ALERTA: Aquesta pel·lícula pot provocar-vos un augment sobtat de violència quan algú us torni a dir (un altre cop) que“el pobre és pobre perquè vol”.
Los santos inocentes, dirigida per Mario Camus l’any 1984, és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Miguel Delibes, igualment devastadora. L’obra ens trasllada a l’Extremadura rural dels anys seixanta, en ple franquisme, un entorn marcat per la pobresa estructural, el caciquisme i la submissió forçada. La pel·lícula va rebre una Menció Especial al Festival de Cinema de Cannes, un reconeixement que no va ser casual: el seu retrat cru i sense concessions de la desigualtat social va impactar tant el públic com la crítica internacional.
La història gira al voltant d’una família de jornalers que viu en una casa miserable, completament sotmesa al servei dels senyors del cortijo. La seva existència és determinada pel treball dur, l’obediència absoluta i l’acceptació d’una jerarquia social que sembla immutable. Així i tot, en silenci, la família desitja un futur diferent per als seus fills, allunyat d’aquesta vida de submissió.
L’obra exposa amb una claredat esfereïdora com uns manen i altres obeeixen, i com la classe treballadora pot arribar a normalitzar una condició d’inferioritat imposada. L’abús de poder, el classisme i la injustícia social són els veritables protagonistes del relat. Les interpretacions són absolutament magistrals. Els actors donen vida a totes les cares possibles de l’opressió: la lleialtat cega al senyorito, el sofriment cronificat, l’acceptació d’una vida marcada pel ritme del treball, l’odi contingut, i la resignació davant d’una realitat que sembla impossible de canviar.
Un dels aspectes més colpidors és la immobilitat social: per molt que els personatges s’hi deixin la pell, l’ascens és pràcticament impossible. La pel·lícula ens recorda que, a Espanya —com en molts altres llocs del món—, el sistema clientelar basat en grans propietaris ha existit i, en alguns territoris, continua existint. A Catalunya, sovint no en som plenament conscients a causa d’un desenvolupament històric més industrial i orientat als serveis.
Per cert: el títol, Los santos inocentes, fa referència a l’episodi bíblic dels infants menors de dos anys assassinats per ordre del rei Herodes per eliminar el nounat Jesús de Natzaret. És a dir, innocents castigats sense haver comès cap falta. Una metàfora directa dels personatges de la història.
No us feu enrere per prejudicis sobre el cinema espanyol, els anys vuitanta o els ritmes lents del món rural. Confieu-hi: quan arribi el moment i sentiu la frase “Milana bonita”, se us glaçarà el cor. I entendreu perfectament per què la lluita de classes no és un concepte del passat.
Exigència intel·lectual: baixa
Implicació emocional: 1.000/10, si teniu sang a les venes
Nivell d’odi de classe: quan sentiu un cognom compost, us farà mal el pit.Bonus track: llegiu la novel·la original. Delibes escriu amb un llenguatge antic, però d’una bellesa colpidora.
