Aquesta setmana, ERC i el PSOE han arribat a un acord sobre el finançament de Catalunya, que comporta un augment substancial de recursos: prop de 4.700 milions d’euros anuals addicionals, l’equivalent a més de l’1,5% del PIB català. Aquests diners permeten reduir el dèficit fiscal crònic, reforçar els serveis públics i garantir més estabilitat pressupostària. Per primera vegada s’introdueix el principi d’ordinalitat, de manera que Catalunya, que és una de les principals contribuents al sistema, també ocupa una posició equivalent a l’hora de rebre recursos, tenint en compte la població ajustada i les necessitats reals de finançament.
El nou model també incorpora altres millores estructurals: més capacitat normativa, eliminació de mecanismes que dificultaven la gestió com les bestretes, participació directa en impostos com l’IVA i l’inici del camí cap a la recaptació de l’IRPF. A això s’hi suma la reducció del deute acumulat amb l’Estat, que allibera milers de milions d’euros cada any, i la creació d’instruments per garantir el compliment de les inversions a Catalunya. En conjunt, no es tracta d’una solució definitiva, però sí que representa un avenç substancial que permet passar d’un escenari de bloqueig i infrafinançament a un model més just, transparent i orientat a enfortir el benestar i la justícia social.
El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei que introdueix una rebaixa fiscal de fins al 100% de l’IRPF als propietaris que no apugin el lloguer als seus inquilins. Es tracta d’una mesura de rang estatal que, sota l’aparença d’incentiu, consolida una política fiscal regressiva, premiant els rendistes en lloc de garantir el dret a l’habitatge. A més, aquesta iniciativa entra en clara col·lisió amb la política catalana de regulació dels lloguers, que ja prohibeix les pujades de preus en zones tensionades. Allà on la normativa catalana imposa límits legals, l’Estat introdueix bonificacions fiscals per un comportament que ja és obligatori, buidant de contingut la regulació vigent i desautoritzant l’enfocament català basat en la intervenció directa del mercat.
El Tractat de la UE amb el Mercosur reprodueix el model històric de comerç desigual. Els productes primaris flueixin cap a Occident, mentre que aquest inunda de tecnologia i manufactures al Sud Global. Aquesta dinàmica, per una banda, augmenta la dependència i el desenvolupament extravertit en els països empobrits. I, per l’altra, perjudica substancialment la pagesia catalana, sobretot els petits camperols, en un context en què s’està incrementant la dimensió òptima rendible de les explotacions agràries al nostre país. Hem de destacar també el cinisme d’una extrema dreta que intenta canalitzar un descontentament que provoca el seu mateix ideari liberal, ja que aquests tipus d’acords comercials formen part de la lògica econòmica que ells mateixos defensen.
Davant l’agressió imperialista dels Estats Units contra la República Bolivariana de Veneçuela i el segrest del president Nicolás Maduro i de la diputada Cilia Flores, fem una crida a la mobilització. Aquesta ofensiva vulnera el dret internacional, amenaça la pau mundial i respon a una estratègia de dominació i espoli dels pobles. Defensem la sobirania de Veneçuela, el seu dret a decidir lliurement, la pau i la resolució diplomàtica dels conflictes. Exigim la llibertat immediata de Maduro i Flores i el cessament de l’agressió militar i econòmica, i us convoquem a la manifestació de demà dissabte 17 de gener als Jardinets de Gràcia.
