En el decenni dels trenta del segle XX s’experimentà a tota Europa un notori procés d’incorporació de dones joves a l’activisme polític d’esquerres dins un context marcat per un qüestionament parcial de l’ordre tradicional quant a les relacions de gènere. El cas de l’activista comunista mallorquina Aurora Picornell (1912-1937) exemplifica sens dubte la transcendència d’aquest fenomen, en tant que demostra la seva extensió fins i tot a indrets on les organitzacions obreres i progressistes eren clarament minoritàries. En les pàgines següents se sintetitzarà la trajectòria d’aquest símbol de la Mallorca derrotada en la Guerra Civil i se subratllaran alguns aspectes de la seva connexió amb Catalunya.
Els orígens
Aurora Picornell Femenias va néixer a Palma l’1 d’octubre de 1912. La seva família, resident al popular barri del Molinar, era coneguda a l’illa per la seva militància sindical i d’esquerres. Començà a treballar com a sastressa entorn dels 13 o 14 anys, circumstància que no impedí que adquirís una certa instrucció gràcies als mecanismes formatius amb què comptaven aleshores les organitzacions obreres. D’adolescent s’implicà en causes com el laïcisme i el feminisme. Així, el 1928 redactà un pròleg a un opuscle sobre la superioritat femenina que havia estat signat per “Margarita Leclerc”, pseudònim sota el qual s’amagaven dos activistes procedents de Barcelona que s’havien refugiat a s’Arenal (Mallorca): Teresa Herrero Ruiz i José Antonio Ruiz Rodríguez Méndez “Max Bembo”. El novembre de 1930 fou elegida vocal de la Lliga Laica de Mallorca, probablement a proposta del cèlebre propagandista anticlerical Ateu Martí, un dels seus primers mentors. Aquest episodi, acompanyat de la publicació a la premsa local d’uns primers articles d’Aurora Picornell força crítics amb l’Església catòlica, generà una enorme atenció atesa la característica religiositat de les dones mallorquines. Tot plegat, en produir-se la crisi de la monarquia alfonsina Aurora Picornell ja era considerada un referent de l’emancipació femenina dins el conjunt de l’esquerra illenca, al marge de sigles concretes.
Des del punt de vista de la militància política, Aurora Picornell estigué afiliada entre el maig i el juliol de 1931 en la Joventut Republicana Federal. Tanmateix, la seva proximitat al PCE era prou evident des de finals de 1930. Encara que molt minoritaris, els comunistes mallorquins tenien una certa tradició a l’illa. A Palma s’havia fundat una Agrupació Comunista la primavera de 1921 i abans del cop d’estat de Primo de Rivera ja s’havien iniciat les passes per conformar una Federació Comunista Catalanobalear (FCCB) que reunís els militants del Principat i de Mallorca. La proximitat dels comunistes mallorquins al grup heterodox que encapçalava Joaquim Maurín queda de relleu en un cèlebre document gràfic de novembre de 1930 en què apareixien un grup de militants i simpatitzants de Palma, entre els quals destacaven Aurora Picornell, el seu pare, el seu germà Joan i Ateu Martí. Dos dels retratats exhibien un número de La Batalla, circumstància que confirma la relació orgànica Mallorca-Catalunya. A més, al llarg d’aquell any sovintejaren els articles de militants mallorquins al periòdic barceloní i la mateixa Aurora aparegué com a cotitzant a favor de La Batalla en el número de l’11 de desembre. Tot i això, en produir-se al cap d’uns mesos el trencament definitiu entre la FCCB i la direcció del PCE que encapçalava José Bullejos, el grup mallorquí optà per romandre al costat de l’organització central en lloc d’incorporar-se al Bloc Obrer i Camperol, origen del POUM.
L’activisme en temps de la República
Aurora Picornell formalitzà la seva afiliació al PCE el setembre de 1931. Aviat esdevingué l’activista comunista més coneguda de Mallorca, gràcies a la seva febril activitat al capdavant del secretariat de la dona d’aquest partit, del Sindicat de Sastreria i del Socors Roig Internacional, així com les seves col·laboracions a la revista Nuestra Palabra on publicà de manera preferent textos sobre les condicions de vida i les reivindicacions de les obreres i camperoles de l’illa. El març de 1934 impulsà la primera celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora a les Balears. Les seves activitats tingueren una influència notòria en l’extensió del PCE, partit que inicialment constituïa una força marginal a Mallorca, però que en els prolegòmens de la Guerra Civil va arribar a comptar amb uns 600 militants i esdevingué un important referent per als sectors juvenils i sindicals.
Un aspecte essencial de la trajectòria de Picornell en els anys republicans fou el de la seva relació personal i política amb Heriberto Quiñones González. Es tractava d’un agent de la Komintern, nascut a Moldàvia, que entre finals de 1931 i el començament de 1932 s’establí a Mallorca procedent de Barcelona, on havia col·laborat estretament amb Francesc del Barrio i l’agent suís Edgar Wood. Aurora Picornell i Heriberto Quiñones iniciaren aviat una relació amorosa que es deié condicionada per les constants persecucions judicials i policials que patí Quiñones. Entre mitjans 1932 i el final de l’estiu del 1933 residiren a València, on s’allotjaren al domicili del pintor i cartellista Josep Renau, màxim responsable del PCE a la ciutat. L’agent internacionalista exercí com a assessor del partit i de les Joventuts Comunistes, impulsà la creació d’un sindicat de criadors d’aus i practicà tasques d’agitació dins les casernes. Aurora treballà probablement com a sastressa i s’incorporà a les Joventuts Comunistes valencianes. En tornar a les Balears realitzaren un viatge de propaganda a Menorca. L’agost de 1934 tingueren una filla a qui anomenaren Octubrina Roja. Arran dels Fets d’Octubre de 1934 la majoria dels militants comunistes mallorquins, inclòs Quiñones, foren detenguts per la qual cosa durant un temps Aurora Picornell esdevingué en la pràctica la principal responsable del PCE a Mallorca. No debades tingué un rol molt destacat en la campanya electoral de febrer de 1936 i durant els mesos següents protagonitzà nombrosos actes públics entre els quals destacà la multitudinària commemoració del 8 de març a la Casa del Poble de Palma. La primavera de 1936 Aurora i Quiñones viatjaren a Madrid. Dolores Ibàrruri proposà llavors a Aurora incorporar-se al seu equip, però l’activista mallorquina rebutjà l’oferta per raons personals i tornà a Palma.
En les setmanes prèvies al Cop d’Estat Aurora Picornell i els seus germans Joan i Llibertat col·laboraren amb les tasques de promoció de l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar a Barcelona els dies 22-26 de juliol com a rèplica a la de Berlín. Estava previst que tots tres embarcassin el dissabte 18 de juliol amb el vaixell Ciutat de Barcelona dins l’expedició mallorquina que havia d’assistir als jocs esportius. Els plans, però, es veieren alterats per les notícies sobre l’aixecament de tropes del Protectorat del Marroc. Aurora, juntament amb el secretari polític del Comitè Provincial del PCE Luis Montero, decidí quedar a l’illa per organitzar la resistència. Ens consta que la nit del 18 al 19 de juliol era a la Casa del Poble de Palma juntament amb centenars d’esquerrans mallorquins. Segons un testimoni de l’època, Aurora estava molt pendent de les notícies transmeses per la ràdio i era la principal agitadora de possibles accions de rebuig al cop, molt difícils d’articular a l’illa atesa la relació de forces existent.
El tràgic final d’Aurora
Aurora Picornell va ser detinguda el 19 de juliol del 1936, data d’inici del cop contra la República a Mallorca. De manera significativa, va ser la primera dona internada a la Presó Provincial de Palma. Al novembre, va ser traslladada amb una trentena més de preses a un nou establiment habilitat al carrer de Can Sales, prop del popular Passeig del Born. Mentrestant, Heriberto Quiñones –a qui el cop havia sorprès en un sanatori antituberculós de Madrid– es va incorporar a tasques organitzatives de tipus polític i militar a la zona republicana, i va gestionar sense èxit un possible intercanvi entre Aurora i unes monges mallorquines que es trobaven a Barcelona.
La nit del 5 al 6 de gener de 1937 Aurora Picornell va ser treta de la presó i assassinada al cementiri de Son Coletes (Manacor) per pistolers de Falange juntament amb quatre dones més. L’ordre d’excarceració, signada pel governador civil de les Balears Mateu Torres Bestard, demostra de manera inequívoca la connivència entre les autoritats militars i els falangistes en la “neteja” d’activistes d’esquerres. Les especials circumstàncies d’aquest assassinat són bàsiques per entendre la construcció del símbol “Aurora Picornell” i la seva transmissió fins avui. Les diferents narracions difoses a l’illa, on es recullen detalls impossibles de comprovar, contribuïren força a arredonir el procés d’heroïtzació d’una activista que ja era llavors molt popular. Així, per exemple, circulà el rumor que estava embarassada, que un dels assassins era un veí del Molinar i que l’endemà exhibí triomfalment el seu sostenidor ensangonat en un bar del barri. També es difongué que Aurora s’hauria enfrontat valentament als victimaris i que els etzibà que amb les bales no podrien matar les idees.
El món que envoltava Aurora Picornell es va esvair completament en aquells mesos. La duríssima repressió practicada pel bàndol colpista a Mallorca va implicar l’anihilament físic d’una gran part del seu entorn, inclosos el seu pare i dos germans (Gabriel i Ignasi). També foren assassinats nombrosos companys de partit; entre d’altres, el ja esmentat Ateu Martí, una de les primeríssimes víctimes de les desaparicions forçades a Palma. Durant decennis, la memòria d’Aurora Picornell fou rigorosament proscrita a una illa on la repressió causà prop de 1.500 morts.
La família Picornell a la Barcelona en guerra
L’assassinat d’Aurora Picornell fou anunciat de manera molt discreta i al cap d’uns mesos en algunes publicacions de la zona republicana, com Mallorca Nova, de Barcelona, i Nostra Paraula, de Maó. Ens consta, d’altra banda, que els seus dos germans que participaren en l’expedició mallorquina a l’Olimpíada Popular s’establiren a Catalunya. Joan Picornell fou ferit durant l’operació militar d’Alberto Bayo per reconquerir l’illa i després va treballar com a ajustador al parc mòbil de l’exèrcit popular de la República. En acabar la guerra s’exilià a França, on col·laborà amb la resistència antinazi. Fou detengut i internat en un camp de concentració alemany però aconseguí sobreviure. Morí a Toulouse el 7 de març de 1971.
Quant a Llibertat, residí durant una temporada a l’Hotel Colón, de la plaça de Catalunya, sota la protecció d’Empar Coloma Chalmeta, històrica cooperativista i responsable aleshores de les milicianes comunistes. A partir de llavors, Llibertat féu colla amb una filla d’Empar, la icònica activista Marina Ginestà, i també amb la futura escriptora Teresa Pàmies. Una crònica de l’escriptor cubà Pablo de la Torriente Brau signada el 29 d’octubre de 1936 elogià la contribució en defensa de la República de Llibertat Picornell, Marina Ginestà i dues activistes més. Encara que no combaté al front, Llibertat desenvolupà una considerable tasca política a la Barcelona en guerra. Des del 1937 va ser militant activa de la Unió de Dones de Catalunya i s’incorporà a la redacció de la revista Companya. Va prendre part així mateix de la presidència del Primer Congrés Nacional de la Dona, celebrat a Barcelona entre el 6 i el 8 de novembre de 1937. En produir-se els Fets de Maig del 1937, col·laborà juntament amb la secretària general de la UDC Dolors Piera Llobera en proporcionar municions a un escamot de milicians del PSUC que s’enfrontaven a les forces de la CNT-FAI i el POUM. D’altra banda, durant la guerra va conèixer Tomás Molinero, destacat dirigent de la UGT i del PSUC, amb qui es casà el 8 de maig de 1938. Acabada la guerra s’exiliaren a França. Prengueren partit per Joan Comorera arran de la seva expulsió del PSUC. Llibertat tornà diverses vegades a Mallorca i va morir a Sèvres el 29 d’octubre de 2015.
Molt més tràgica encara fou la trajectòria d’Heriberto Quiñones. Durant la guerra residí principalment a Catalunya, Menorca i el País Valencià i estigué vinculat tant a l’activitat organitzativa dins el PCE –fou secretari general del Comitè Provincial de les Balears establert a Maó– com al Servei d’Informació Militar de la República. La seva actuació fou força polèmica i se li atribueix la participació en diversos assassinats a Menorca i en la tortura a València d’un soldat passat a les files de la República de qui se sospitava que era un espia. Acabada la contesa Quiñones romangué a Espanya i el 1941 es posà al capdavant de la Comissió Reorganitzadora Central del PCE. Fou detingut, condemnat a mort i executat el 2 d’octubre de 1942. Prèviament, havia estat expulsat del partit a causa de la seva heterodòxia. Durant anys Quiñones fou acusat sense cap base per la direcció comunista de l’exili d’haver estat un agent provocador al servei de la policia franquista.
La memòria inesborrable
El moviment comunista s’ha singularitzat històricament per la capacitat per construir icones adreçades a promoure l’adhesió emocional i el compromís dels seus militants. En aquest sentit, les dones comunistes varen aportar un ampli planter d’activistes exemplars que durant la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme es caracteritzaren, almenys segons l’èpica difosa pel PCE i el PSUC, per la seva fermesa i valentia i que adoptaren els rols d’heroïna i/o màrtir de la causa: Dolores Ibárruri, Lina Òdena, Rosario Sánchez Mora “la dinamitera”, les “Trece Rosas”, Matilde Landa…
Aurora Picornell constitueix en aquest sentit un bon exemple de procés d’emblematització a escala local. Icona gairebé perfecta –pel seu nom, per la notòria activitat desplegada el 1931-36, per les circumstàncies particularment tràgiques de la seva mort, per la difusió de llegendes i frases cèlebres, per la seva fotogènia…–, des del 1975 ha conegut un procés constant de popularització i ressignificació que arriba fins als nostres dies. Ja abans de la mort de Franco l’òrgan comunista Nostra Paraula li dedicà un article. El gener de 1978 fou objecte d’un homenatge públic a Porreres, on participà el dirigent del PSUC Antoni Gutiérrez Díaz. En el decenni dels vuitanta se li dedicà un carrer al barri del Molinar i es fundà un ateneu popular amb el seu nom. L’impuls definitiu arribà tanmateix a partir del 2016-17 arran del 80 aniversari del seu assassinat. Es publicaren estudis històrics sobre la seva trajectòria, s’organitzà una exposició d’homenatge que va recórrer una dotzena de municipis, fou declarada filla predilecta de Mallorca, s’instal·là un bust seu en la plaça principal del seu barri… Episodis dels darrers anys, com la identificació de les restes mortals d’Aurora al cementeri de Manacor (octubre de 2022) i la polèmica desfermada arran de la destrucció pública d’una imatge seva per part del president del Parlament Balear i membre de Vox Gabriel Le Senne (juny de 2024) han reforçat aquest procés d’emblematització i, sobretot, l’han feta esdevenir una figura referencial de les esquerres a totes les terres de parla catalana i al conjunt d’Espanya.
Bibliografia
Bosch, Francisca, Aurora Picornell. La lluita mai no mor, Palma, Nostra Paraula, 1987.
- CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal, Final de viatge. Memòries d’un gandià: amics, coneguts i saludats, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2011.
Ginard Féron, David, Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en España (1931-1942) Palma-Madrid, Documenta Balear-Compañía Literaria, 2000.
Ginard Féron, David, Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol, Palma,
Documenta Balear, 2016 (2ª edició ampliada de 2023)
Ginard Féron, David, Aurora Picornell. Feminismo, comunismo y memoria republicana en el siglo XX, Comares, Granada 2018.
Ginard Féron, David, «“La Pasionaria de Mallorca”. Simbolización, resignificación y memoria de Aurora Picornell», a Eduardo J. ALONSO – Unai BELAUSTEGUI (eds.), La memoria pública en las naciones del Estado español: protagonistas y proyectos en curso (1931-2019), Madrid, Sílex ediciones, 2021 p. 99-122.
Ginard Féron, David, «Les dones i el moviment comunista a Espanya i a les Balears (1920–1936)» a David Ginard (coord.), Dones, treball i moviment obrer. Europa, Espanya, Illes Balears (1868-1936), Palma, Documenta Balear, 2022, p. 239-283.Picornell, Aurora, Escrits 1930-1936 i altres veus a Mallorca en defensa de les treballadores, Pins del Vallès, Associació d’Idees, 2012.
