Quan dimecres un agent del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) va disparar i matar Renee Nicole Good, de 37 anys, a Minneapolis, no era la primera vegada que agents federals mataven civils des que l’administració Trump va posar en marxa la seva agressiva campanya d’aplicació de la llei migratòria.
Segons informacions periodístiques revisades per The Marshall Project, en els darrers cinc mesos agents federals han matat a trets almenys tres persones més. Al setembre, Silverio Villegas González, un pare originari de Mèxic que treballava de cuiner, va morir mentre, segons sembla, intentava fugir dels agents en un suburbi de Chicago, segons va informar WBEZ. Al desembre, un agent de la Patrulla Fronterera va matar un ciutadà mexicà de 31 anys mentre intentava detenir-lo a Rio Grande City, Texas. I la nit de Cap d’Any, un agent d’ICE fora de servei va utilitzar la seva arma reglamentària per disparar contra un home a Los Angeles, Califòrnia, segons CBS News. Les autoritats van dir que l’home havia aixecat un rifle contra l’agent.
Els agents també han disparat contra altres persones. The Trace, l’organització periodística sense ànim de lucre especialitzada en la violència armada, ha comptabilitzat més d’una dotzena d’aquests tiroteigs. En alguns casos, les víctimes han sobreviscut, com una dona que va patir múltiples ferides de bala en un incident a Chicago a l’octubre. L’agent de la Patrulla Fronterera que li va disparar semblava presumir-ne en un missatge de text, presentat posteriorment com a prova judicial. El missatge deia, segons sembla: «Vaig disparar 5 trets i ella tenia 7 forats. Poseu-ho al vostre llibre, nois». Aquell tiroteig es va produir en el marc de l’operació Midway Blitz, una campanya d’aplicació de la llei migratòria en què agents federals es van desplegar per tot Chicago, de manera similar al que estan fent ara a Minneapolis. L’administració també ha dut a terme batudes a gran escala a Los Angeles, Portland i Nova Orleans.
Segons The New York Times, en els darrers quatre mesos agents federals han disparat contra almenys nou persones mentre es trobaven dins dels seus vehicles, com en el cas de Good. En aquests casos, les autoritats han afirmat que els conductors intentaven utilitzar els vehicles per atropellar un agent. En el tiroteig de dimecres, responsables del Departament de Seguretat Nacional van dir que Good havia intentat atropellar els agents en «un acte de terrorisme domèstic». L’alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, i el governador de Minnesota, Tim Walz, van rebatre ràpidament la descripció federal de l’incident després d’afirmar que havien vist un vídeo del tiroteig.
A més dels tiroteigs, agents federals d’immigració han apuntat amb les seves armes activistes i vianants. El diputat estatal d’Illinois Hoan Huynh va dir que uns agents van bloquejar el seu cotxe i li van apuntar amb una arma mentre intentava alertar la comunitat de la presència d’agents d’immigració i informar-la dels seus drets, segons el Chicago Sun-Times.
Una dona d’Illinois embarassada va explicar a Newsweek que va pensar que la seva vida s’acabava quan un agent federal va apuntar amb la seva arma a través de la finestra del seu cotxe, després que ella fes sonar el clàxon per alertar la gent que ICE era a prop.
En un altre incident a Chicago, un veterà de combat va al·legar en un escrit judicial que un agent federal li va dir «bang, bang» i «ets mort, liberal» mentre li apuntava amb una pistola.
El Departament de Seguretat Nacional ha defensat de manera rutinària els tiroteigs com a necessaris per protegir la seguretat dels agents. Tanmateix, en molts casos, els vídeos i els testimonis han desmentit les seves versions. Després que agents federals d’immigració matessin González —el cuiner de Chicago— durant un control de trànsit, Seguretat Nacional va afirmar que un agent havia resultat greument ferit. No obstant això, les imatges de la càmera corporal van captar l’agent dient que no era «res greu», segons un vídeo obtingut pel Chicago Sun-Times.
Un advocat de Marimar Martínez, la dona a qui van disparar cinc vegades a Chicago, va dir que el vídeo de la càmera corporal contradiu el relat del govern segons el qual ella havia conduït cap als agents abans que li disparessin, segons el Chicago Sun-Times. Els càrrecs d’agressió contra Martínez van ser retirats. Un jutge ha ordenat que el vídeo no es faci públic.
Després de revisar un vídeo del tiroteig de dimecres a Minneapolis que, segons va dir, semblava contradir els relats dels responsables federals segons els quals la conductora intentava atropellar-los quan li van disparar, Walz va escriure a les xarxes socials: «No us cregueu aquesta màquina de propaganda».
Traducció al català del text publicat originalment en aquest enllaç:
