La Comissió per a la Igualtat d’Oportunitats en l’Ocupació dels EUA (EEOC) ha estat durant molt de temps un pilar fonamental en la defensa dels drets civils dels treballadors. Establerta segons el Títol VII de la Llei de Drets Civils de 1964, l’EEOC és una comissió bipartita formada per cinc membres nomenats pel president, encarregada de fer complir les lleis federals contra la discriminació laboral. Tanmateix, l’administració Trump ha pres mesures que en minven l’eficàcia, mitjançant acomiadaments legalment qüestionables i propostes de canvis en la recopilació de dades essencials per als processos de compliment de l’EEOC.
Les conseqüències a llarg termini d’aquesta debilitació amenacen no només l’equitat econòmica i la protecció dels treballadors, sinó també el creixement econòmic. De fet, extrapolant dades d’estudis àmpliament citats sobre l’impacte de la reducció de la discriminació en el creixement del PIB per càpita, estimem que aquesta reducció ha contribuït a augmentar els estàndards de vida mitjans en 4.932 dòlars per persona des del 1960. Si suposem que el paper de l’EEOC representa entre el 10 i el 25% d’aquest creixement, l’agència hauria contribuït a millorar els estàndards de vida mitjans entre 493 i 1.233 dòlars per persona des de 1960.
Què fa l’EEOC?
L’EEOC fa complir la legislació contra la discriminació per motius de raça, sexe, color, religió, origen nacional, edat i discapacitat. Des que va obrir el 1965, la definició de discriminació per raó de sexe s’ha ampliat per incloure l’embaràs, el part, la condició de persona transgènere i l’orientació sexual. La llei prohibeix la discriminació en tots els àmbits de l’ocupació: contractació, sou, assignació de tasques, promoció, beneficis, disciplina, acomiadaments i EROs.
La comissió pot investigar denúncies de discriminació contra empreses privades amb almenys 15 treballadors i governs estatals i locals. Tot i que la majoria de casos s’inicien a partir de denúncies individuals, els comissionats també poden iniciar investigacions per pròpia iniciativa o a proposta de les oficines territorials. Si l’EEOC determina que hi ha hagut discriminació, intenta arribar a un acord. Si això no és possible, pot presentar una demanda, tot i que poques causes arriben als tribunals.
Des de 1997, l’EEOC rep una mitjana de més de 83.000 denúncies anuals. Les queixes per motius racials són les més habituals (unes 29.000 per any), seguides de les per motius de sexe (25.222 anuals). Una mateixa denúncia pot incloure diverses formes de discriminació. En les darreres tres dècades, les denúncies per raça i sexe han representat el 35% i el 30% del total, respectivament.
Amb seu a Washington, D.C., l’EEOC compta amb 53 oficines al país, un pressupost de 445 milions de dòlars per al 2024 i uns 2.200 treballadors. Ajustant-ho a la inflació, el pressupost va caure lleugerament als anys 2000 (–1,7%) i significativament als 2010 (–11,9%). Això ha provocat una disminució sostinguda del personal, tot i l’augment de responsabilitats. Entre 2020 i 2024 el personal va créixer, però el pressupost es va reduir un 3,6%.
Per fer complir la llei i detectar patrons discriminatoris, l’EEOC exigeix que totes les empreses privades amb 100 treballadors o més, i els contractistes federals amb 50 o més, presentin l’informe EEO-1. Aquest és l’únic recurs federal amb dades sobre ocupació desglossades per raça, ètnia, sexe i categoria professional. L’anàlisi d’aquestes dades guia les actuacions de l’agència, la selecció de denúncies i informes especials, i també serveix a l’Oficina de Compliment de Contractes Federals (OFCCP) per fer seguiment dels plans d’acció afirmativa.
Com ha debilitat Trump l’EEOC?
L’administració Trump ha atacat l’EEOC des del primer mandat. L’agost de 2017 va intentar revertir una norma de recollida de dades salarials aprovada a finals del mandat Obama, que havia d’incloure informació sobre retribucions per sexe i raça en l’informe EEO-1. Un tribunal va ordenar que es reiniciés breument la recollida d’aquestes dades el 2019. Tot i que l’administració Biden va intentar recuperar aquesta mesura, és poc probable que continuï sota l’actual administració.
Això s’agreuja amb el “Project 2025”, que proposa eliminar completament l’informe EEO-1, cosa que deixaria l’EEOC sense una eina clau per detectar desigualtats i aplicar correccions. Sota Trump, l’EEOC va anunciar que mantindria la recollida de dades del 2024, però només per un període curt, sense opció no binària per al sexe i amb advertències contra la “discriminació per DEI (diversitat, equitat i inclusió)”.
A més, Trump va destituir dos comissionats i el conseller general només unes setmanes després de començar la segona legislatura, molt abans que acabessin els seus mandats. És el primer president en 60 anys a fer-ho, tot i que l’EEOC és una agència independent, lliure d’interferència presidencial. Aquestes destitucions, que ara són impugnades als tribunals, van fer que la comissió es quedés sense quòrum i no pogués aprovar noves normes, actualitzar polítiques o revocar directives.
Davant la falta de lideratge, l’administració Trump ha reorientat les prioritats de l’agència, centrant-se a investigar suposades discriminacions motivades per DEI i discriminació contra orígens nacionals “antiamericans”. Aquest gir amenaça de tergiversar la missió de l’EEOC, convertint els esforços per corregir dècades de discriminació en objecte de sospita. Això, sumat als intents de negar drets a treballadors transgènere, debilita anys de precedents i perjudica els treballadors més vulnerables.
Per què necessitem l’EEOC
Els redactors de la Llei de Drets Civils del 1964 sabien que declarar la discriminació laboral com a il·legal no era suficient. Calia una agència independent encarregada de fer complir aquesta llei. Des de 1965, l’EEOC ha protegit els treballadors contra la discriminació salarial i laboral.
Debilitar aquesta agència posa en risc els drets de tothom i perjudica l’economia. Diversos estudis han mostrat que la reducció de la discriminació des dels anys 60 ha contribuït a una economia més forta i una força de treball més inclusiva. Chang-Tai Hsieh i altres economistes estimen que la convergència d’ocupació i salaris de dones i homes negres amb relació als homes blancs va explicar el 41,5% del creixement del PIB per càpita als EUA entre 1960 i 2010. Aquesta convergència es deu, en gran part, a la reducció de la discriminació i a la millora educativa.
Per exemple, el percentatge de treballadors afroamericans en càrrecs directius a les empreses que reporten l’EEO-1 va passar de menys de l’1% el 1966 al 6,9% el 2008. Pel que fa a les dones, del 9,4% al 38,6%. El 2022, aquests percentatges van pujar lleugerament fins al 8% i el 41,8%, respectivament.
Hsieh i els seus col·legues estimen que la reducció de la discriminació per si sola va explicar prop del 8% del creixement del PIB per càpita entre 1960 i 2010. Si allarguem aquest efecte fins al 2024, això equival a 4.932 dòlars per persona. Tot i que és difícil quantificar l’impacte exacte de l’EEOC, si atribuïm entre el 10 i el 25% d’aquest creixement a la seva tasca, la millora dels estàndards de vida seria d’entre 493 i 1.233 dòlars per persona.
En resum: debilitar l’EEOC perjudica tant els drets dels treballadors com el creixement econòmic. Amb la seva tasca reguladora, litigadora i de recollida de dades, l’agència és una eina essencial per garantir la justícia i la igualtat d’oportunitats. Amb els atacs creixents contra la seva capacitat de funcionar com a ens independent —ja sigui amb retallades pressupostàries, vacants de lideratge o l’eliminació de dades clau—, el que està en joc va més enllà dels drets civils individuals. Cal protegir la capacitat d’actuació de l’EEOC per defensar els treballadors i construir una economia més justa i inclusiva per a tothom.
Article originalment publicat a https://www.peoplesworld.org/
