El 7 d’octubre ha fet dos anys de l’última excusa utilitzada per l’estat genocida d’Israel per continuar el seu projecte que està duent a terme des de fa més de 75 anys amb el que ofega la població palestina exercint un règim d’ocupació, d’espoliació i d’apartheid amb intencions expansionistes i colonialistes. El nivell de barbàrie ha superat qualsevol límit: han bombardejat escoles, hospitals, infraestructures bàsiques i assassinat indiscriminadament milers de civils, condemnant als que han sobreviscut als atacs incessants, a la por constant, a la fam, impedint que entri cap mena d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. Estem davant un genocidi televisat del qual s’atreveixen a treure pit, no només l’Estat d’Israel sinó també tots aquells estats que li donen suport directe o indirecte. Una vulneració sistemàtica dels drets humans i del dret internacional.
Segons les dades disponibles fins al mes de setembre d’aquest any, més de 66.000 palestins i palestines han estat assassinats en els dos últims anys, entre ells gairebé 20.000 infants i més de 12.000 dones, així com 180 periodistes, 120 acadèmics i més de 224 treballadors i treballadores humanitàries. A aquestes xifres devastadores cal afegir-hi més de 165.000 persones ferides i 14.400 desaparegudes, que podrien romandre sota les runes.
Les diverses flotilles que han intentat obrir un corredor humanitari han sigut assaltades i detingudes il·legalment en aigües internacionals per Israel, deixant palesa la impunitat que ostenten i el poc que els importa el dret internacional i els drets humans. Davant d’això el suport incondicional del govern dels EUA i la manca d’acció dels estats de la Unió Europea ens fa còmplices silenciosos i la gent als carrers ha dit prou.
Aquesta barbàrie no deixa indiferent a la població, la gent s’organitza, surt al carrer cada cop més. Les places dels Ajuntaments han sigut, sobretot en els últims dies, espais de visibilització del rebuig total al genocidi i del suport a la població Palestina.
No obstant això, i malgrat que internacionalment semblaria que l’Estat espanyol defensa de manera indiscutible la causa palestina, en els últims dos anys s’han vist pactes i negocis de la vergonya amb l’Estat genocida. La coordinació interna dels partits, principalment del PSOE/PSC, ha deixat molt a desitjar, trobant-nos en situacions en què, sent d’un mateix partit, hi havia municipis que ni tan sols es posicionaven sobre el patiment de la població palestina. Fem un petit repàs de les diverses maneres d’actuar als municipis de Catalunya amb els testimonis de les candidatures:
- Badalona. S’ha aconseguit dur a terme un Comitè Unitari per Palestina que inclou diverses organitzacions socials i polítiques de la ciutat. Entre els actes que s’han realitzat es destaquen dues concentracions a la platja amb la hissada d’una bandera Palestina de més de 7 metres. També s’han dut a terme concentracions a la plaça de la Vila i el passat 4 d’octubre es va fer una columna des de Badalona per participar en la manifestació unitària a Barcelona. Alhora, en l’àmbit institucional s’han realitzat diverses iniciatives en forma de mocions. Aquestes han suscitat diverses polèmiques i amenaces per part de l’alcalde Albiol, arribant a advertir el secretari municipal sobre que la moció no tenia relació directa amb les competències municipals i, per tant, segons el reglament, no podia ser tractada directament com a tal. O, d’altra banda, les advertències de l’alcalde a la regidora de Guanyem, Dolors Sabater, per fer ús del mocador palestí a un ple municipal.
- Cornellà de Llobregat. Fins fa poc més d’una setmana l’equip de govern format pel PSC i Comuns es negaven a fer una declaració institucional i sumar-se a les mobilitzacions i concentracions ciutadanes. Finalment, després de dos anys de pressió, tant al carrer com al ple municipal, per part de la coalició ERC- EUiA, es van decidir a fer una declaració, però només de la junta de govern i, per tant, no oberta a pactar-la amb la resta de grups polítics amb representació municipal. Aquesta declaració es va quedar curta i tan lleugera que fa vergonya. Realment, tal com està redactada no hauríem pogut signar-la des de la coalició. No hi pot haver equidistància i justificacions de cap mena enfront d’un genocidi. Institucionalment, només la nostra coalició (ERC-EUiA) ha estat demanant al ple municipal un posicionament institucional, i hem sigut atacats sistemàticament amb crits i menyspreu per l’extrema dreta quan en parlàvem, sense que ni tan sols s’aturés el ple. El PP va fer un prec l’any 2023 demanant una declaració en suport d’Israel.
- Mollet del Vallès. Les entitats de caràcter social vam aconseguir fer una concentració en contra dels atacs indiscriminats del govern d’Israel contra la població civil el dia 30 d’agost, en plena època de vacances. Hi van assistir unes 300 persones. Aquell dia es va prendre la decisió de convocar concentracions cada dijous. Aquestes han sigut tot un èxit i han anat incrementant l’assistència: per exemple, l’1 d’octubre, el dia de l’atac a la Global Sumud Flotilla, vam tornar a comptar amb més de 300 persones. Malgrat aquesta gran acció col·lectiva autoorganitzada, l’equip de govern (PSC i Comuns) no ha fet absolutament res més que posar una pancarta amb el lema “Mollet solidària amb Palestina” al balcó de l’antic ajuntament, després d’haver fet el prec a cada plenari des de fa dos anys, haver presentat una moció i haver reclamat declaracions de tot el ple municipal.
- Montornès del Vallès. Tant FEM Montornès des de l’oposició com els Comuns des del govern hem impulsat mocions, l’última (la tercera del mandat) aquesta setmana, de suport al poble palestí i de denúncia del genocidi, que han comptat amb el suport de 15 dels 17 regidors del municipi (Comuns, PSC, FEM i ERC). Només el PP ha mostrat una actitud de no voler debatre aquests tipus de mocions. Una de les contradiccions que va haver d’afrontar el Departament de Joventut de l’Ajuntament va ser l’emissió d’Eurovisió 2024 i 2025 com activitat que havia estat escollida als pressupostos participatius. La van resoldre no emetent la participació d’Israel al certamen. A banda, persones vinculades a entitats han convocat concentracions al municipi, l’última el passat 2 d’octubre amb forta afluència, i des d’un dels instituts, i per iniciativa de l’alumnat, s’han impulsat activitats en solidaritat amb el poble palestí i de denúncia de l’Estat d’Israel.
- Sant Vicenç dels Horts. L’equip de govern format pel PSC i els Comuns es va sumar a una moció impulsada pel nostre grup municipal a l’oposició (JuntsxSantVicenç format per ERC, EUiA i Vicentins pel canvi), a favor de Palestina i en contra del genocidi. Com a resultat es va penjar la bandera palestina del balcó de l’Ajuntament. Des de la societat civil s’han organitzat diverses concentracions i actes a la plaça de la Vila. La plataforma a favor de Palestina n’ha sigut la impulsora i ha tingut el suport de tots els partits excepte VOX, que va votar en contra de la moció i es mostra sistemàticament en contra de la defensa dels drets humans. Del PP no en podem parlar perquè no té representació i no se l’ha vist en cap moment.
- Santa Coloma de Gramenet. A partir de la iniciativa sorgida del Moviment Solidari amb Palestina, s’han convocat mobilitzacions en defensa de la llibertat del poble palestí, la darrera el passat 2 d’octubre, en què es van aplegar al voltant de 300 persones. Aquestes mobilitzacions han reunit l’esquerra política i social a Santa Coloma. El govern municipal liderat pel PSC va aprovar una moció el 29 de març de 2023 sobre el conflicte entre Israel i Palestina amb una equidistància alarmant i va guardar silenci fins al 18 de juny d’aquest any, quan es va aprovar una moció presentada per PSC i ERC on anaven una mica més enllà i es comprometien a fer un estudi analític de les relacions de l’Ajuntament amb el govern d’Israel i amb empreses vinculades per tal de valorar la seva suspensió mentre persisteixi el genocidi perpetrat a Gaza.
- Sentmenat. El passat mes de febrer el ple municipal va aprovar una moció que reclamava la pintada d’un mural sobre la pau a Gaza. Però aquest encara no s’ha fet perquè l’alcaldessa, del PSC, s’hi ha oposat tot i haver aprovat la resolució. Ara que el tema de Gaza està agafant més rellevància mediàtica és quan s’ha compromès a fer-lo i a donar suport a la causa. A Sentmenat s’han fet tres concentracions per Palestina organitzades des de la societat civil i a la primera que va anar l’equip de govern ha sigut a la d’aquest passat 2 d’octubre. És a dir, només es mouen quan no els queda més remei.
Amb aquesta petita mostra de municipis veiem clarament la manca d’acció política conjunta i coordinada. Creiem que és molt important deixar palès que la societat civil s’ha organitzat molt millor que certs partits polítics i que queda molt a fer. Des de les entitats i associacions de veïns i veïnes hem de continuar fent pressió perquè els governs municipals actuïn. Els Ajuntaments poden fer moltes coses per solidaritzar-se i posicionar-se del costat correcte de la història. Uns exemples:
- Trencar relacions amb Israel, si en tenen.
- Sumar-se i mostrar suport a la decisió del govern d’Espanya de reconèixer l’Estat de Palestina
- Adherir-se al moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) contra l’Estat d’Israel, i aplicar criteris d’exclusió d’empreses i entitats vinculades amb el règim israelià en els processos de contractació i compres municipals.
- Fer una declaració institucional inequívoca de condemna del genocidi comès per l’Estat d’Israel i de suport incondicional a la població civil de Gaza.
- Fer campanyes i accions comunicatives de sensibilització i solidaritat amb la població palestina, fent murals, posant banderes i pancartes als edificis públics, mencionant a tots els actes públics el suport a Palestina, entre moltes altres actuacions.
La manca d’acció coordinada, fins i tot dins d’un mateix partit, alimenta la desafecció política i contenta a aquelles persones que donen suport a l’Estat genocida d’Israel, que utilitzen els matisos i/o la falta de posicionament inequívoc per tal de dir que no està tan clar el que està passant.
Cal posar en relleu la gran tasca de les entitats i en particular de la comunitat palestina a Catalunya, que han organitzat i coordinat actuacions, mobilitzacions i fet moltíssima feina de sensibilització. Han sigut claus per mobilitzar a la ciutadania i fer pressió sobre els poders polítics per tal de prendre mesures urgents i necessàries.
Estiguem al costat correcte de la història!
La causa palestina és la causa de la humanitat!
La solidaritat és la tendresa dels pobles!
