9 abril 2026

Què puc fer per combatre el feixisme?

Autor

Del mateix autor

Aquesta pregunta ha ocupat la ment de milions de persones treballadores arreu dels Estats Units mentre Donald Trump i els seus aliats de l’extrema dreta han reforçat el seu control sobre la vida nord-americana. La resposta popular ha estat contundent: les protestes No Kings han estat les mobilitzacions més grans de la història del país, mentre que les brigades amb xiulets s’han convertit en símbols de la resistència contra l’ICE.

Entre aquests esforços, dues iniciatives han destacat per colpejar els fonaments econòmics de l’extrema dreta: la recent vaga general a Minneapolis i un boicot nacional contra Target per les seves promeses incomplertes a les comunitats negres i les seves polítiques anti-DEI.

L’impacte d’aquestes lluites de base en el combat contra el feixisme les converteix en exemples inspiradors per a tota la classe treballadora mentre continua la lluita contra el trumpisme. També ofereixen lliçons clau per als activistes de Filadèlfia —i d’arreu— mentre continuem les nostres pròpies lluites.

La vaga general de Minnesota: un dia gestat durant anys

Les imatges de Minneapolis aquest gener van sacsejar tot el país. Mostraven una ciutat sota ocupació federal i persones innocents arrestades o assassinades pel seu propi govern. Però també hi havia escenes de gent protegint els seus amics i veïns, que evidenciaven la força de la solidaritat. La culminació d’aquesta solidaritat va arribar el 23 de gener, quan desenes de milers de persones van abandonar els seus llocs de treball i van desafiar temperatures de -15 graus per omplir els carrers en protesta.

Menys visibles per a qui era fora de la ciutat, però, eren les estructures organitzatives que ho van fer possible.

Un dels aspectes més destacats de la vaga a Minnesota va ser el paper capdavanter del moviment sindical dins la coalició. Això no va ser casual. Els sindicats de Minnesota han estat centrals en la consecució de diverses victòries polítiques a l’estat a través del que anomenen el “model de Minnesota”.

En aquest enfocament, la solidaritat que els sindicats han expressat tradicionalment als centres de treball s’estén a lluites per victòries polítiques més àmplies, ja sigui per un salari mínim de 15 dòlars, contra la brutalitat policial o per menjars escolars gratuïts. Mitjançant aquests esforços, els sindicats van construir vincles amb organitzacions religioses, grups polítics i entitats comunitàries que els van permetre mobilitzar-se ràpidament quan calia.

La importància d’aquest enfocament holístic, liderat pel moviment laboral, es va demostrar clarament en la vaga general. Tot i que, a causa de lleis antisindicals antigues, els sindicats no van convocar formalment la vaga, les seves bases es van mobilitzar igualment. Mestres i treballadors de l’hostaleria es van donar de baixa massiva. Fins i tot aquesta tàctica mostrava la força del model de Minnesota, ja que en molts casos va ser la llei de baixa mèdica remunerada (en vigor des de 2024) la que va permetre als treballadors participar.

La vaga general de Minnesota va demostrar la importància del treball dur, sovint poc reconegut, que implica construir comunitats capaces de plantar cara a l’extrema dreta. Va ser perquè tants habitants de Minnesota estaven connectats amb organitzacions al seu entorn i lloc de treball que van poder actuar de manera eficaç.

Va ser l’aliança construïda durant anys de lluita la que va permetre formar un moviment unificat. I va ser el paper capdavanter del moviment sindical el que va donar a la vaga la força econòmica necessària per provocar canvis reals.

El boicot a Target: portar la lluita als beneficis del capital

El gener també va marcar el primer aniversari d’una altra lluita contra l’extrema dreta iniciada a Minnesota: el boicot a Target. Va ser a la seu de l’empresa a l’estat on es va anunciar la retirada de les polítiques de diversitat, equitat i inclusió (DEI) adoptades després de l’assassinat de George Floyd. També va ser allà on activistes locals van anunciar un boicot indefinit fins a la restauració d’aquests programes.

El que va començar a Minnesota es va estendre a tot el país. Una coalició a Washington D.C. va mantenir piquets davant d’un Target local durant gairebé un any. La Federació Americana de Professors es va sumar al boicot el Dia del Treball. A Filadèlfia, esglésies locals van participar en un “dejuni contra Target” durant la Quaresma. El boicot va tenir un impacte enorme en els beneficis de l’empresa: el valor de les seves accions va caure més d’un 50% i el seu conseller delegat va dimitir a finals de 2025.

Un dels aspectes més destacats del boicot va ser la capacitat d’adaptar els seus objectius segons les diferents maneres en què l’administració Trump col·laborava amb l’empresa per atacar la classe treballadora.

Quan les botigues Target van ser utilitzades com a base per a batudes de l’ICE a Minneapolis aquest gener, i treballadors llatins van ser detinguts dins dels establiments, una coalició de líders religiosos va ocupar la seu de l’empresa exigint canvis. Van seguir accions arreu del país, i el conseller delegat va trencar amb l’administració signant una carta demanant la desescalada.

Tanmateix, els organitzadors han exigit canvis substancials, incloent-hi proteccions per a clients i treballadors davant accions de l’ICE, com a condició per aixecar el boicot.

Aquest nou impuls també ha arribat a Filadèlfia, on la coalició No ICE Philly ha organitzat accions en botigues Target locals. Reclamen que l’empresa declari explícitament la seva oposició a les accions de l’ICE i es comprometi a ser un espai protegit per la Quarta Esmena, evitant intervencions sense ordre judicial.

D’aquesta manera, els activistes busquen elevar la lluita a un nou nivell, combatent no només les polítiques racistes anti-DEI, sinó també els atacs contra els treballadors migrants.

Construir la resistència a Filadèlfia

Els exemples de la vaga general de Minnesota i el boicot a Target mostren com construir una resposta contra el feixisme. Evidencien la importància d’un moviment sindical combatiu, així com els beneficis de la coordinació entre sindicats, organitzacions religioses i comunitàries.

Minnesota també demostra el poder econòmic de la gent treballadora quan actua conjuntament, i la importància d’entendre la connexió entre lluites aparentment diferents —com les del DEI i contra l’ICE— per derrotar l’extrema dreta en totes les seves formes.

Dit això, no és possible copiar simplement l’exemple d’altres ciutats. Com podem aplicar aquestes lliçons?

Primer, cal organització. Això pot prendre moltes formes: participar en grups religiosos actius, organitzacions polítiques o comunitàries. Estar connectats amb altres persones permet unir esforços i assolir objectius impossibles individualment.

A més, construir coalicions àmplies entre grups és clau per crear ciutats capaces de resistir fins i tot els atacs federals més durs.

Segon, els membres de sindicats han d’impulsar l’ús del seu poder econòmic i polític per defensar tota la classe treballadora. Els sindicats van ser centrals a Minnesota i poden ser-ho també en altres llocs.

Per a qui no forma part d’un sindicat, aquests exemples mostren la seva importància tant per a millores econòmiques com per al combat global contra l’extrema dreta.

Finalment, és essencial utilitzar el poder econòmic. Tothom pot participar en el boicot a Target i fer-lo visible a escala local. En altres campanyes, cal pensar com generar impacte real.

En resum, la resposta a “Què puc fer per combatre el feixisme?” és complexa i multifacètica. Però si tenim presents les lliçons recents, podem contribuir cadascú a la lluita.

Què puc fer ara?

  • – Signar un compromís per boicotejar Target.
  • – Unir-se a una organització comunitària: n’hi ha desenes treballant contra el MAGA.
  • – Organitzar el teu lloc de treball: dins o fora dels sindicats.
  • – Implicar-se en la política local: donar suport a campanyes o iniciar-ne.

Traduït de peoplesworld.org, publicat originalment al següent enllaç:
https://peoplesworld.org/article/what-can-i-do-to-fight-fascism/

Articles relacionats

Darrers articles