Any rere any les conseqüències del canvi climàtic s’acceleren vertiginosament a l’àmbit mediterrani, i no ho fan en termes abstractes, sinó de forma molt perceptible per a la població: temporals històrics, incendis forestals inapagables, estius on les onades de calor són més la norma que l’excepció. 

En aquest context, deu anys després de l’Acord de París, la COP 30 havia de marcar un punt d’inflexió cap a l’acció real. La presidència brasilera la va definir com ‘la COP de la implementació’, amb l’objectiu d’accelerar l’aplicació dels compromisos de cada país per reforçar la transició justa. Tanmateix, el balanç final inclou avenços parcials, però deixa fora el que és essencial: compromisos vinculants per a la sortida dels combustibles fòssils, el gran tema pendent.

Principals resultats i punts febles

Celebrada a Belém, Brasil, l’acord final de la COP 30 reafirma l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C i insta a ‘augmentar l’ambició’ en les accions climàtiques. No obstant això, no inclou cap referència explícita a l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils, malgrat la insistència de més de 80 països. La pressió dels lobbistes lligats als combustibles fòssils, molt presents a totes les COP, ha actuat en l’altra direcció. En lloc d’un full de ruta clar, s’ha aprovat una iniciativa voluntària per als estats que vulguin avançar en la reducció d’emissions i en la transició energètica, així com un pla paral·lel contra la desforestació, també voluntari. Sense aquests compromisos és impossible fer efectiu el manteniment de l’escalfament global per sota dels 1,5 °C. 

Pel que fa al finançament, el text demana triplicar l’ajuda per a l’adaptació abans de 2035, però sense mecanismes clars ni obligacions per als països emergents amb grans emissions. La recaptació per al Fons d’Adaptació durant la cimera va ser de només 125 milions de dòlars, molt lluny dels 300 milions fixats com a objectiu mínim. Un element innovador és la inclusió del diàleg sobre comerç i transició climàtica, que abordarà durant tres anys les tensions derivades de mesures com els aranzels al carboni. Tot i això, aquest avenç no compensa la manca d’acords ferms sobre la descarbonització global.

Els blocs geoestratègics

El paper dels Estats Units, en la seva línia històrica al COP, s’ha centrat a impulsar iniciatives voluntàries i de cooperació tecnològica evitant que s’assolissin compromisos vinculants que impliquin costos polítics. La Xina, el principal emissor, ha apostat per primera vegada per compromisos concrets de reducció, encara que molt lluny de la reducció necessària del seu consum de carbó, molt elevat al país. Així i tot, la Xina ha aprofitat la COP30 per presentar una imatge d’actor fiable en la lluita climàtica, exhibint també els seus avenços en producció renovable, en un moment en què alguns països desenvolupats mostren retrocessos. 

En conjunt el grup dels BRICS ha guanyat en lideratge, i la seva aposta pel multilateralisme contrasta amb el lideratge històric que ha exercit Europa a les COP, que igual que en altres aspectes de l’agenda internacional, va perdent influència. Amb tot Europa, tot i que amb diferents posicionaments interns, continua defensant compromisos ambiciosos i vinculants de reducció, molt per sobre dels BRICS.

El futur al Mediterrani

Habitem una de les regions que més ràpid s’escalfa al planeta: el Mediterrani ho fa un 20% més ràpid que la mitjana mundial. A les aigües del Mediterrani occidental, la temperatura ha augmentat 1,5 °C des dels anys 70, amb una acceleració notable en l’última dècada. Les conseqüències són múltiples i a Catalunya la combinació d’onades de calor, sequeres prolongades i temporals més intensos ja afecta l’agricultura, el turisme o la disponibilitat d’aigua.

La COP30 (Cimera sobre el Canvi Climàtic) del Brasil ha evidenciat la distància entre les declaracions i l’acció i deixa un sabor insuficient. Tot i els avenços en finançament i en l’agenda d’acció paral·lela, la manca de compromisos vinculants sobre combustibles fòssils posa en risc l’objectiu de limitar l’escalfament a 1,5 °C. Pel nostre context geogràfic aquesta inacció global és especialment preocupant: la regió ja viu transformacions irreversibles que amenacen ecosistemes, economies i comunitats. Les cimeres del clima són l’únic espai on 194 països del món intenten assolir acords per afrontar la crisi climàtica, però sense mesures radicals, urgents i coordinades —tant globals com locals—, estem abocats al desastre com a civilització.