “cirurgia econòmica” [teràpia de xoc neoliberal], aquest règim ha empès desenes de milions d’iranians per sota del llindar de la pobresa i ha deteriorat tant les condicions de vida dels treballadors i altres sectors laborals que els seus salaris i ingressos ja no cobreixen ni tan sols les necessitats bàsiques. Aquest govern ha destruït l’economia productiva del país i, amb les seves polítiques externes aventureres dirigides a “exportar la revolució islàmica”, ha exposat l’Iran cada vegada més a la intervenció estrangera i a les seves conseqüències catastròfiques.
Com els autors de la recent declaració dels “17 activistes polítics i civils”, també creiem que “l’única via d’escapament viable [d’aquesta situació] és a través de l’afirmació de l’agència del poble i del seu dret a determinar el seu propi futur… Aquesta via no s’alinea amb dèspotes interns ni passa per la guerra i la dependència de potències estrangeres.” Només mitjançant una cooperació activa i efectiva i la solidaritat entre totes les forces socials patriòtiques, llibertàries i progressistes es pot aconseguir aquest futur i realitzar aquesta aspiració desitjada per la gran majoria del poble iraniana.
El repte seriós que afronta l’actual alçament popular és, d’una banda, l’absència d’un lideratge nacional coherent i progressista, i de l’altra, els amplis esforços dels mitjans imperialistes, com la BBC, i els agents reaccionaris de l’imperialisme en plataformes mediàtiques com Iran International, Manoto i altres, per fabricar artificialment un lideratge i una narrativa falsa sobre aquests esdeveniments. En els últims dies, hem presenciat esforços generalitzats d’alguns d’aquests mitjans per donar una legitimació buida als monàrquics, manipulant vídeos de les protestes, incloent-hi superposicions d’àudio i muntatges de gravacions amb l’objectiu de presentar de manera enganyosa la restauració de la monarquia com la demanda central d’aquest alçament popular i de promoure i amplificar aquesta narrativa posteriorment.
El Partit Tudeh de l’Iran creu que substituir el sistema polític actual, és a dir, la dictadura teocràtico-capitalista, per un sistema monàrquico-capitalista –que implicaria la restauració de l’antic règim repressiu [pre-1979], convertint novament l’Iran en una base militar per a l’imperialisme a la regió i saquejant el petroli i altres recursos naturals– no equival a obtenir un futur lliure, alliberat del despotisme, ni a avançar cap a una veritable justícia social. Els corrents i forces que dipositen les seves esperances en l’administració quasi feixista de Trump i el govern genocida israelià per “alliberar l’Iran” no poden ser considerades realment com a portadors d’un Iran lliure, independent i pròsper. Les doloroses experiències de l’Iraq i Líbia després de les intervencions imperialistes directes en els seus afers interns han de servir com un seriós avís per a totes les forces progressistes i llibertàries del país.
Avui, tots hem de concentrar tots els nostres esforços i capacitats en la continuïtat i l’expansió d’aquest alçament popular fins a la victòria. La presència directa i la participació àmplia de treballadors i altres sectors laborals, jubilats, funcionaris, intel·lectuals i segments patriòtics de les classes mitjanes de la societat en el moviment popular en curs són essencials per reforçar la seva capacitat. Mitjançant la construcció de solidaritat i unitat d’acció entre totes les forces socials progressistes en aquesta lluita, hem d’esforçar-nos per enfrontar-nos a la dictadura governant i a les amenaces de l’imperialisme nord-americà de manera simultània.
Avançar cap a l’organització d’una vaga general nacional per limitar i finalment desmantellar completament la capacitat de la República Islàmica per continuar governant, així com cap a l’establiment d’un govern nacional-popular de transició, amb la celebració d’un referèndum lliure i democràtic per determinar el futur del país, són algunes de les estratègies clau que s’han de seguir.
Poder a la lluita del poble contra el règim de la República Islàmica, contra la pobresa, l’atur, la discriminació i la repressió!
Membres de les forces militars i de seguretat, sou part d’aquesta nació; uniu-vos a la lluita del poble contra el règim autoritari!
Acabeu amb la repressió sanguinària i violenta contra la població que protesta!
Els atacs a centres mèdics i hospitals són crims contra la humanitat – atureu aquests atacs!
Tots els detinguts del moviment actual, tots els presos polítics i tots els presos de consciència han de ser alliberats immediatament i sense condicions!
Endavant per a establir les bases per a una vaga general nacional!
Traducció al català del text publicat originalment en aquest enllaç:
