1975-2025 Cinquanta anys de la mort del Dictador
El 20 de novembre de 1975 moria Francisco Franco a l’Hospital de La Paz de Madrid. Deixava enrere quaranta anys de dictadura militar, de repressió, por, absència de llibertats i menyspreu pels drets humans. La seva mort va marcar el final simbòlic de la dictadura i l’inici d’un llarg procés social i institucional cap a la democràcia. Des del 1939, finalitzada la Guerra d’Espanya, milers de ciutadanes i ciutadans havien lluitat contra el règim franquista des de la clandestinitat. Des dels sindicats de classe, partits polítics clandestins, moviments civils o, senzillament, des de posicionaments personals, es va teixir un cos de resistència i combat en defensa de la recuperació de les llibertats i la democràcia. Les detencions, tortures, anys de presó i afusellaments perpetrats pel règim franquista no van poder aturar un moviment que va colpejar, erosionà i desgavellà la dictadura militar.
L’any 1975, fou l’inici simbòlic d’aquest llarg procés de transició democràtica. Fou llavors, que des de les comissions de solidaritat amb els presos polítics, sorgí la necessitat de participar d’aquest període històric transformador i alliberador des d’un doble vessant estratègic: el de fer constar el valor de la lluita antifranquista i el de dotar a la futura democràcia d’una memòria democràtica que consolidés el seu arrelament. Quan el 1976 es constitueix l’Associació Catalana d’Ex-Presos Polítics del Franquisme, neix amb la voluntat de participar d’una democràcia rica i participativa, hereva d’aquella Segona República (1931-1939) que, en democràcia, va atendre la modernitat des del combat i els drets de les classes populars.
Avui, a novembre de 2025, com a demòcrates ens pertoca fer una anàlisi crítica d’aquests 50 anys de democràcia i, alhora, atendre un futur immediat que se’ns presenta enigmàtic i boirós. La fi de l’ordre mundial fonamentat en la Guerra Freda, la revolució digital i l’assentament d’un món global han trasbalsat les relacions socials i culturals que ens eren conegudes i familiars. Les democràcies del segle XXI semblen no respondre adequadament a uns reptes desconeguts i desconcertants que aboquen cada cop més cap a posicionaments ultraliberals i autoritaris. En un món que ja és global i que viu constants transformacions i transicions, calen respostes i alternatives democràticament radicals, que atorguin participació i recursos a la ciutadania amb l’objectiu de respondre a les seves necessitats bàsiques i garantir alhora les llibertats i els drets humans.
Aquest és el panorama de l’Espanya del 2026, un país immers en el procés de globalització política i econòmica, on sovint es torna a posar en qüestió la democràcia com a eina política de cohesió social. L’augment de postulats autoritaris i feixistes (VOX, Aliança Catalana) i la deriva ultraliberal de la dreta del país és en bona part conseqüència de l’angoixa que generen sempre aquests períodes de canvis profunds i de la instrumentalització posterior que fan d’aquestes pors les extremes dretes i els lobbies econòmics ultraliberals. És evident que avui, més que mai, cal més democràcia, més democràcia radical i distributiva.
El 1976, l’Associació Catalana d’Ex-Presos Polítics del Franquisme vam fer una aposta clara per atorgar arrels a la incipient democràcia a través de la memòria de la resistència antifeixista. Al llarg dels anys, hem dedicat molts esforços i iniciatives a donar a conèixer testimonis d’aquesta lluita, promoure anàlisi i estudis sobre la cultura democràtica i hem participat de les polítiques i institucions públiques de memòria històrica i democràtica. La voluntat d’atorgar valor i humanitat a les democràcies ha estat el nostre motor militant d’ençà de la nostra fundació com a entitat; la dictadura franquista a Espanya ha estat la nostra carta de presentació del que són l’horror, l’abús, la violència i la falta de drets humans.
Commemorar la mort del dictador Francisco Franco és celebrar vida, és celebrar convivència i cohesió social des de les llibertats. Cal avançar, però, en qualitats democràtiques i saber combatre el desconeixement pel que fa a la maldat dels autoritarismes i de l’abús de poder. Ens en sortirem, segur, i ho farem des de la valentia i la radicalitat, des d’una aposta per una democràcia avançada que sigui capaç de cosir les experiències d’alliberament personal i col·lectiu que han lligat sempre el millor d’Europa i de la humanitat.
