““Si è aperta una nuova fase nella vita del mondo che potremmo caratterizzare come la fase della cafoneria al potere (…). Donald Trump è il simbolo più rappresentativo… Non c’è nessuno al mondo che possa dire a questo signore che sprofonda nei miliardi di avere un po’ di garbo, buona educazione? Loro rappresentano un tipo di politica che non ha più spazio per l’educazione e la buona condotta, sostituendo il rispetto con un comportamento arrogante e spavaldo””.
Vincenzo De Luca.
Donald Trump insulta. Javier Milei brama. Isabel Díaz Ayuso desinforma i menysprea. Boris Johnson improvisava i segueix mentint amb gràcia anglesa. Geert Wilders als Països Baixos vocifera i agita l’odi com qui ven sabó. I malgrat –o gràcies a– tot això, aquests personatges guanyen eleccions. El poder ja no es vesteix amb corbata discreta ni s’amaga rere formalismes. La nova dreta ha convertit la vulgaritat en arma de destrucció democràtica. Com deia fa poc el president de la regió de Campània, Vincenzo De Luca, del Partit Democràtic italià: “S’ha obert una nova fase: la de la cafoneria (grolleria) al poder.”
No és una boutade. És una advertència. Estem davant d’una transformació cultural profunda: el populisme reaccionari ha substituït el discurs polític per l’espectacle groller, i la confrontació democràtica per l’atac personal. És l’autoritarisme camuflat d’humor viral. Una olla podrida de fatxenderia i supremacisme, que busca trinxar la capacitat crítica de la ciutadania i imposar el dogma de la força.
Política de circ, programa de ferro
El model no és nou. Berlusconi ja en va escriure el guió fa dècades: vulgaritat, poder mediàtic, masclisme desacomplexat i impunitat. Però la nova fornada de líders d’extrema dreta ha perfeccionat el mètode. La provocació no és un error de forma; és una estratègia de fons. Com més groller és el missatge, més es parla d’ells. Com més insults llancen, més oculten el que realment fan: retallar drets, buidar institucions, desregular-ho tot i afavorir els seus.
El president de Campània, de Luca, no exagera. La cafoneria al potere no és només una qüestió d’estil; és una declaració de guerra. Quan Milei agita una motoserra, quan Trump crida que cal “acabar amb els socialistes”, o quan Ayuso diu que a Madrid “hi ha llibertat per anar a les terrasses i beure birres”, estan construint un relat: el de la impunitat com a virtut i l’odi com a motor polític.
L’estètica de la dominació
Aquesta nova dreta ha entès una cosa clau: en una societat saturada d’imatges i estímuls, la grolleria cotitza alt. Les formes barroeres no són un desajust, sinó una estratègia comunicativa per convertir l’escàndol en normalitat. El que ahir ens semblava impensable, avui ens sembla “una sortida de to més”. Però aquesta acumulació de grolleries (ordinariez en diuen a Madrid) no és innòcua: va corcant les bases del debat públic, ridiculitza el rigor i converteix l’agressivitat en autoritat.
I mentrestant, es governa. S’apliquen polítiques cruels amb rostre de meme. Es privatitzen serveis, s’empresonen manifestants, es menyspreen els feminismes, es neguen els drets socials, s’alimenten discursos d’odi. Tot això sota una aparença de descontrol, que és en realitat una operació quirúrgica de desmuntatge de l’Estat social i democràtic.
Reaccionar des de la dignitat
L’esquerra, davant d’aquesta ofensiva, no pot caure en la trampa de copiar les formes de la dreta, ni d’escandalitzar-se cada dia. Cal entendre el que hi ha al darrere: una nova forma de dominació que utilitza la vulgaritat per justificar l’autoritarisme. I cal oposar-hi una política arrelada, amb valors, amb intel·ligència i amb dignitat.
La radicalitat avui no és cridar més, sinó construir més. És posar la cultura al centre, recuperar la paraula com a eina de transformació i defensar les institucions no com a símbols buits, sinó com a estructures de poder popular. Davant la grolleria al poder, la resposta ha de ser el compromís, la solidaritat i la raó.
No és només una qüestió de formes. És una qüestió de fons. I ens hi juguem molt més que el bon gust: ens hi juguem la democràcia.
