Aliança Catalana és un partit fundat a Ripoll el 2020 com a escissió d’un sector crític del Front Nacional de Catalunya, un partit molt minoritari l’any 2020 i també actualment.
En les eleccions municipals del 28 de maig del 2023, Aliança Catalana es va presentar en municipis mitjans com Manresa i Manlleu, on va obtenir bons resultats, però l’èxit més gran de l’extrema dreta catalana en aquests comicis va ser obtenir l’alcaldia de Ripoll de la mà de Sílvia Orriols que va obtenir sis regidors i va aconseguir ser investida alcaldessa.
A les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024, Sílvia Orriols va obtenir dos diputats (un per la província de Lleida i un per la província de Girona) i aproximadament 119.000 vots. Un any i mig després, si se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya moltes enquestes apunten al fet que en trauria uns 16-20 diputats, és a dir multiplicaria per vuit els resultats de tan sols fa un any i mig, xifres molt preocupants. Com s’explica aquest creixement tan enorme de l’extrema dreta catalana en tan sols un any i mig?
Segons la meva opinió personal, és per dos factors:
El primer és la mala estratègia de Junts passades les eleccions legislatives del 23 de juliol de 2023 i les autonòmiques del 12 de maig de 2024, perquè va perdre les catalanes davant Salvador Illa, però va aconseguir set diputats al Congrés dels Diputats, cosa que li va permetre ser clau en la investidura de Pedro Sánchez. Molts votants fidels de Junts, descontents pel resultat final del “procés” i el retorn a la política del “peix al cove” a Madrid de l’antiga Convergència, busquen a un líder carismàtic, conservador, i amb un discurs que els hi faci tornar a creure en la independència. I veuen en Sílvia Orriols i Aliança Catalans la seva opció política. De fet, en les últimes enquestes s’ha vist una baixada important d’uns 14/16 diputats, els mateixos que guanya Aliança Catalana.
El segon factor és la falta d’unitat de l’esquerra per proposar un projecte aglutinador que confronti amb els discursos d’odi i que engresqui a la població catalana, ja que hi ha partits d’esquerres a Catalunya (tant d’àmbit català com estatal) amb divisions internes que impossibiliten que això sigui possible.
Tenint en compte aquests factors, i havent vist les causes del creixement d’Aliança Catalana, és possible que us sorgeixi la següent pregunta:
“Què podem fer com antifeixistes catalans per tal de combatre Aliança Catalana?” D’això tractarà la segona part d’aquest article.
Originalment publicat a la Revista Maig a l’enllaç següent:
