L’informe Estat de l’Odi: Estat LGTBI+ 2025 mostra un preocupant repunt de les agressions físiques i verbals contra persones LGTBI+. Així ho valora la Federació Estatal LGTBI+, que ha presentat aquest dimecres l’estudi basat en una mostra de 800 entrevistes realitzades per 40dB.
L’estudi revela que el 20,3 % de les persones LGTBI+ enquestades ha sofert assetjament —mateix percentatge que en l’últim informe—, sigui mitjançant insults, aïllament social o coaccions en l’entorn digital. La discriminació en àmbits com l’ocupació, l’accés a serveis o l’habitatge, afecta el 25,25 % del col·lectiu —enfront del 22,90% de l’estudi anterior—. L’estudi mostra un salt alarmant en les agressions físiques o verbals, que passen del 6,80 % en 2024 al 16,25 % en 2025.
Segons l’organització, aquest informe és coherent amb les estadístiques europees i les dades del Ministeri d’Interior, que alerten d’un augment similar dels delictes d’odi per orientació sexual i identitat de gènere. Paula Iglesias, presidenta de la Federació Estatal LGTBI+, ha advertit que “ens enfrontem a una normalització alarmant de l’odi, amplificada per discursos polítics que legitimen la violència simbòlica i aplanen el terreny per a la violència física”.
Les persones trans, entre les més exposades a l’odi
Les persones entre 25 i 34 anys, especialment les persones trans i aquelles amb menors ingressos, es troben entre els perfils més exposats a l’odi. La combinació entre les variables d’identitat de gènere i situació socioeconòmica incrementa de manera significativa el risc de sofrir assetjament, discriminació i agressions físiques o verbals, segons l’informe.
Les dades indiquen que un 23,76 % de les persones d’entre 25 i 34 anys ha estat víctima d’una agressió en l’últim any. En aquest mateix grup, el 35,64 % ha sofert discriminació i el 28,22 % ha estat assetjat. D’altra banda, la incidència d’aquests atacs s’agreuja entre els qui compten amb menors recursos econòmics: el 24,47 % ha sofert agressions, el 29,79 % discriminació i el 21,12 % assetjament. Aquests percentatges subratllen que l’edat, la precarietat i, de manera especialment alarmant, la identitat de gènere, són interseccionalitats que augmenten l’exposició a l’odi.
Els espais quotidians tampoc resulten segurs per al col·lectiu. Segons l’informe, més d’una quarta part de les situacions d’assetjament (26,72 %) i un terç de les agressions físiques (35,28 %) ocorren al carrer. Per part seva, els centres d’ensenyament concentren el 16,79 % dels casos d’assetjament i el 16,92 % de les agressions, i l’àmbit familiar representa el 12,98 % de les situacions d’assetjament i el 9,41 % de les discriminacions, mentre que el centre de treball apareix en l’11,45 % de les situacions d’assetjament i el 8,46 % de les agressions. Les xarxes socials i els llocs d’oci també figuren com a focus constants de violència.
Una troballa nova d’aquest informe és la influència de la grandària de l’hàbitat. En aquest sentit, María Rodríguez, responsable de recerca de la Federació, ha assegurat que “les dades apunten al fet que en els municipis de menys de 10.000 habitants l’assetjament arriba al 26,39 % i les agressions físiques o verbals al 20,83 %, xifres molt superiors a les de les zones urbanes. Per contra, la discriminació és una mica més freqüent en poblacions majors de 10.000 habitants (29,12 % enfront del 22,22 %)”.
Denúncia i percepció de la denúncia
Malgrat la cruesa d’aquestes dades, la infradenúncia continua sent elevada: el 46,09 % de les víctimes no acudeix a les autoritats. Només el 26,82 % formalitza la denúncia i un 27,09 % recorre a entitats LGTBI+. Entre els motius per a no denunciar destaquen la idea que “no servirà de res”, la “falta de proves” i el temor a no ser cregut. A més, un 33,33 % dels qui denuncien confessa que el procés els va resultar tan traumàtic com el mateix incident, declarant que “m’ho van fer passar malament”.
La percepció de l’LGTBI-fòbia també s’aguditza. El 27,13 % de les persones LGTBI+ considera que la discriminació ha empitjorat respecte a 2024; el 31 % opina el mateix de la violència física; i el 31,25 % assenyala un augment dels discursos d’odi. Aquesta sensació de retrocés es veu reflectida també en la confiança en les institucions, on la valoració de la implicació “molt o bastant” de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat cau del 31,88 % al 25,45 % entre els qui han sofert agressions físiques o verbals.
“Aquestes dades no sols retraten una realitat insuportable, també assenyalen amb claredat el que està fallant. Sense recursos, sense formació obligatòria en drets humans i sense una legislació que es posicioni contra els discursos d’odi, continuarem sumant víctimes. És hora de deixar de mirar per a un altre costat”, ha advertit Iglesias.
L’estudi conclou amb una sèrie de recomanacions urgents, entre les quals destaquen l’aprovació d’un pacte d’estat contra els discursos d’odi cap als grups vulnerables, garantir la implementació efectiva de les lleis LGTBI+ i Trans, proporcionar un acompanyament integral a les víctimes, fomentar l’educació en diversitat a les aules i sancionar amb fermesa els discursos que deshumanitzen i estigmatitzen al col·lectiu en els mitjans i xarxes socials.Al costat de l’informe, la Federació ha presentat una edició especial d’Odi Diari, una campanya que busca sensibilitzar a la societat i evidenciar les conseqüències dels discursos d’odi contra el col·lectiu LGTBI+ en l’espai públic mitjançant una publicació en format de periòdic, que recopila notícies reals de l’últim any sobre discursos d’odi i manifestacions lgtbifòbiques. Els discursos d’odi no són opinions innòcues, sinó l’avantsala de la violència”, ha afirmat William Gil D’Avolio, director executiu de la Federació.
Article originalment publicat a El Salto. El podeu llegir a https://osalto.gal/lgtbiq/agresiones-personas-lgtbi+-informe-estado-odio
