Ara fa 110 anys, el setembre de 1915, es reunia a Zimmerwald (al costat de Berna), la Conferència Internacional Socialista, amb la presència, entre d’altres, d’en Lenin. Al final de l’esdeveniment es redactava un manifest contra la Primera Guerra Mundial. Des de Realitat, hem cregut convenient la seva reproducció, traduïda al català, que malauradament és de gran actualitat als temps que ara mateix ens està tocant patir.
Proletaris d’Europa!
La guerra dura ja més d’un any. Milions de cadàvers cobreixen els camps de batalla. Milions d’éssers humans han quedat esguerrats per a la resta de les seves vides. Europa és com un gegantí escorxador humà. Tota la civilització, creada pel treball de moltes generacions, està condemnada a la destrucció. La barbàrie més salvatge celebra avui el seu triomf sobre tot allò que fins ara constituïa l’orgull de la humanitat.
Independentment de la veritat sobre la responsabilitat directa de l’esclat de la guerra, una cosa és certa: la guerra que ha produït aquest caos és resultat de l’imperialisme, de l’intent de les classes capitalistes de cada nació de fomentar el seu afany de lucre mitjançant l’explotació del treball humà i dels tresors naturals de tot el planeta.
Les nacions econòmicament endarrerides o políticament febles són així sotmeses per les grans potències que, en aquesta guerra, busquen refer el mapa mundial a sang i foc, segons els seus interessos explotadors. Així, nacions i països sencers, com Bèlgica, Polònia, els Estats balcànics i Armènia, es veuen amenaçats de ser desmembrats, annexionats totalment o parcialment com a botí en el joc de les compensacions.
En el curs de la guerra, les seves forces motores es revelen en tota la seva vilesa. El vel que ocultava a la consciència dels pobles el significat d’aquesta catàstrofe mundial cau a bocins. Els capitalistes de tots els països, que encunyen l’or roig dels beneficis de guerra amb la sang vessada pel poble, afirmen que la guerra és per la defensa de la pàtria, per la democràcia i per l’alliberament de les nacions oprimides! Menteixen. En realitat, estan enterrant la llibertat del seu propi poble juntament amb la independència de les altres nacions en els llocs devastats.
Sorgeixen nous lligams, noves cadenes, noves càrregues, i és el proletariat de tots els països, tant dels victoriosos com dels vençuts, qui les haurà de suportar. En esclatar la guerra es proclamà una millora del benestar; la misèria i la privació, l’atur i els preus alts, la desnutrició i les epidèmies en són els resultats reals. Les càrregues de la guerra consumiran les millors energies dels pobles durant dècades, posaran en perill els avenços de la reforma social i obstaculitzaran qualsevol progrés. La devastació cultural, el declivi econòmic i la reacció política són les conseqüències d’aquest terrible conflicte entre nacions. Així, la guerra revela la crua realitat del capitalisme modern, que s’ha tornat irreconciliable no sols amb els interessos de les masses treballadores, no sols amb les exigències del desenvolupament històric, sinó també amb les condicions elementals de la convivència humana.
Els poders governants de la societat capitalista que tenen a les seves mans el destí de les nacions —els governs monàrquics i republicans, la diplomàcia secreta, les poderoses organitzacions empresarials, els partits burgesos, la premsa capitalista, l’Església—, tots ells carreguen amb tot el pes de la responsabilitat d’aquesta guerra sorgida de l’ordre social que els afavoreix i que ells protegeixen, i que es lliura en defensa dels seus interessos.
Treballadors!
Explotats, desposseïts de drets, menyspreats, us anomenaven germans i camarades en esclatar la guerra quan us conduïen a l’escorxador, a la mort. I ara que el militarisme us ha mutilat, desmoralitzat, degradat i anorreat, els governants exigeixen que renuncieu als vostres interessos, als vostres objectius, als vostres ideals; en una paraula, a la servil submissió a la pau civil. Us priven de la possibilitat d’expressar les vostres opinions, els vostres sentiments, les vostres penes; us prohibeixen plantejar les vostres reivindicacions i defensar-les. La premsa emmordassada, els drets i llibertats polítiques trepitjats: així governa avui amb mà de ferro la dictadura militar.
Aquesta situació, que amenaça tot el futur d’Europa i de la humanitat, no pot ni ha de ser afrontada sense acció. El proletariat socialista ha lliurat una lluita contra el militarisme durant dècades. Amb creixent preocupació, els seus representants als congressos nacionals i internacionals s’han ocupat del perill cada vegada més amenaçador de guerra derivat de l’imperialisme. A Stuttgart, Copenhaguen i Basilea, els congressos socialistes internacionals han assenyalat el rumb que ha de seguir el proletariat.
Des del començament de la guerra, els partits socialistes i les organitzacions obreres de diversos països que contribuïren a determinar aquest rumb han ignorat les obligacions que se’n derivaven. Els seus representants han cridat la classe obrera a renunciar a la lluita de classes, l’únic mètode possible i eficaç per a l’emancipació proletària. Han atorgat crèdits a les classes dominants per lliurar la guerra; s’han posat a disposició dels governs per als serveis més diversos; a través de la seva premsa i els seus missatgers, han intentat guanyar els neutrals per a les polítiques governamentals dels seus països; han lliurat als seus governs ministres socialistes com a ostatges per a la preservació de la pau civil, i amb això han assumit la responsabilitat davant la classe obrera, davant el seu present i el seu futur, d’aquesta guerra, dels seus objectius i dels seus mètodes. I igual que els partits individuals, el més alt dels òrgans representatius designats pels socialistes de tots els països, el Buró Socialista Internacional, també els ha fallat.
Aquests fets són igualment responsables que la classe obrera internacional que no sucumbí al pànic nacional del primer període de guerra, o que se’n deslliurà, encara, en el segon any de la matança dels pobles, no hagi trobat mitjans ni camins per emprendre simultàniament una lluita enèrgica per la pau a tots els països.
En aquesta situació insuportable, nosaltres, els representants dels partits socialistes, dels sindicats i de les seves minories, nosaltres alemanys, francesos, italians, russos, polonesos, letons, romanesos, búlgars, suecs, noruecs, holandesos i suïssos, nosaltres que ens situem no sobre la base de la solidaritat nacional amb la classe explotadora, sinó sobre la base de la solidaritat internacional del proletariat i de la lluita de classes, ens hem reunit per refer els fils de les relacions internacionals i per cridar la classe obrera a refer-se i a lluitar per la pau.
Aquesta lluita és la lluita per la llibertat, per la reconciliació dels pobles, pel socialisme. Cal emprendre aquesta lluita per la pau, per una pau sense annexions ni indemnitzacions de guerra. Tanmateix, aquesta pau només és possible si es condemna qualsevol intent de violar els drets i llibertats de les nacions. Ni l’ocupació de països sencers ni de parts d’ells no ha de conduir a la seva annexió violenta. Cap annexió, sigui oberta o encoberta, ni cap lligam econòmic forçós, fet encara més insuportable per la privació de drets polítics. El dret a l’autodeterminació de les nacions ha de ser el principi indestructible en el sistema de relacions nacionals dels pobles.
Proletaris!
Des de l’esclat de la guerra, heu posat la vostra energia, el vostre coratge i la vostra resistència al servei de les classes dominants. Ara heu de defensar la vostra pròpia causa, els sagrats objectius del socialisme, l’emancipació de les nacions oprimides i de les classes esclavitzades, mitjançant la irreconciliable lluita de classes proletària.
És tasca i deure dels socialistes dels països bel·ligerants assumir aquesta lluita amb totes les seves forces; és tasca i deure dels socialistes dels estats neutrals donar suport als seus germans en aquesta lluita contra la barbàrie sagnant amb tots els mitjans eficaços. Mai en la història mundial no hi hagué una tasca més urgent i sublim, la realització de la qual ha de ser la nostra obra comuna. Cap sacrifici no és massa gran, cap càrrega massa pesada per aconseguir aquest objectiu: la pau entre els pobles.
Treballadors i treballadores! Mares i pares! Vídues i orfes! Ferits i esguerrats! Fem una crida a tots els qui pateixen per la guerra i a causa d’ella: més enllà de totes les fronteres, més enllà dels camps de batalla pestilents, més enllà de les ciutats i pobles devastats,
Proletaris de tots els països, uniu-vos!
Zimmerwald, setembre de 1915.
En nom de la Conferència Internacional Socialista:
- Per la delegació alemanya: Georg Ledebour, Adolf Hoffmann.
- Per la delegació francesa: A. Bourderon, A. Merrheim.
- Per la delegació italiana: G. E. Modigliani, Constantino Lazzari.
- Per la delegació russa: N. Lenin, Paul Axelrod, M. Bobrov.
- Per la delegació polonesa: St. Lapinski, A. Warski, Cz. Hanecki.
- Per la Federació Socialista Interbalcànica:
- En nom de la delegació romanesa: C. Rakovsky.
- En nom de la delegació búlgara: Wassil Kolarov.
- Per les delegacions sueca i noruega: Z. Höglund, Ture Nerman.
- Per la delegació neerlandesa: H. Roland-Holst.
- Per la delegació suïssa: Robert Grimm, Charles Naine.
Comissió Socialista Internacional a Berna, 21 de setembre de 1915.
Traducció del català de la web marxists.org. Podeu trobar l’original a https://www.marxists.org/history/international/social-democracy/zimmerwald/manifesto-1915.htm
