ALERTA: Aquesta pel·lícula és una faula antisistema. No és una guia pedagògica, ni un manual de criança, ni tampoc un pla de futur realista… encara que, mentre la miris, et vinguin ganes d’intentar-ho.
Si la peli Pequeña Miss Sunshine hagués estat segrestada per un grup antisistema nord-americà dels anys setanta, el resultat seria alguna cosa semblant a això: una família que viu en una cabana al bosc, llegeix Engels, cuina pastissos amb mores silvestres, entrena el cos fins a límits absurds i qüestiona cada pilar del sistema capitalista contemporani.
Però si voleu una sinopsi més normal, la d’IMDb diu: Als boscos del nord-oest del Pacífic, un pare (Viggo Mortensen), dedicat a l’educació física i intel·lectual rigorosa dels seus sis fills, es veu obligat a abandonar el seu paradís per entrar en un món que posa en qüestió la seva idea del que significa ser pare.
La pel·lícula reflexiona sobre una idea molt pròpia del segle XX: educar l’individu del demà. Però ho fa des de la contradicció, no des de la recepta fàcil. Et farà pensar en el pare o mare que has estat, el que voldries haver estat i el que realment ets. Potser ploraràs. Potser et preguntaràs què vol dir ser un bon pare o mare d’esquerres, crític amb el sistema. Potser dubtaràs de si això és possible dins del món tal com és avui.
Potser pensaràs que hauries d’haver deixat el teu fill embrutar-se més. O potser reflexionaràs sobre com ens hem allunyat radicalment d’una vida conscient i connectada amb la natura, fins al punt de viure gairebé desarrelats dels nostres propis orígens com a espècie. Tot això hi cap.
Sigui com sigui, t’enriquiràs del procés que viu Ben en processar això que se sap, però no s’interioritza: posar la mirada i la força a educar des del compromís i la coherència ja és el camí, i, en el procés, haurem de jugar al joc d’ajustar el desig i la realitat. No ho pots fer perfecte, només ho pots fer tan bé com puguis, i així està bé.
Una de les idees principals que en podem extreure és que podem plantejar una alternativa al sistema, però mai no podem mantenir-nos completament al marge de la resta de la societat. I no hauríem de voler fer-ho, per molt que ens pesi el que faci la resta de la humanitat. El veritable canvi, la veritable transformació, sempre va de la mà del col·lectiu. Sols i aïllats no podem crear una realitat nova.
Doneu-li una oportunitat: és entretinguda, força recent, amb bones interpretacions i una mica d’humor. En acabar-la, fa que sentis que has vist alguna cosa que et farà pensar una mica. Hi ha qui la qualifica de superficial, però a mi em sembla que se centra a transmetre un nombre concret d’idees i que vol fer-se llevadora.
Exigència intel·lectual: baixa
Implicació emocional: En funció de com vagi la teràpia en relació a la criança i la família.
Nivell d’odi de classe: ajuda a sanar-lo més que a agreujar-lo.
Bonus track: la família Cash t’animarà a posar-te més en forma, físicament i intel·lectualment.
