Acabem d’engegar un nou curs escolar a Catalunya, amb unes problemàtiques que van creixent molt per sobre del que ho fan els recursos econòmics. Un 34,83% de l’alumnat està identificat com a necessitats educatives especials, majoritàriament per qüestions socioeconòmiques. Mentre que la pobresa estructural arriba a un terç de la població infantil, la inversió pública educativa continua estant molt per sota de la mitjana espanyola i europea, i les sobre ràtios segueixen fent inviable l’atenció a la diversitat. El Departament d’Educació i Formació Professional repeteix novament la retòrica estèril dels discursos d’inici de l’any acadèmic, mentre segueix abandonant l’educació a una situació que tothom qualifica de greu, però sense cap pla d’autèntica millora a mitjà i llarg termini.
A Espanya, Junts per Catalunya continua amb la seva ferma intenció de tombar la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores. Malgrat totes les evidències que proporcionen els estudis econòmics a favor de la mesura, la dreta catalana segueix anteposant els interessos de les faccions més reaccionàries de la patronal. Junts repeteix arguments que no tenen més rigor que el de la defensa d’una explotació intensiva de la força de treball, pretenent mantenir una jornada amb 100 anys d’història, ignorant el caire dinàmic de l’economia, els increments de la productivitat, els avenços tècnics i científics, la digitalització, la robotització i qualsevol element de sentit comú. L’ultraliberalisme dels nacionalistes conservadors coincideix amb els objectius del PP i Vox, mostrant una vegada més que els interessos de classe acabant passant per sobre de qualsevol altra consideració.
Mentrestant, les dades de la Llei de Transparència assenyalen que en 2024 va haver-hi 9,2 milions de baixes laborals per malaltia comuna a Espanya, pràcticament el doble que en 2016, quan va haver-hi 4,9 milions. Existeixen múltiples factors que propicien aquest increment, com la saturació de la sanitat pública derivada de la pandèmia, l’augment de l’edat mitjana de les persones treballadores o l’esclat dels problemes de salut mental. Espanya és el tercer país de la UE amb més baixes, fet que posa de manifest elements molt preocupants, amb un malestar psicològic que no està cobert correctament pel sistema de Seguretat Social. A més, aquestes dades presenten un argument addicional en contra del retard de l’edat de jubilació, mesura antisocial que anteposa els interessos dels fons de pensions privats davant del benestar físic de les persones treballadores.
Acaba de publicar-se un informe de World Weather Attribution, en el que s’assenyala que els incendis a Espanya en 2025 han estat els pitjors en 20 anys, pràcticament quadruplicant la superfície mitjana cremada durant aquest període. Aquests incendis han succeït durant una onada de calor de 16 dies, la més intensa d’ençà que tenim registres. Les projeccions indiquen que, amb un escalfament constatat d’1,3 °C des de l’època preindustrial, les condicions extremes que poden provocar incendis es donaran una vegada cada 15 anys, quan en circumstàncies normals succeirien només una vegada cada 500 anys. Una nova demostració dels efectes negatius de l’emergència climàtica que patim, davant la inacció sistemàtica de la majoria de governs mundials.
Aquest dilluns dimitia el primer ministre de França, François Bayrou, després de perdre una moció de confiança provocada per les protestes davant el desgast per les polítiques de retallades socials. El recanvi proposat pel president Macron és Sébastien Lecornu, que fins ara havia estat ministre de Defensa, precisament un dels adlàters de l’increment de la despesa militar en detriment d’altres partides socials. Per tant, no es produeix cap canvi substancial, i ara mateix, els sindicats, el moviment ciutadà i l’esquerra rupturista estan portant a terme tota una campanya de mobilitzacions que pretenen tombar el mateix Macron i les polítiques austericides que s’estan duent a terme al país veí.
