Els darrers dies s’han produït esdeveniments de gran transcendència pel que fa a la guerra d’Ucraïna i la situació internacional en general. En primer lloc, va tenir lloc una trucada de Trump a Putin, que tot sembla indicar va assentar les bases per una negociació directa entre els EUA i Rússia, excloent de la mateixa tant a Ucraïna com a la UE. Un pas més en la crisi de l’ordre liberal internacional i cap a una nova dinàmica de grans potències amb àrees d’influència. Així, semblaria que els EUA reconeixen Ucraïna com a part de l’àrea d’influència de Rússia; les declaracions dels darrers dies de Trump, situant la responsabilitat de la guerra al costat ucraïnès i en la figura de Zelensky directament, apunten en aquesta direcció.
De la mateixa manera, a la conferència de seguretat de Múnic, el vicepresident de l’administració Trump, J.D. Vance, ha fet duríssimes declaracions contra els líders de la UE, no només per la guerra a Ucraïna, sinó també acusant-los de voler acabar amb la llibertat d’expressió per plantejar mesures contra la manipulació i els discursos d’odi a les xarxes socials. Ha acusat la UE d’una deriva autoritària i d’allunyar-se dels seus valors fundacionals dels propis dels Estats Units d’Amèrica, fent servir d’exemple l’anul·lació de les eleccions presidencials a Romania: “Si una democràcia pot ser destruïda per uns pocs centenars de milers de dòlars de publicitat estrangera a les xarxes socials, és que no era una democràcia gaire forta”. Una mostra més de què les democràcies liberals estan en crisi, i que en cap cas representen una alternativa que pugui parar els peus a l’extrema dreta. Cal caminar cap a democràcies avançades, des de la sobirania popular i la defensa i conquesta dels drets per a les majories socials.
A la primera trobada entre nord-americans i russos, celebrada a l’Aràbia Saudita, no s’ha parlat tan sols de la guerra a Ucraïna. Rússia vol una nova arquitectura de seguretat a Europa que estabilitzi la seva frontera oest a llarg termini i en funció dels seus interessos, i sembla clar que els EUA estan disposats a entrar en aquesta lògica per poder centrar-se en el que consideren la seva pitjor amenaça, la Xina. I davant aquest escenari, la UE es troba completament fora de joc i en una situació de desconcert. És imprescindible defensar la pau i la fi del conflicte, però des de la sobirania dels pobles, l’internacionalisme i la fraternitat.
El passat diumenge 9 de febrer es va celebrar la primera volta a les presidencials a l’Equador, amb un empat tècnic al 44% entre l’actual president Daniel Noboa (Acción Democrática Nacional) i la candidata progressista de la Revolución Ciudadana, Luisa González.
González ha obtingut 4,1 milions de vots i necessita arribar als 4,7 per obtenir la presidència. La victòria de l’esquerra és transcendental pel país i per la regió, ja que sembla ser la darrera oportunitat perquè no siguin revertits per sempre els avenços aconseguits durant els mandats de Rafael Correa. Recordem que durant la legislatura de Noboa el crim organitzat i la inseguretat s’ha apoderat del país, només el gener del 2025 va haver-hi 700 morts. El BM va establir que el 2018 els homicidis eren de 18 per cada 100.000 habitants, sent el 2024, 40 homicidis per cada 100.000 habitants. D’altra banda, també hem de recordar la violació flagrant del dret internacional quan l’exèrcit equatorià enviat pel president Noboa va irrompre a l’ambaixada de Mèxic per segrestar l’exvicepresident Jorge Glass.
La situació al país és extremadament polaritzada, sembla que la clau de la victòria la té la CONAIE amb Leonidas Iza al capdavant. La confederació indígena ha obtingut el 5,26% dels vots en els comicis i s’haurà de veure quin posicionament té per la segona volta que se celebrarà el pròxim 13 d’abril al país andí.
