Fa poc vàrem conèixer una nova passa de Junts per Catalunya en un sentit identitari i excloent: la proposta de prohibir el vel i el vel integral a les escoles, que, a desgrat d’una retòrica republicana i laica, no aconsegueix ni de bon tros amagar l’evident voluntat d’estigmatitzar la comunitat musulmana. El camí del partit de Puigdemont cap al nacionalisme identitari i excloent és un procés complex i que cal analitzar amb calma.
Aquesta proposta arriba dies després de la polèmica a Manresa, en què Junts va presentar una moció per controlar qui s’empadrona a la ciutat [1], en el mateix Ple en què el Front Nacional i Vox presentaven mocions similars, casualitats? D’un temps ençà, Junts mostra símptomes cada cop més evidents de situar-se en el discurs antimigratori en les diferents institucions on està representat. Justament, en aquest sentit podem interpretar la voluntat d’assumir les competències en immigració des de Catalunya, fet que contextualitzarem molt millor si l’emmarquem amb altres actuacions institucionals, com és la demanda feta pels alcaldes de Junts del Maresme [2] d’expulsar a les persones que delinqueixin de forma reincident o el cap de llista de Junts de Manresa utilitzant el concepte de “gran reemplaçament” [3]. No oblidem, tampoc, que Sílvia Orriols continua governant a Ripoll amb el vistiplau de Junts [4].
Per entendre el moment pel qual passa Junts, val la pena identificar adequadament quines tensions el travessen, per comprendre els paràmetres en què es mou. D’entrada, es poden identificar tres tensions: la primera, la dialèctica entre el pragmatisme convergent i la retòrica de l’unilateralisme octubrista; la segona, l’evident voluntat de la patronal, que vol recuperar el seu braç polític —fins ara, el PSC fa les funcions d’ordre, però li manca CDC, ja que els socialistes necessiten fer cessions als seus socis parlamentaris—, però la composició de Junts inclou alguns sectors progressistes tot i que la tradició convergent és majoritària; i la tercera, la regressió identitària de part del sobiranisme i la fuita de vots cap a Aliança Catalana.
En aquest moment en què el procés queda enrere i ens trobem en un cicle regressiu, en què avança l’extrema dreta, Catalunya no és una excepció. El creixement d’Aliança Catalana es fa a partir de votants diversos, però fa molt forat a l’electorat de Junts [5]. Les eleccions municipals de 2027 seran el moment clau en què Aliança Catalana pot fer un gran salt d’escala i aconseguir molt pes en els ajuntaments de catalans més enllà de l’Àrea Metropolitana. Només tenint en compte això, podem entendre l’acostament de Junts als discursos excloents, aproximant-se a les propostes de l’extrema dreta.
Un cop emmarcada la situació, analitzem la proposta. Ara Junts proposa prohibir el vel i el vel integral a les escoles; però quants casos deu haver-hi a les nostres aules de nenes i noies que portin el vel integral? Ho proposa a partir d’un atac sobtat de valors republicans i de defensa del laïcisme? O bé aprofundeix en la lògica d’atac a les persones migrades, a la vegada que crea un problema on no hi és? Coneixent la trajectòria de connivència de la tradició convergent amb la xarxa d’escoles privades concertades i de la presència de la religió catòlica a les aules, permeteu-me dubtar de la perspectiva laica de la proposta.
Així doncs, la proposta de Junts va enfocada a seguir endinsant-se en el nacionalisme identitari i a dividir la societat, aprofundint en una lògica excloent i discriminatòria. En les societats on conviuen diferents religions, cultures o orígens, són habituals determinats conflictes. Però en lloc de buscar formes de cohesió, respecte i convivència, s’utilitza la laïcitat per dividir i excloure. I això no és republicanisme: és exclusió i desigualtat.
El més greu de tot plegat és que Junts s’hi llança de cap i alegrement per motius electoralistes, accepta l’agenda de l’extrema dreta i la promou per defensar el seu espai electoral. Fent això, situa les seves propostes en el centre i les normalitza. Com hem vist en la campanya electoral d’Alemanya o en les mesures preses en diversos municipis a casa nostra, això no surt gratis. El discurs de l’extrema dreta i propostes com aquesta marquen el debat i situen les polítiques públiques en un marc excloent i securitari.
Les forces progressistes i democràtiques, en canvi, ens hem de situar en la perspectiva antifeixista. Construir un front que planti cara a aquells que volen dividir els catalans i les catalanes en funció del color de la pell, de l’origen o de la religió. Hem de tenir clar que l’extrema dreta busca dividir el penúltim contra l’últim, i que ho fa per mantenir la desigualtat estructural que ens porta a tots plegats a la precarietat, fragmentant la classe treballadora i els sectors populars. L’extrema dreta fa forat entre el jovent, justament, perquè no s’ofereix una perspectiva de justícia; per tant, tenim el deure de construir un model de país basat en la justícia social i en la consecució col·lectiva de drets. Hem d’omplir de contingut social, humà i cultural la paraula democràcia. Només així aturarem a l’extrema dreta.
Notes
[1] https://naciodigital.cat/manresa/politica/el-govern-i-fem-manresa-tomben-les-tres-mocions-sobre-canvis-en-el-padro.html
[2] https://ara.cat/politica/junts-dona-suport-als-alcaldes-reclamen-expulsar-immigrants-delinquents-multireincidents_1_4885972.html
[3] https://naciodigital.cat/manresa/opinio/gran-substitucio-manresa_1944626_102.html
[4] https://www.eldiario.es/catalunya/politica/junts-descarta-mocion-censura-orriols-allana-terreno-ultra-mantenga-alcaldia_1_12063398.html
[5]
