Aquest 25 de novembre, com cada any, sortim als carrers per denunciar una realitat que no dona treva: les violències masclistes. Fins al novembre de 2025, 79 dones han estat assassinades a l’Estat espanyol ( Feminicidio.net ). Aquesta xifra no és un accident: és el reflex cru d’un problema estructural que travessa totes les institucions, el sistema judicial, els mitjans de comunicació, els espais de treball i fins i tot les nostres pròpies organitzacions.
Les violències que patim les dones no són fets aïllats: són el resultat d’un sistema cisheteropatriarcal i capitalista que ens vol submises, empobrides i silenciades. Es manifesten en assassinats i agressions sexuals, però també en les microviolències quotidianes, en la precarització laboral que recau sobre nosaltres, en els murs institucionals que protegeixen els agressors i en els espais de poder, siguin polítics, sindicals o judicials, que continuen reproduint la impunitat i la desigualtat.
A mesura que augmenta la consciència feminista de la societat, la violència institucional es va fent més evident que mai: sentències judicials que qüestionen les víctimes, protocols que no s’apliquen, agressions silenciades dins dels mateixos sindicats o partits, i una administració que, en lloc de garantir drets, sovint els obstaculitza. No podem parlar d’erradicar la violència masclista sense assenyalar l’estructura que la sosté i la reprodueix. Cal depurar les institucions i transformar-les des de baix, amb perspectiva feminista i de classe.
Mentrestant, el món continua cremant. L’auge de l’extrema dreta (que continua atacant els drets de les dones i les persones LGTBIQ+) i la deriva cada vegada més feixista de la societat és una gran amenaça que afrontem en el nostre dia a dia totes les persones que lluitem per fer del feminisme una òptica des de la qual observar-lo tot, no una mera nota a peu de pàgina. Les dones palestines, sudaneses i tantes altres encara pateixen la violència del patriarcat capitalista, de l’imperialisme i de la indiferència internacional. El feminisme, si vol ser realment transformador, ha de ser internacionalista, antiracista i solidari amb totes les oprimides del món.
Davant l’ofensiva reaccionària, responem amb organització, solidaritat i lluita col·lectiva. El feminisme no recula: avança, s’enforteix i es fa més conscient del seu poder.
Des de Comunistes de Catalunya i la revista Realitat, ens reafirmem en el nostre compromís amb un feminisme anticapitalista, interseccional i transformador. Defensem un feminisme que qüestiona el poder, que s’organitza als barris, als centres de treball i a les aules, que no es conforma amb reformes, sinó que exigeix una revolució social que faci tremolar els fonaments del patriarcat.
Aquest 25 de novembre, sortim als carrers per totes: per les assassinades, per les que pateixen en silenci, per les que resisteixen, per les que ja no poden cridar. Perquè sabem que només amb organització popular i compromís col·lectiu podrem construir una societat d’igualtat i llibertat reals.
Contra les violències masclistes, organització feminista!
