El Dr. Moisès Broggi va néixer el 1908 a la ciutat de Barcelona, on va estudiar Medicina, sota la direcció d’August Pi i Sunyer i Joan Trias i Pujol, i es va llicenciar el 1931. Es va especialitzar en Cirurgia en la mateixa universitat i a l’Hospital Clínic i, també, va col·laborar en els esforços de renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona, al costat dels germans Trias i Pujol.
Broggi va morir l’any 2012 amb 104 anys i la seva llarga i fecunda existència té la seva principal referència en la Guerra Civil espanyola, on va ser “el petit i valerós metge republicà” al qual es va referir l’escriptor Ernest Hemingway en la seva novel·la “Per qui toquen les campanes” sobre la guerra a Espanya.
Vaig tenir el plaer d’escoltar el Dr. Broggi relatar la seva participació directa en les grans i decisives batalles guanyades per la Medicina en aquelles dates: la creació del primer servei d’urgències mèdic-quirúrgiques d’Espanya, la creació del primer banc de sang del món, el disseny i posada en funcionament del primer quiròfan ambulant: el AutoChir, i la racionalització de l’assistència sanitària en el front.
La creació del primer servei d’urgències mèdic-quirúrgiques a Espanya
El Dr. Broggi va ser, juntament amb els doctors Gimeno, Usua i Piulachs, un dels quatre metges que l’any 1935 van inaugurar el primer servei d’urgències mèdiques i quirúrgiques d’Espanya, obert 24 hores al dia, a l’Hospital Clínic de Barcelona sota la direcció dels germans Trias i Pujol. Els torns de guàrdia consistien en una setmana d’interns a l’hospital i tres de lliures. És a dir, 168 hores seguides cada 4 setmanes. Un horari que avui ens semblaria inhumà, però que era potser el millor possible en aquells temps.
El canvi radical en la morbimortalitat que això va suposar per a la ciutat de Barcelona va ser model i referència per a moltes altres ciutats. Aquest servei va ser posat a prova poc després de néixer, ja que es va produir un accident de múltiples víctimes fruit d’un descarrilament de trens a Barcelona, en fallar-los els frens.
La creació del primer banc de sang del món
Durant la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939, va ser membre destacat de l’equip mèdic de les Brigades Internacionals com a cap de l’equip quirúrgic. Va ser testimoni directe de la mort per hemorràgia d’un elevat nombre de militars i civils. Els mètodes utilitzats en l’època se cenyien a la transfusió directa de donant a pacient. Amb aquests mètodes era impossible atendre els nombrosos i simultanis casos presents en moments de conflicte bèl·lic.
Va col·laborar amb el Dr. Duran Jordà en la posada en pràctica del primer banc de sang, amb èxit –intents anteriors havien fracassat estrepitosament– gràcies a un sistema de tubs autoinjectables, hermètics, que contenien la sang degudament classificada per grups, guardats en una cambra frigorífica. Amb aquest sistema va salvar centenars de vides en la Guerra Civil Espanyola. El Dr. Duran va ser el creador i director del Servei de Transfusions de Sang de la Generalitat, servei que més tard, exiliat a Anglaterra, va implementar també a la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta va ser una de les grans batalles guanyades per la Medicina en èpoques de guerra.
El primer quiròfan ambulant: l’Auto Chir
Broggi va tenir una vida dedicada a la ciència i conduïda per un profund esperit humanista. Moisès Broggi era un jove cirurgià destinat pel govern com a responsable dels serveis mèdics de les Brigades Internacionals. Amb un quiròfan ambulant, l’Auto Chir, operava a pocs metres de la línia del front. Aquest innovador vehicle va ser dissenyat pels metges de les Brigades Internacionals, subvencionat pels sindicats suïssos i fabricat a París en les instal·lacions de la Renault. Entre altres singulars personatges del moment, Broggi recordava a Bob, «el voluntari nord-americà que conduïa aquest enorme camió».
«La cirurgia de guerra és bàsicament una cirurgia d’urgència, una traumatologia que ho abasta tot. Per això es va pensar a situar un quiròfan mòbil el més a prop possible del front», segons explicava Moisès Broggi. Aquesta va ser una altra de les grans batalles guanyades per la medicina durant la Guerra Civil Espanyola.
La racionalització de l’assistència sanitària en el front
Com el Dr. Broggi ens recordava, una guerra és una gran catàstrofe on hi ha una gran desproporció entre els mitjans disponibles i les necessitats reals d’assistència. Els serveis mèdics de les Brigades Internacionals van posar en pràctica moltes de les estructures sanitàries que la bibliografia actual d’emergències i catàstrofes proposa com a necessàries. Un exemple el tenim en el gràfic elaborat pel Dr. Broggi que es mostra a continuació, com a esquema organitzatiu dels serveis sanitaris al front. En aquest es poden observar 4 àrees funcionals de salvament en el front de batalla que drenaran un lloc mèdic avançat (C), que està connectat amb l’Auto Chir (1) i que deriva pacients a un centre mèdic (2) o a altres hospitals de referència. Les distàncies estan determinades en hores de trajecte, no en quilòmetres, que condicionaven el triatge.
Broggi insistia en la importància del triatge en tot moment, una difícil, però molt eficient, actuació en situacions de catàstrofe. L’aplicació del sentit comú en Medicina de Guerra va aconseguir salvar moltes vides i reduir seqüeles dels ferits en combat. Una altra gran batalla guanyada per la Medicina en aquest context.
Broggi comentava: «He pogut seguir íntimament l’extraordinari progrés de la Medicina, la qual cosa ha permès prolongar els anys d’esperança de vida (…). Va haver-hi els qui van pensar que la ciència i la tècnica ho solucionarien tot, però les guerres han demostrat que l’home continua sent capaç de destruir-se a si mateix (…). Malgrat tot, confesso que, per sobre dels avanços tècnics i científics, ha estat la relació humana la que ha marcat i donat sentit i alegria a la meva vida.»
Ens deia el doctor que de moltes de les persones que van estar al seu costat com a voluntaris de les Brigades Internacionals es podria escriure una novel·la. Dorothy, la infermera anglesa que va sobreviure a la Guerra Civil Espanyola i va morir en la Segona Guerra Mundial en el desastre aliat a Dunkerque. Eloesser, un metge nord-americà que posteriorment va ser un dels quals van organitzar la sanitat a la Xina en la Gran Marxa de Mao. La infermera Patience que va acabar també a la Xina treballant en una missió que tenia l’església evangèlica. I tants altres professionals.
Poc abans de finalitzar la guerra, Broggi va tornar a Barcelona i va ser destinat a treballar a l’Hospital Militar de Vallcarca de Barcelona, malgrat tenir la seva plaça de cirurgià a l’Hospital Clínic. Una vegada acabada la contesa va ser destituït de tots els seus càrrecs oficials, perdent la seva plaça de cirurgià, sent sotmès a un dur procés de depuració per part del règim franquista. Des de llavors va haver d’exercir la Medicina en diferents clíniques i hospitals privats.
Des de l’any 1966 va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual va ser nomenat president el 1980. L’any 1981 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya, i també va ser guardonat amb la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona. Al llarg de la seva carrera va ser nomenat president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges i va ser membre fundador de l’Associació Internacional de Metges per la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l’any 1985. El juliol de 2008 també va ser guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement de “la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social”. També l’any 2008 va ser guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. El 2009 va ser nomenat padrí del màster en Assistència Integral en Urgències i Emergències, per a medicina i infermeria, de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Emergències Mèdiques.
No hi ha cap mena de dubte que experiències com la d’aquest professional de les urgències i les emergències, ens estimulen a estudiar i treballar més i millor amb el mateix objectiu: lluitar per a guanyar més batalles en favor de la Medicina i la salut de les persones. Hem de seguir l’exemple d’aquest petit i valerós metge republicà que va salvar la vida de tants brigadistes internacionals i combatents republicans.
La imatge que encapçala aquest article mostra el Dr. Broggi, en el centre, en una intervenció quirúrgica d’un trauma facial, a Cedrillas en el front de Terol (setembre – octubre de 1937).
