El passat dimecres a les 21.50 Protecció Civil va enviar una alerta als telèfons mòbils a zones del territori català, amb l’advertència de “pluges torrencials aquesta matinada i demà al matí” i les recomanacions d’extremar les precaucions i evitar desplaçaments innecessaris. Aquesta actuació va generar una certa confusió durant el dijous, amb interpretacions contradictòries que van anar des del tancament d’universitats fins al funcionament normal de les escoles. Realment, l’avís meteorològic de risc era taronja i no calia prendre mesures tan dràstiques a l’ensenyament superior.
Recordem breument quin és el procediment a seguir en un episodi de temps advers. En primer lloc, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un avís de situació de perill, que pot ser de color groc (moderat), taronja (alt) o vermell (molt alt). A continuació, Protecció Civil pot activar la fase d’alerta del pla operatiu corresponent (INUNCAT, NEUCAT, VENTCAT…), i en aquesta fase ja es poden dictar mesures preventives i recomanacions. Finalment, si es preveuen afectacions greus o ja s’estan produint, Protecció Civil pot declarar la fase d’emergència, on entren en joc les decisions político-operatives i, si cal, mesures obligatòries de major abast, i és aquí quan és més adequada la possible comunicació via alertes al mòbil.
Arran del que va succeir la setmana passada s’ha introduït un matís important. L’ES-Alert es va enviar en fase d’alerta, fet que legalment és correcte, però ara Interior ha rectificat el criteri i ha decidit que les alertes als mòbils només s’enviaran quan s’activi l’emergència i amb mesures polítiques adoptades. De tota manera, en temes de protecció civil més val equivocar-se per excés que per defecte, i això ens retrotrau al que va passar a casa nostra a principis novembre de 2024, ara fa més o menys un any.
Concretament, el passat diumenge 3 de novembre de 2024, Protecció Civil va activar l’INUNCAT en fase d’alerta reforçada amb mesures excepcionals, incloent-hi restriccions de mobilitat i suspensió d’activitat, i va enviar una alerta al mòbil a nou comarques del Sud del país (Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre, Tarragonès i Terra Alta), per avisos de precipitació 4/6 (equivalent al color taronja), restringint la mobilitat i suspenent l’activitat educativa des de mitjanit dins dilluns al migdia.
El dilluns 4 de novembre a les 6.40 l’SMC va emetre un avís 6/6 (llindar màxim del risc catalogat com a vermell) de situació de perill per temps violent a les comarques del Baix Llobregat, el Garraf, l’Anoia, el Baix Penedès i l’Alt Penedès. Aquest avís contemplava el període comprès entre les 7.25 i les 9.25 i alertava de pedra de diàmetre superior a 2 cm, ratxes de vents superiors a 25 m/s, esclafits i/o tornados o mànegues.
Dos minuts després, Protecció Civil enviava una piulada amb l’avís, la imatge del radar meteorològic i una recomanació sota el text de “molta prudència mobilitat” (1).
A l’inici de la vigència de l’episodi de risc vermell, la web de Protecció Civil recollia en portada les restriccions acordades el dia anterior a les comarques del Sud de Catalunya (amb avís taronja), explicitant la prohibició de la mobilitat, “únicament permesa per situacions de causa major i pels serveis essencials” (2) . Mentrestant, no hi figurava cap indicació per a les comarques afectades per l’avís vermell, més enllà de la prudència recomanada a X.
Durant la vigència de l’episodi, concretament a les 8.30, Protecció Civil enviava l’alerta al mòbil a les comarques afectades. La diferència amb l’ES-Alert del dia anterior és que no assenyalava el risc (6/6), que correspon al nivell de perill molt alt (color vermell) segons l’escala del Servei Meteorològic de Catalunya, i es limitava a demanar: “Extremeu les precaucions, eviteu desplaçaments innecessaris, i allunyeu-vos de rieres i barrancs”. Cal assenyalar que, en aquest cas, ja no parla de limitar la mobilitat a “situacions de causa major i serveis essencials” sinó que es limita a dir que “eviteu els desplaçaments innecessaris”.
Finalment, l’episodi meteorològic es va saldar amb acumulacions de precipitació molt elevades al Baix Llobregat, arribant-se a recollir 131 mm a Viladecans. Les principals afectacions van incloure la cancel·lació de 153 vols a l’aeroport del Prat, l’aturada del sistema ferroviari de rodalies, la suspensió de classes en algunes universitats i l’ajornament d’activitats en diversos municipis. Però les inundacions més greus van afectar especialment la C‑32, entre Castelldefels, Gavà i Sant Boi de Llobregat, on hi va haver vehicles atrapats, ocupants sortint dels cotxes i rescats dels Mossos d’Esquadra, amb imatges que mostren clarament la magnitud de l’episodi (3). Un augment addicional de la precipitació o una entrada més ràpida d’aigua hauria incrementat el risc de danys greus o víctimes, especialment en els trams en trinxera on l’aigua pot acumular-se fins a l’altura de les portes dels vehicles. Els estudis indiquen que una profunditat d’aigua de només 0,4 m pot fer que un vehicle comenci a perdre estabilitat (4); en altres paraules, l’aigua només ha de superar l’altura de la porta d’un cotxe mitjà perquè el risc de quedar atrapat o arrossegat es dispari.
En resum, la Conselleria d’Interior va prendre la decisió de no restringir la mobilitat dins la franja temporal que el Servei Meteorològic havia identificat com a màxim risc. Aquesta decisió va exposar milers de persones a un perill no necessari. La consellera Núria Parlon va assegurar que els avisos al mòbil s’havien fet “pràcticament immediatament”, però no va reconèixer que, al Baix Llobregat, l’avís es va emetre enmig de l’episodi. Tampoc va explicar per què no es va restringir la mobilitat com a Tarragona. Aquesta demora i disparitat en l’aplicació dels protocols posa en relleu la necessitat de millorar la coordinació i prioritzar sempre la seguretat de la població per sobre de qualsevol consideració econòmica.
L’entrada en consideració dels interessos econòmics es veu encara més clarament si mirem el post de Protecció Civil de les 11:04, quan ja havia finalitzat el pitjor de l’episodi, però paradoxalment es diu “eviteu la mobilitat” (ja no es parla de la innecessària), “les escoles són un lloc segur, no aneu a buscar els infants” (quan el risc era la mobilitat a l’hora de portar-los) i que “els treballadors i treballadores restin als seus centres de treball” (5). És a dir, no es comunica res quan la gent està sortint a treballar en ple temporal, però quan ha passat el pitjor se’ls recomana quedar-s’hi a l’empresa. Des del meu punt de vista, no és admissible aquest tipus de presa de decisions polítiques.
Arribats a aquest punt, m’agradaria fer dues consideracions. La primera és que si comentem aquest tema un any després és perquè en aquell moment l’actualitat se centrava en la DANA del País Valencià, i afortunadament a casa nostra només vam patir danys materials. La segona és que creiem necessari expressar-lo ara, just després de la confusió generada la setmana passada, perquè encara existeixen aspectes de millora amb relació a les operatives derivades dels avisos meteorològics a Catalunya.
En primer lloc, seria ideal reduir el temps de reacció entre l’avís meteorològic i l’activació de l’alerta i l’emergència. En països com França o Itàlia, un avís vermell per fenòmens violents actua com a desencadenant automàtic de mesures vinculants: tancament d’escoles, restricció de mobilitat, evacuacions i desplegament de plans territorials adaptats a la vulnerabilitat i densitat poblacional. En canvi, a Catalunya, segons la Llei 4/1997 de protecció civil, l’autoritat competent només pot ordenar mesures obligatòries després de la declaració formal d’emergència i l’activació del pla corresponent, encara que el perill sigui similar.
Al nostre país es podria legislar perquè un avís meteorològic vermell activés automàticament mesures preventives, com alertes a la població o limitacions d’activitats, sense esperar observacions en temps real, modificant els protocols del PROCICAT. Així s’assoliria una resposta més ràpida i coordinada, similar als protocols de «vigilance rouge» a França o «allerta rossa» a Itàlia, on la declaració d’alerta activa immediatament mesures preestablertes i vinculants.
En segon lloc, en situacions de risc extrem no sembla convenient que la Conselleria d’Interior delegui en la ciutadania la decisió sobre què és un desplaçament “innecessari”. La recomanació crea confusió: la gent no sap si anar a treballar o portar els fills a l’escola és segur o arriscat. La responsabilitat de les autoritats és donar instruccions clares i inequívoca que prioritzin la seguretat de les persones per sobre de qualsevol consideració econòmica.
Precisament sobre el tema del treball s’han produït algunes declaracions confuses. El dia 13 de novembre de 2024 la ministra de Treball Yolanda Díaz va fer aquest post: “davant un avís d’alerta vermella de l’AEMET, es pot no acudir al lloc de treball si hi ha risc per a la salut dels treballadors i treballadores (6)”. Des del punt de vista de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, aquesta afirmació és impecable, però el problema és que l’afegit de “risc per a la salut” provoca que moltes persones no saben si realment tenen cobertura legal per suspendre els desplaçaments ni com aplicar-ho amb l’empresa sense incórrer en sancions. Aquesta ambigüitat posa la població en una situació de dubte davant un risc real i immediat, i evidencia la necessitat que les autoritats proporcionin instruccions clares, pràctiques i vinculants, per garantir que la seguretat de les persones no depengui de la interpretació individual de recomanacions generals. Aquesta confusió es va veure especialment en el Baix Llobregat durant el 4 de novembre de 2024, quan la mobilitat no va ser limitada tot i l’avís vermell i molts treballadors es van trobar exposats al risc mentre sortien a treballar.
Finalment, tornem a recordar que en situació d’emergència les decisions són preses per les autoritats polítiques. L’objectiu d’aquestes reflexions no és qüestionar la tasca dels i les tècniques de Protecció Civil, sinó la d’obrir un debat sobre com podem millorar les decisions polítiques en el marc d’una emergència meteorològica, tenint en compte que trobarem un futur on, a causa de l’escalfament global, es produiran situacions de perill cada vegada amb més freqüència i major intensitat.
Referències:
(1) https://x.com/emergenciescat/status/1853311763590054216
(2) El contingut complet de la informació és el següent: “Des de les 00.00 hores del 04 de novembre de 2024 fins a les 14.00 hores del 04 de novembre de 2024, en les comarques on es preveu una superació del llindar alt per intensitat de pluja segons l’avís de situació meteorològica de perill per intensitat de pluja emès pel Servei Meteorològic de Catalunya, s’hi han d’aplicar les prohibicions o limitacions següents: Restricció de la mobilitat, únicament permesa per a situacions de causa major i pels serveis essencials. Suspensió de l’activitat educativa, esportiva, universitària, així com dels centres adscrits a les universitats i els centres de recerca universitaris”.
(4) https://www.weather.gov/safety/flood-turn-around-dont-drown?utm
(5) https://x.com/emergenciescat/status/1853377786645209180
