La salut mental és fonamental en qualsevol etapa de la nostra vida. Ens permet afrontar els reptes quotidians, gestionar els conflictes i mantenir el nostre benestar. Però resoldre els problemes emocionals no és gens fàcil, i encara menys durant la infància i l’adolescència, etapes que marquen profundament la vida adulta.
Gaudeixen els nostres infants i adolescents d’una bona salut mental? Les dades diuen que no. El 70% dels trastorns mentals s’inicien durant la infància o l’adolescència, i es calcula que un de cada set joves d’entre 10 i 19 anys pateix o patirà algun tipus de trastorn mental com depressió, ansietat o trastorns del comportament. El suïcidi juvenil és ja la tercera causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys: una dada esfereïdora que ens interpel·la com a societat.
Els factors desencadenants són diversos, però principalment socials i globals: la pandèmia de la COVID-19, el confinament, les desigualtats, la pobresa o l’impacte de les xarxes socials, que sovint transmeten models i missatges nocius. També hi influeixen greus problemàtiques com el maltractament o la manca d’acceptació de la diversitat de gènere, que afecten la identitat i l’autoestima.
Quan aquests trastorns no es detecten ni es tracten a temps, les conseqüències poden ser devastadores: aïllament, absentisme escolar, baix rendiment, trastorns alimentaris, consum d’alcohol o altres drogues, i patiment emocional crònic.
Tot i la gravetat del problema, l’actuació institucional és insuficient. Falten professionals, centres especialitzats i recursos per a la prevenció. Els Centres de Salut Mental (CSMA) i l’atenció primària pateixen una manca crònica de personal, i les llistes d’espera són inassumibles per a moltes famílies.
El Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 reconeix la salut mental com un àmbit prioritari, però la seva aplicació real és encara lluny de complir-se. De la mateixa manera, el Pla de Prevenció del Suïcidi (PLAPRESC) queda curt davant la magnitud del problema: calen mesures concretes, efectives i dotades de recursos.
A escala local, els ajuntaments poden jugar un paper clau: impulsant campanyes de sensibilització, oferint espais de suport emocional, informant sobre recursos públics i col·laborant amb entitats que treballen en aquest àmbit.
Per tot això, cal una resposta col·lectiva i urgent. La salut mental ha de ser un dret garantit, no un privilegi. Necessitem una assistència pública, universal, digna i efectiva per a tothom, i especialment per als joves.
En el Baix Vallès, estem impulsant una campanya de recollida de signatures per exigir que l’Hospital de Mollet disposi d’atenció en salut mental les 24 hores i un espai per a ingressos, 100 % públics. Perquè la salut mental no pot esperar.