Hem començat la setmana amb la notícia d’un acord Podem-PSOE, per a una regularització extraordinària de persones migrants en situació administrativa irregular (sense permís de residència o amb permís caducat sense renovació), que el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, en format d’un Reial decret de reforma del Reglament (no de la Llei) d’estrangeria. En vehicular-se com a Reial decret, i a diferència del Reial decret llei, no haurà de passar per la convalidació del Congrés.
Memòria d’aquesta victòria històrica
El setembre del 2020, el Congrés rebutja la Proposició no de llei per la regularització de migrants que comptava amb el suport de 1.500 organitzacions i que havia aconseguit l’aval de vuit grups parlamentaris. Derrotada per 59 vots a favor (Grup Parlamentari d’Unides Podem-En Comú Podem-Galícia en Comú, Grup Parlamentari Republicà, Grup Parlamentari Plural i Grup Parlamentari Euskal Herria Bildu), 278 en contra i 8 abstencions. La portaveu de “Regularització ja” declara: “Creiem que el PSOE ha perdut una oportunitat històrica de lluitar i mostrar que està de part dels drets humans, i sobretot, de frenar el discurs d’odi que s’està assentant a la societat, cada cop més validat per l’extrema dreta”
En 2022 es posa en marxa la ILP “Regularització, Ja”. Milers d’activistes es mobilitzen cercant el suport popular, en forma de rúbrica als plecs de signatures, a places, carrers. Es realitzen centenars d’esdeveniments, xerrades, actes a universitats, concerts… Les persones signants de la ILP, a més, havien de comptar amb un DNI, requisit que excloïa la gran majoria de persones migrants. Malgrat tot, el Moviment “Regularització, Ja”, ho van aconseguir amb escreix. Més de 700.000 firmes van ser lliurades al Congrés el desembre de 2022, fet que la converteix en una de les cinc ILP amb més suport de la història.
L’abril del 2024, el ple del Congrés va admet a tràmit la ILP que demana regularitzar mig milió de persones migrants. En una votació parlamentària qualificada d’«històrica», tots els grups a excepció de Vox van aprovar que comencés la tramitació de la ILP que va ser avalada per 611.821 signatures, validades i acreditades.
Centenars de manifestants van fer una vigília a la plaça de les Corts de Madrid, una visualització de la lluita, el treball i l’activisme de ni més ni menys que 906 organitzacions i col·lectius de migrants, entre les quals hi ha moltes entitats religioses. La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) havia demanat al PSOE i al PP que avalessin aquesta tramitació. La mesura, segons els seus promotors, acabarà amb la vulneració dels drets fonamentals d’aquests migrants, que xifren al voltant de 500.000, i les barreres que els impedeix contribuir econòmicament i fiscalment a la societat, a més d’accedir a una feina digna, habitatge, salut o educació.
Des de desembre de 2024 fins al gener de 2026, la ILP ha estat estancada al Congrés dels Diputats. Repetides vegades, el Congrés decidia, novament, si el debat d’esmenes sobre la proposta avançava o si, com ha passat altres vegades, s’ajornava sense una resolució clara. És la tàctica bruta d’allargar in aeternum el tràmit de presentació d’esmenes. Un conjunt de traves promogudes per Junts i el PNV. I el PSOE, com tantes altres ocasions, jugant al “jo vull, però no es pot”.
Es passa d’un escenari en què PP i Junts votaven a favor de l’admissió a tràmit de la ILP, a un altre de radicalització ultra del PP, cada cop més indistingible de VOX, i amb Junts en estat de pànic i volent competir amb AC, assumint part del seu relat i de la seva agenda ultra. D’aquesta situació actual deriva la utilització de la figura del Reial decret, que no comporta la posterior convalidació del Congrés.
Una victòria històrica antiracista, antifeixista, feminista i de classe, fruit de la lluita social
Aquesta regularització no seria possible sense la lluita, l’organització i la mobilització del moviment “Regularització Ja”, històrica coalició de prop d’un miler d’organitzacions, que va llançar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). La lluita social, que ha de continuar, té resultats i també necessita complicitats institucionals, als Ajuntaments, al Parlament, al Congrés i al Parlament Europeu.
Totes les raons que eren vàlides quan la ILP es va posar en marxa, ja fa cinc anys, no només mantenen avui la vigència, sinó que són més potents en el context actual d’actuació criminal de la internacional de l’odi. Hem de celebrar i assaborir aquesta victòria històrica i col·lectiva, tot un avenç democràtic i social.
- Avenç antiracista i en drets fonamentals. Per primer cop, i a diferència d’altres regularitzacions extraordinàries, es reconeix a les persones migrades com a subjectes de dret i no es fonamenta en l’argumentari de necessitat del “mercat de treball”.
- Avenç en la lluita antifeixista. Sí el motor i comú denominador de les diferents extremes dretes és l’odi contra les persones migrants i la seva criminalització, l’agermanament profund de l’antiracisme amb l’antifeixisme, és tan obvi com vitalment necessari.
- Avenç en la lluita feminista. La lluita per la regularització té un component de gènere molt clar i molt protagonitzada i impulsada per dones, treballadores de la llar i les cures, treballadores sexuals, jornaleres o de l’hostaleria. Regularització amb ulls de dona i component de gènere, per què són les dones en situació administrativa irregular, qui més han viscut i patit explotació i abusos, també de violència de gènere i violència sexual, i amb la por de denunciar per temor que rebre una ordre d’expulsió. El feminisme de classe i inclusiu, guanya força en la batalla: “si ens toquen a una ens toquen a totes”.
- Avenç en la lluita de classes i en la batalla socioeconòmica, posant fre a la patronal que aspira i defensa perpetuar la irregularitat administrativa que els permet traficar amb mà d’obra esclava de persones migrants sense papers.
- Avenç en la batalla cultural contra les extremes dretes, amb milers i milers de persones que construeixen la mateixa comunitat amb les seves veïnes, les seves companyes de treball i/o les seves companyes de classe o les seves filles.
- Avenç en la batalla democràtica, social i política del projecte d’unitat de classe (una sola classe treballadora, de tots els orígens i colors de pell) i de construcció d’un sol poble. Ho celebrarem i assaborirem al 8 de març feminista, al 28 de març antiracista, a l’abril republicà, a l’1 de maig de classe, a l’11 de setembre del sobiranisme d’esquerres,
La lluita per tots els drets per a totes ha de continuar
Alhora que celebrem aquesta victòria, a contracorrent de l’hegemonia de la internacional de l’odi, llancem la crida a estar en alerta i vigilants. Aquesta decisió de regularització extraordinària ja ha despertat un rebuig visceral per part de l’extrema dreta institucional, mediàtica i social. La internacional de l’odi, i les marionetes ultres de Trump a Catalunya i Espanya, anhelen un ICE propi, i bavegen amb les imatges de repressió i crim policial-institucional, retransmeses en directe des de ciutats dels Estats Units. Poden intentar bloquejar, via recursos judicials l’execució del Reial decret o, si són part d’un futur govern espanyol, contra reformar normatives d’estrangeria, sent molt conscients dels interessos que defensen i del seu paper elegit de titelles del trumpisme i de l’imperialisme, per més que vulguin disfressar de “patriòtica” la seva actuació vassalla.
Convertir les alertes i els riscos en reptes i oportunitats per avançar
1. Superar els límits del Reial decret. Aquesta regularització és limitada, no automàtica i condicionada. Limitada a un permís de residència temporal, normalment d’un any, amb possibilitat de treballar i renovar després per arrelament o altres vies. No és automàtica, cal sol·licitar-la, de forma expressa, entre l’1 abril i el 30 de juny, i en cada cas s’estudiarà individualment. I està condicionada a l’aportació de proves de compliment dels requisits: primer, estar a Espanya abans del 31 de desembre de 2025; segon, haver viscut a Espanya almenys 5 mesos; tercer, no tenir antecedents penals greus, ni a Espanya ni al país d’origen. Amb aquestes limitacions el Reial decret, pot deixar fora de la regularització una part de les entre 700.00 i 840.000 dones, homes i nens, a conseqüència de les condicions imposades.
La limitació és conseqüència de la llei d’estrangeria, que estableix que qualsevol regularització extraordinària té un límit temporal, amb la possibilitat de renovacions cada cinc anys, fins a la definitiva. És aleshores, segons la normativa, que la persona d’origen migrant pot sol·licitar la nacionalitat. Cal assenyalar el gran parany de la llei: per tenir permís de treball, has de tenir permís de residència i per tenir el permís de residència has de tenir el permís de treball.
2. Incrementar l’exigència de Padró per a totes. Les diferents alcaldies i equips de govern no poden continuar en la insubordinació a la llei. Siguin alcaldes de Junts, que neguen l’empadronament de forma pública, siguin alcaldes del PSC, com el de Cornellà de Llobregat, que silencien i neguen la seva pràctica de bloqueig a l’empadronament. El cas d’Orriols, com a alcaldessa de Ripoll, és el màxim exponent de racisme institucional.
3. Incrementar la lluita pel tancament dels CIEs, autèntic Guantánamo d’excepcionalitat jurídica.
4. Exigir el final del racisme policial, acabar amb les identificacions de persones per perfil racial i acabar amb les batudes racistes, que atemoreixen al veïnat dels nostres barris.
5. Anar a assolir un objectiu complicat, però irrenunciable: la derogació de la llei d’estrangeria.
6. Confrontar el racista PEMA (Pla Europeu de Migració i Asil), els Reglaments del qual entren en vigor aquest mes de juny. Tot recordant que el Pacte Europeu de Migració i Asil es va firmar sota la presidència de Sánchez al Consell Europeu.
7. Tombar la política europea de militarització de fronteres que implica morts a la Mediterrània i una extrema vulneració dels drets humans a les persones refugiades i a les migrades.
8. Fer efectiu que el català és llengua d’acollida és bàsic des del projecte de construcció d’una sola i diversa classe treballadora i d’un sol i divers poble. Desbloquejar les traves i manca de recursos públics per a l’aprenentatge del català. Obligació de les empreses d’incloure l’aprenentatge del català com a formació, dins l’horari laboral.
9. Enfortir el sindicalisme de classe, amb més diversitat. La regularització permet la sortida de la clandestinitat i la garantia d’accés a la contractació laboral, a la protecció del dret laboral, a l’exercici de drets com la llibertat sindical. Calen campanyes sindicals potents d’informació de drets, fer efectiva la cultura de persones migrants com subjecte que forma part de les classes treballadores, no com a persones usuàries de serveis. Cal esprémer totes les potencialitats, avui ni de bon tros utilitzades ni assolides, ja que a diferència d’altres eleccions (municipals, catalanes, generals, europees), a les eleccions sindicals, segons l’Article 69.2 de l’Estatut dels Treballadors” hi poden participar.
10. Sumar més activistes i fer més divers el moviment pel dret a l’habitatge.
11. Superar les discriminacions en diferents àmbits, com l’esportiu.
12. Aturar i derrotar la contraofensiva l’extrema dreta que pretén bloquejar el Reial decret de Regularització.
L’ofensiva racista de les extremes dretes contra la regularització
Les extremes dretes no han donat treva. Ja estan atacant el decret de regularització (Albiol, VOX, la caverna mediàtica, el sindicat policial ultra…). Intentaran tombar la regularització per diferents vies:
1. Recursos al TC o als tribunals del contenciós administratiu.
2. Actuació en el marc de la UE. Feijóo ho trasllada a la cimera del PP europeu d’aquest divendres, amb l’argument que el Reial decret vulnera la normativa racista europea del PEMA (Pla Europeu de Migració i Asil), els Reglaments del qual entren en vigor aquest mes de juny.
3. Revertir el Reial decret, en la legislatura vinent, si la suma de PP i VOX és majoria.
4. La batalla de la utilització de les fake news ja està en marxa, pels poderosos i influents mitjans de comunicació ultraconservadors i els directament d’extrema dreta, ben regats de subvencions públiques, per les administracions governades pel PP.
L’extrema dreta carrega contra la Regularització, amb el fals relat que generarà efecte crida. Si aquesta hipòtesi fos certa, voldria dir que sense regularització, hauria hagut efecte “No Crida/No Entrada” de persones estrangeres. Les estadístiques demogràfiques i de població migrant demostren el contrari.
Jugar-se la vida en una pastera o als baixos d’un camió, per viure en situació de clandestinitat, de treball esclau i amb la por que t’aturi la policia pel carrer i sigui deportada o ingressada en un CIE, no ha frenat l’entrada a Catalunya i Espanya de persones migrants. Senzillament perquè l’efecte crida és extractivisme del capitalisme globalitzat cap als pobles del sud global, les persones refugiades fugint de guerres i genocidi i refugiades climàtiques, fruit d’impactes mortals del canvi climàtic generat pel capitalisme.
No hi ha efecte crida, hi ha efecte drets humans, civils, econòmics, laborals, socials i sindicals. Que no efectes polítics-electorals: el Reial decret no generarà drets electorals, les persones que quedin regularitzades continuaran sense dret a vot, excepte en les eleccions sindicals.
Manifestació 28-M. Omplim els carrers
Amb aquest escenari actual contradictori, que veiem i vivim, de victòria històrica i alhora d’avenç criminal de la internacional de l’odi, el 28 de març cal assolir un gran èxit de la Manifestació “Aturem el feixisme i el racisme. Nosaltres som més. Drets per a tothom”, que sortirà a les 17:00 h de Pg Gràcia/Aragó i finalitzarà a la Plaça Idrissa Diallo. Inici i final que són espais públics molt referents de les mobilitzacions antiracistes.
Com ens diu una companya del Moviment “Regularització, Ja”: “L’antifeixisme ha de bategar amb el cor de l’antiracisme”.
