A continuació reproduïm el text de la compareixença duta a terme al Parlament de Catalunya el passat 20 d’octubre de 2025
NAIS TUME. MOLTES GRÀCIES, senyores i senyors diputats, amics i Companys.
És per a mi un honor poder prendre avui la paraula en aquesta cambra, que és la casa de totes i tots els catalans. Comparec amb orgull, però també amb responsabilitat: porto amb mi la veu d’una part d’un poble que fa més de sis segles que forma part de Catalunya.
Un poble que ha aportat cultura, música, llengua, valors comunitaris i una enorme capacitat de resiliència; però que, alhora, ha patit sis segles de persecucions, prejudicis i discriminacions.
No vengo aquí a pedir caridad. Los gitanos, eso de pedir (de mangar en caló), se debe ir terminando y más cuando estamos hablando de las migajas con las que al Pueblo gitano, en general, se nos ha mantenido calladitos y… Sin molestar mucho. Vamos.
Vengo a reclamar JUSTICIA para un Pueblo, para una minoría étnica, y lo hago bajo los principios inapelables de MEMORIA, VERDAD, REPARACIÓN, GARANTÍAS DE NO REPETICIÓN, y el RECONOCIMIENTO del Pueblo Gitano como MINORÍA PROPIA DE CATALUNYA, con PARTICIPACIÓN REAL Y EFECTIVA, es decir, participar en la toma de decisiones como actores políticos de pleno derecho y con la responsabilidad y rendición de cuentas que toque.
Ya vale, señores y señoras, de consejos con carácter asesor. Es decir, hemos de conseguir superar la etapa de participación basada en redes clientelares.
Hoy en Catalunya, como en toda Europa, el ANTIGITANISMO sigue siendo la forma más extendida y normalizada de racismo:
- Está en las aulas, donde aún encontramos segregación escolar.
- Está en el mercado laboral, donde demasiados gitanos y gitanas ven cerradas las puertas del empleo digno.
- Está en la vivienda, donde se perpetúan guetos y graves dificultades para acceder a una vivienda normalizada.
- Está en los medios de comunicación, donde todavía se nos estigmatiza y no tenemos presencia.
- Y está también en las instituciones, donde nuestra representación es, siendo generosos, absolutamente testimonial.
Malgrat ser un POBLE HISTÒRIC a Catalunya, la nostra presència als espais de decisió és gairebé inexistent.
I si això no es corregeix, l’antigitanisme (per molt que es maquilli amb bones paraules) no passarà de ser un tokenisme humiliant.
Per això defensem la necessitat d’un GRAN PACTE DE PAÍS CONTRA L’ANTIGITANISME.
Un pacte que no sigui només una declaració simbòlica, sinó un COMPROMÍS INSTITUCIONAL, TRANSVERSAL I COMPARTIT per totes les forces polítiques i els nivells de govern.
Un pacte que reconegui l’antigitanisme com un SISTEMA ESTRUCTURAL DE DISCRIMINACIÓ, igual que ho són el masclisme i la LGTB-fòbia, i que es proposi desmantellar-lo amb MESURES VALENTES, MESURABLES I SOSTINGUDES EN EL TEMPS.
Un sistema estructural antigitano que funciona en silencio, pero que no es un accidente, es parte del mismo sistema y SI QUEREMOS DE VERDAD SU ELIMINACIÓN, HEMOS DE SER CAPACES DE MODIFICAR TODO LO QUE ASÍ LO REQUIERA PARA HACER QUE LA PRESENCIA Y PARTICIPACIÓN DEL PUEBLO GITANO EN LAS INSTITUCIONES PASE DE UN MERO ACCIDENTE A UNA NORMALIDAD, A UNA OBLIGACIÓN.
En este estado de cosas, la participación gitana no es una opción: es un DERECHO reconocido en el Estatut de Catalunya, pero no ejecutado.
Hoy contamos, por poner un ejemplo, con un Consejo Asesor del Pueblo Gitano, adscrito a los supuestos Planes integrales para (y no del) Pueblo gitano, que ha cumplido una función útil, innegable, al menos en sus iniciales intenciones, pero que es, o debe ser, transitorio.
POR QUÉ??? Porque es elegido por el propio Govern, tiene un carácter consultivo y carece de poder vinculante. Y, para más regocijo, sin presupuesto asignado
Dicho de otro modo, no cumple con la verdadera ambición del Estatut y, en nuestra modesta opinión, ni tan siquiera con la literalidad del articulado. Me explico.
El artículo 42.7 del Estatut establece que los poderes públicos deben garantizar “el reconocimiento de la cultura del pueblo gitano como salvaguarda de la realidad histórica de este pueblo.”
Cabría preguntarse, con honradez política, si este mandato se ha cumplido siquiera de forma mínima.
SALVAGUARDA: què diu sobre això el gran diccionari de la llengua catalana? Acció de garantir la vida, cultural en aquest cas, la llibertat… de les persones i/o dels grups en què s’integra, i finalment diu: garantir els béns d’algú… òbviament, culturals en aquest cas.
Per això defensem la necessitat d’una LLEI DE DESENVOLUPAMENT DE L’ARTICLE 42.7 DE L’ESTATUT. Una Llei que estableixi un marc sòlid i de PRESÈNCIA I DE PARTICIPACIÓ GITANA COM A GARANTIA REAL I EFECTIVA DEL COMPLIMENT DE L’ESTATUT DE CATALUNYA.
Aquesta llei s’hauria de fonamentar en QUATRE GRANS PILARS:
(1) RECONEIXEMENT POLÍTIC I HISTÒRIC:
El Poble Gitano ha de ser reconegut a Catalunya com una MINORIA HISTÒRICA.
Aquest reconeixement és essencial per fonamentar polítiques basades en la JUSTÍCIA, LA REPARACIÓ I LA NO REPETICIÓ.
(2) ASSEMBLEA NACIONAL DEL POBLE GITANO DE CATALUNYA
Proposem la creació d’una Assemblea Nacional formada per representants elegits per les nostres comunitats i entitats. Aquesta Assemblea hauria de definir, debatre i aprovar l’Estatut d’Autonomia Cultural del Poble Gitano, i convertir-se en la veu legítima del nostre Poble davant les institucions del país.
(3) ESTATUT D’AUTONOMIA CULTURAL GITANO
No volem un institut cultural subordinat, sinó un Estatut que garanteixi la protecció, promoció i transmissió de la nostra llengua, tradicions, memòria i identitat. Amb FINANÇAMENT PROPI, COMPETÈNCIES REALS i RECONEIXEMENT LEGAL dins l’arquitectura institucional catalana.
(4) OBLIGATÒRIA, VINCULANT I EFECTIVA.
La llei ha d’incloure, PER AIXÒ, QUOTES DE REPRESENTACIÓ GITANA a totes les esferes públiques: Parlament, administració, i mitjans, habitatge i ocupació pública.
El Estatut ya reconoce, aunque de forma implícita, la necesidad de nuestra participación. Lo que falta es VOLUNTAD POLÍTICA para transformarla en una ley que dé a los gitanos y gitanas de Catalunya el lugar que nos corresponde en la vida pública.
“NADA SOBRE NOSOTROS SIN NOSOTROS.” La participación no es un gesto simbólico: es EL CORAZÓN MISMO DE LA DEMOCRACIA.
Diputadas, diputados: El Pueblo Gitano no pide privilegios, pide IGUALDAD REAL. Y la igualdad solo será auténtica cuando podamos sentarnos en esta misma mesa no como invitados, sino como ACTORES PERMANENTES en la construcción del país.
Catalunya s’honra quan reconeix i valora tots els seus pobles. I el Poble Gitano, que ha sabut resistir amb dignitat a pesar de tot, està preparat per APORTAR, CONSTRUIR I COMPARTIR.
Per això els demanem un PACTE VALENT, un PACTE DE PAÍS, però sobretot un PACTE AMB PARTICIPACIÓ GITANA REAL.
Sustentat en una llei que desenvolupi l’Estatut, que ens reconegui com a MINORIA HISTÒRICA, una Assemblea Nacional Gitana que aprovi un Estatut d’Autonomia Cultural i que es garanteixi quotes de representació.
Només així podrem DERROTAR L’ANTIGITANISME i avançar cap a una CATALUNYA MÉS JUSTA, MÉS DEMOCRÀTICA I MÉS HUMANA.
