Solidaritat amb les víctimes de la DANA

Autor

Del mateix autor

La catàstrofe mediambiental viscuda a causa de la Dana al País Valencià ha demostrat la gran desconnexió que hi ha entre la classe governant, al servei de la burgesia i del capital financer, i la població, fent evident la urgència de recuperar les institucions i serveis públics per ser posats al servei de la majoria. 

La inacció de la Generalitat Valenciana i el retard amb què s’han dedicat recursos a atendre a les víctimes ha portat que el poble s’organitzi per donar suport a les víctimes i netejar carrers, places, habitatges, equipaments, etc.  Això ha posat de manifest, una vegada més, que la classe treballadora hem de recuperar les institucions i posar-les al servei del poble, tot fugint del risc de situar-nos en un marc que les rebutgi, ja que necessitem uns serveis públics que salvin vides, treballin per frenar l’emergència climàtica i combatin a la voràgine del capital. 

Les lluites partidistes han passat per sobre les necessitats de les víctimes, i això ha estat aprofitat per l’extrema dreta per intentar apropiar-se del “sols el poble salva el poble”. Una extrema dreta que té una concepció del món basada en l’irracionalisme, i que usa rumors i mentides per a teixir la seva propaganda ideològica. El negacionisme climàtic n’és un exponent, reeixit amb la crisi de la DANA al País Valencià.

Aquesta DANA no només ha sigut una tragèdia climàtica, sinó que explica per si mateixa, i de forma visible per a tothom, per què les polítiques neoliberals són un perill tangible per a la vida de les classes populars. És a dir, que el canvi climàtic ja és aquí i que no tenir-lo en compte pot costar moltes vides, que l’afebliment o la destrucció dels serveis públics, també, i que la negligència de la dreta a l’hora de governar les qüestions que afecten el dia a dia de la gent, pot ser mortal. Davant d’una realitat tan evident, que qüestiona de manera frontal els marcs de la dreta, aquesta ha de fer funcionar com mai la maquinària de la desinformació, les mentides i les notícies falses més delirants, per aconseguir desviar l’atenció sobre la seva responsabilitat.

S’ha destapat un debat ocult, i necessari de recuperar, el de la conspiranoia i la seva relació amb el nazifeixisme. És un debat oblidat des de l’abandonament del marxisme, que autors com Lukács ja havien denunciat. En el seu llibre La destrucció de la raó s’adverteix que la presència del pensament irracional en èpoques de crisi propicia l’autoritarisme. Que el sorgiment de l’irracionalisme alemany i les seves creences místiques són un assalt a la raó que té relació amb la derrota de les lluites populars. Diu Lukács que en la societat burgesa el fetitxisme és inherent a totes les manifestacions de la ideologia, i aquest és un fet que també hem pogut observar en els processos polítics dels últims anys. 

Als anys 60, en el llibre El retorno de los brujos, de Louis Pauwels i Jacques Bergier, es posa en marxa la normalització de la irracionalitat, es qüestiona el coneixement, s’obre pas al postestructuralisme i a la postmodernitat. Si la veritat no té cap sentit, tot és possible. Sense una base empírica, es promocionen la teosofia d’Helena Blavatsky i la màgia d’Aleister Crowley i es fomenta una barreja de misticisme, ocultisme, pseudociència, pseudofilosofia. La contracultura desafia la ciència, el new age diu que desperta la consciència humana enfront d’un món deshumanitzat per la tècnica i la ciència. Es nega la ciència i s’afirma l’alquímia i l’astrologia. Misteris i secrets ancestrals quasi oblidats retornen, coneixements ocults, paranormals, esotèrics, novel·les com El tercer ojo o pel·lícules com Siete años en el Tibet, on es normalitzen missatges a favor del Dalai Lama. Aquests fets són vistos com a estrambòtics, però van plovent sobre mullat.

D’altra banda, els rumors d’Iker Jiménez i companyia han quedat al descobert. Són una altra forma de deshumanització. Afirmar que els marcians, els reptilians, els maçons o els comunistes en conspiració estan darrere dels esdeveniments és ridícul, però permet no responsabilitzar humans com Mazón i els membres del govern de la Generalitat Valenciana, i la seva gestió de la crisi, que ha estat una negligència criminal. Cal anar més enllà de la qüestió de la seva dimissió. La qüestió fonamental és la necessària reconstrucció dins d’un nou paradigma dominat per la racionalitat. El nou poder popular ha d’estar organitzat en un teixit social i comunitari sota aquest paradigma, per tal de blindar les estructures col·lectives, recuperar les institucions, i tornar a posar-les al servei del poble. Només el poble salva el poble, organitzant-se i aconseguint posar les institucions, comptant amb governs que governin pel poble. 

La tercera part del Manifest que es va llegir durant la manifestació a València, esbossava un programa de transició que qüestiona el model d’ocupació del sòl al territori, l’especulació desmesurada i l’explotació de la classe treballadora. La reconstrucció és la clau, el canvi de les polítiques econòmiques i socials que posin la vida al centre; no es pot deixar en mans del capital. Calen mesures concretes sobre l’ordenació del territori i urgents en relació amb el canvi climàtic: el dret a l’habitatge, un punt central. 

Els efectes de l’emergència climàtica els estem patint a Espanya en forma d’increment dels fenòmens meteorològics extrems, com és el cas de la DANA, que ha provocat la mort de més de dues-centes de persones quan era completament evitable. Si s’hagués fet cas a les alertes, s’hagués aturat l’activitat econòmica i s’hagués dut a terme una altra gestió, aquestes morts s’haurien pogut evitar. Les alertes “salven vides” i “la gent no hauria de morir per aquests tipus de fenòmens meteorològics previstos en països que disposen de recursos” afirmaven António Guterres, secretari general de l’ONU, i l’experta en riscos climàtics Liz Stephens, respectivament. 

El negacionisme costa vides, sobretot quan qui l’aplica és la institució que aposta per una lògica de creixement sense límit, preferint protegir la generació de benefici pel capital que protegir a les persones. Negacionisme climàtic no és només afirmar que l’emergència climàtica és un invent, també ho és permetre plans urbanístics en zones inundables o voler ampliar un aeroport que està al delta d’un riu. Cal modificar radicalment el model d’urbanisme descontrolat que ha edificat cases i infraestructures en zones vulnerables, incrementant d’aquesta manera el “risc d’inundació”, tal com assenyala l’Agència Europea del Medi Ambient.

Per dur a terme tot això, és necessària una economia planificada que posi fi a l’especulació urbanística, molt especialment en zones inundables, i situï l’activitat econòmica com una eina per generar benestar per al conjunt de la població, posant la protecció de les persones i del medi ambient en el centre. Per descomptat, aquestes mesures tenen poder constituent. La iniciativa ha sorgit del poble, que l’ha manifestat i aplaudit. Els titulars de la premsa oficial centren el debat en la immediatesa de les mesures preses oblidant que fa cinquanta anys que la comunitat científica avisa del canvi climàtic davant la passivitat del bipartidisme, aquest no reconeixement facilita la conspiranoia, ja que la gent viu una catàstrofe que no es correspon amb els discursos oficials. 

Comunistes de Catalunya traslladem tota la nostra solidaritat i suport al poble del País Valencià, molt especialment a les persones afectades per la DANA, exigim l’assumpció de responsabilitats polítiques per part del govern de la Generalitat Valenciana i la dimissió immediata del seu president, Carlos Mazón, i posar les institucions al servei de la classe treballadora i dels sectors populars. És urgent l’aplicació de polítiques públiques que assumeixin d’una vegada per totes l’emergència climàtica, redefineixin totalment el model urbanístic i productiu i posin la vida de les persones i els límits físics del planeta en el centre. Només el poble conscient salva al poble.

Articles relacionats

Darrers articles