El Consell de Ministres acaba d’aprovar el projecte de llei de reducció de la jornada laboral màxima de 40 a 37,5 hores sense disminució salarial, en compliment del programa de govern pactat entre PSOE i Sumar. Aquesta mesura està pactada amb els sindicats majoritaris. Però ara aquesta proposta ha de passar el tràmit parlamentari, i la posició inicialment contrària de Junts pot tombar aquesta millora sumant els seus vots a la dreta i l’extrema dreta espanyolista.
Recordem que l’objectiu principal de la reducció de la jornada és la millora de la conciliació entre la vida laboral i personal, destinant una mica més de temps per a les relacions familiars, socials i d’oci personal, i incrementant així la qualitat de vida de bona part de la ciutadania. Especialment, les dones es veuran força beneficiades, donada la major càrrega actual que tenen en les tasques de cures, i això addicionalment ha de contribuir a reduir l’escletxa salarial de gènere.
A més, es protegeix la salut física i mental de la classe treballadora, reduint les preocupants xifres d’estrès i burnout actualment existents arreu de l’Estat. També es prioritza la qualitat de la feina davant la quantitat, fugint del model decimonònic de computar compulsivament les hores presencials en el lloc de treball.
La reducció de la jornada representa igualment una adaptació a les creixents innovacions tecnològiques, automatització i digitalització de moltes tasques, fet que en el fons implica un repartiment més igualitari dels excedents generats fruit dels avenços científics. És evident que si es treballa millor s’incrementarà la productivitat, superant l’època d’estancament actual que deriva de la creixent fallida del model productiu espanyol. Finalment, però no menys important, el repartiment del treball ha de servir per a combatre l’atur estructural que ara mateix està instal·lat a l’economia.
Malgrat tots aquests avantatges, Junts ha expressat la seva intenció de perjudicar a la classe treballadora (catalana i espanyola), i de moment no demostra cap complex a l’hora de pactar amb PP i Vox, representants de la patronal reaccionària (espanyola i catalana). Per tal de justificar aquesta barbaritat, expressen la falsa idea que es pot perjudicar als autònoms i les petites empreses, repetint arguments que ja es feien servir fa dècades (i fins i tot segles) per tal d’oposar-se als progressos socials, i que ja han quedat refutats empíricament. De fet, la majoria de pimes tenen avantatges d’adaptabilitat i rapidesa que els poden facilitar el canvi, i a més la millora de les condicions laborals els ajuda a retenir talent i reduir l’absentisme.
Respecte a les eleccions portugueses, el resultat de la CDU (on s’integra el Partit Comunista de Portugal) no reflecteix ni l’expressió de suport i reconeixement que va mostrar la campanya, ni el que la situació del país requeria per donar resposta als problemes, per fer front a les forces i projectes reaccionaris. És un resultat inseparable de factors objectius i subjectius que inclouen la propagació d’elements de prejudici, la falsificació i menyspreu recurrent de la CDU i les seves propostes, una opció electoral dictada no per la resposta als problemes de cadascú sinó condicionada per suposades disputes sobre majories electorals.
El resultat obtingut per Chega (extrema dreta) és indissociable dels mitjans (financers, mediàtics i altres) que ara posa el capital al servei de promoure un marc de valors reaccionari i antidemocràtic, afavorint forces que alimenten la demagògia, la mentida, la manipulació i l’odi, elements molt evidents en aquesta campanya.
Tenint en compte aquests resultats electorals, no és el moment de la conformitat o l’entesa amb la dreta i les seves concepcions reaccionàries, retrògrades i antidemocràtiques. És el moment de lluitar contra les polítiques de baixos salaris i pensions, els atacs als drets dels treballadors i els serveis públics, la negació del dret a l’habitatge, les privatitzacions i altres grans negocis, cada cop més injustícies i favors al capital, la submissió nacional i una carrera armamentística.
