La literatura feminista sempre ha estat un espai de resistència i alhora una eina de transformació social. Permet visibilitzar veus silenciades i teixir narratives capaces de connectar experiències diverses des d’una mirada interseccional, és a dir, sent molt conscients que el gènere no es pot analitzar de manera aïllada, sinó que es creua amb altres eixos d’opressió com la classe social, l’ètnia, l’origen geogràfic o la identitat i orientació sexuals.
Aquesta mirada és la que fa que la literatura no només expliqui històries, sinó que doni sentit a experiències individuals i col·lectives, posant llum en aquelles realitats que massa sovint resten invisibilitzades. En aquest camí, iniciatives com el Club de Lectura Feminista Montserrat Roig, organitzat per la Fundació Neus Català, són una oportunitat única per llegir, compartir i debatre des d’aquesta perspectiva crítica i transformadora. Es reunirà al barceloní Ateneu Roig (situat al carrer del Torrent d’en Vidalet, 32, Gràcia) des d’aquest mes de setembre de 2025 fins al gener de 2026, un o dos dimecres al mes, de 19 a 20.30 h. Algunes de les sessions, a més, comptaran amb la presència de les mateixes autores, que vindran a compartir les seves reflexions i a participar en el debat generat al voltant de les seves obres.
El club, com no podria ser d’una altra manera, porta el nom de l’escriptora Montserrat Roig (1946-1991), el llegat cultural i polític de la qual és digne d’admiració i exemplifica perfectament els missatges que volem transmetre i debatre en cada sessió.
El recorregut literari que proposa el club és revelador, perquè mostra les moltes cares del feminisme i les múltiples lluites que hi conflueixen. Comença el pròxim 24 de setembre amb “Dominicana”, d’Angie Cruz (traduït al català per Clàudia Martori), una novel·la que ens trasllada a la Nova York dels anys seixanta del segle XX a través de la veu d’una jove dominicana la vida de la qual la porta a veure’s forçada a casar-se i emigrar. La seva història ens parla de racisme, de classe i de com les migracions configuren vides marcades per desigualtats estructurals: llegir-la és posar-se davant del mirall de com el patriarcat i el colonialisme travessen la quotidianitat.
El segon llibre, “Leia, Rihanna & Trump”, del col·lectiu Proyecto Una, que tractarem el 22 d’octubre, ens convida a pensar la cultura pop des d’una òptica feminista. Allò que ens agrada i que fem servir diàriament com a entreteniment (sèries, música, cinema) no és innocu, sinó que transmet valors i rols. Aquí el debat és si la cultura popular pot ser una eina d’emancipació i de lluita social o si, sovint, reprodueix els estereotips que diem combatre. La interseccionalitat ens ajuda a veure com no totes les dones hi apareixen representades de la mateixa manera i com els imaginaris mediàtics tenen conseqüències reals.
Amb “Jo era un noi”, de Fer Rivas, el dia 5 de novembre, el club aborda la relació entre l’opressió de classe i la norma cisheterosexual . Es tracta d’un relat honest i punyent que qüestiona els límits imposats per una societat on els rols de gènere són molt rígids i que es mostra especialment dura amb totes aquelles persones que d’una manera o una altra en són dissidents. Sense la veu de les persones trans no hi ha feminisme: la llibertat de totes depèn també de la llibertat de qui més pateix l’exclusió.
El 19 de novembre, la precarietat, el treball i el capitalisme són el centre de “Permagel”, d’Eva Baltasar, una novel·la que, amb la prosa poètica i tallant tan característica de l’autora, retrata una dona atrapada en una existència de solitud i resistència, buscant sentit enmig d’un món marcat per la inestabilitat laboral i vital. La seva veu interior ens recorda que el feminisme no pot oblidar la classe, perquè el capitalisme aprofita i intensifica les opressions de gènere.
Per part seva, “Decreixement ecofeminista. Desaccelerar per recuperar la vida”, de Júlia Martí Comas, introdueix el 10 de desembre una altra peça clau: la relació entre la crisi ecològica i la justícia social. L’ecofeminisme ens fa veure que l’explotació de la natura i l’explotació de les dones tenen arrels comunes i que només repensant els ritmes i la manera com vivim podem aspirar a una societat més justa i sostenible. Hem parlat d’aquest corrent de pensament aquí a La Realitat, a l’article “Ecofeminisme, el conflicte entre el capital i la vida”:
Finalment, “Torturades”, de Gemma Pasqual, tractat el 10 de gener, recupera la memòria històrica des de la mirada de les dones represaliades per la dictadura franquista. Donar veu a aquestes vides és un acte de reparació i també una forma d’alerta: en aquest context d’auge de la ultradreta i de feixistització de la societat, sense recordar i entendre d’on venim, no podem avançar cap a un futur de llibertats plenes.
Aquest itinerari literari és en realitat un mapa del feminisme interseccional: des de la migració fins a la cultura pop, des de les identitats trans fins a la precarietat, des de la crisi ecològica fins a la memòria històrica. Cada llibre obre una finestra i cada trobada del club és l’oportunitat d’aprendre col·lectivament i de constatar que la lectura és sempre, inevitablement, un acte polític.
La importància d’un espai així rau en la seva capacitat de connectar la literatura amb la vida, ja que llegir juntes és també pensar juntes i organitzar-se. En un moment en què el feminisme corre el risc de ser reduït a consignes buides o a opcions de consum, tornar a la lectura compartida és tornar a les arrels d’aquest moviment com a lluita i com a comunitat. Animeu-vos a inscriure-us al club; podeu fer-ho en el següent enllaç: https://ja.cat/clubmontserratroig. Una vegada més, lluny de ser un simple passatemps, la literatura esdevé una imprescindible eina per comprendre i transformar el món.
