La redacció de l’òrgan d’expressió del Partit Comunista d’Espanya va fer una breu entrevista al líder català Joan Comorera, poc després de la victòria del Front Popular i de l’alliberament de Comorera i la resta de membres del govern català empresonats. Dies després foren reproduïdes en el periòdic Justícia Social, en la seva edició de 29 de febrer de 1936; aquesta publicació era l’òrgan d’expressió de la Unió Socialista de Catalunya, partit liderat per Comorera, que es fusionaria en el PSUC pocs mesos després. Tot seguit reproduïm l’entrevista traduïda al català.
Aquest matí, alguns dels nostres redactors han entrevistat el conseller de la Generalitat camarada Comorera a l’hotel on s’allotja.
Sabíem que poc després se celebraria en l’hotel esmentat una reunió dels altres consellers amb el senyor Companys, respecte de la qual el senyor Comorera va dir al nostre camarada:
—Ens ha convocat el president, i no sé de què es tracta. Crec que serà per fixar normes amb relació a la visita que hem de fer avui al senyor Azaña. Nosaltres volem que els acords del Govern central no perjudiquin la nostra actuació a Catalunya, ni pretenem nosaltres entorpir tampoc l’acció del Govern. Per tant, és forçós que ens posem d’acord. I, donades les excel·lents relacions que sempre hem mantingut, això no serà gaire difícil.
Amb relació a les recents eleccions, hem preguntat al senyor Comorera quins han estat els partits que han format el Bloc Popular a Catalunya, i ens ha dit:
—Partits republicans: l’Esquerra, Acció Catalana i el Partit Nacionalista Republicà, del senyor Lluhí. Juntament amb aquests hi van els següents partits obrers: Unió Socialista de Catalunya, Partit Comunista, Partit Català Proletari, Partit Socialista Obrer Espanyol i Partit Obrer d’Unificació Marxista. Ha quedat fora, com vostè veu, el Partit Sindicalista, i realment dels altres, els que a Catalunya tenen veritable força, són els tres primers, entre els partits proletaris.
—Creu vostè que persistirà a Catalunya l’acció unida del Bloc Popular?
—És absolutament necessària aquesta unió, i no hi ha símptomes que es vagi a trencar. Pel que fa als partits obrers, estic convençut que aquest primer contacte —i el favorabilíssim resultat obtingut— tindrà com a conseqüència un eficaç moviment d’unificació de tots els partits proletaris de Catalunya. Per tant, aquells que figurem en els tres més autoritzats —Unió Socialista de Catalunya, Partit Comunista i Partit Català Proletari— estem disposats a canalitzar un acord preliminar que organitzi un Congrés de fusió dels partits proletaris catalans, que significarà la incorporació d’aquestes classes catalanes a la III Internacional i la unitat efectiva d’un moviment polític de classe.
Hi ha alguna cosa feta ja en aquest sentit?
—Per descomptat. I pot donar-se ja com a feta la fusió de la Unió Socialista i el Partit Català Proletari. Confiem que ben aviat tindrem segura la unió del Partit Comunista, amb el qual estem en les millors relacions.
— I el Partit Socialista Espanyol?
—Aquest definirà la seva actitud quant a la seva política interna, i hem d’esperar que ho faci. Pel que fa a Catalunya, el Partit Socialista Espanyol té una influència molt limitada, molt escassa, i considerem del major interès per a ell i per als altres que s’uneixin al moviment general classista català. Per la nostra banda, només li demanem autonomia en política obrera catalana i llibertat d’organització dins de Catalunya. Pel que fa a la resta de partits i organitzacions obreres, ja s’adonaran que només amb la unificació, únicament amb l’agrupació conscient i ferma podran imposar el programa els proletaris catalans.
—Quan se n’aniran vostès a Barcelona?
—Demà a la nit. Crec que és un tren especial que està organitzant l’Ajuntament de la capital catalana, que és l’encarregat de preparar la nostra arribada, que serà apoteòsica.
—Quines tasques immediates tenen acordades vostès per a quan es facin càrrec novament del Govern català?
—Immediatament, restablirem la vigència de la llei de contractes de conreu i es posarà als camperols expulsats de les seves terres en virtut de l’ordre del general Batet, que derogà una llei per mitjà d’un ban. Un bonic cas per als juristes.
—I després?
—Després, netejar l’Administració i els organismes oficials de Catalunya dels elements indesitjables que han col·locat a la calor del règim d’aquests mesos d’arbitrarietats. I si de mi depengués, exigència estricta de responsabilitat als traïdors a la política i a l’autonomia catalanes, començant per Pich i Pon, pare de l’«straperlo», i acabant per l’inefable senyor Cambó.
—Què n’ha fet vostè durant la seva presó?
—He escrit un llibre per a infants que es titula «L’Avi», i una comèdia que he estrenat, sembla que amb èxit a Catalunya. Després em vaig posar malalt i em van prohibir treballar.
Comorera ens relata la trista vida de les presons en les quals ha transcorregut aquest temps passat, i acaba la nostra conversa, no sense dictar-nos aquestes paraules:
—Agraeixo la visita que m’ha fet Mundo Obrero, i vull, per mediació vostra, saludar a tots els camarades de tota Espanya, entre els que tinc excel·lents amics. I vull que sàpiguen que sentim la mateixa simpatia i desig d’acostament cap als components del Partit Comunista de Catalunya.
Amb aquestes paraules del camarada Comorera vam donar per acabada la conversa.
