En els darrers anys, el panorama polític alemany ha experimentat canvis significatius. Un dels més alarmants és l’ascens de l’extrema dreta, en particular del partit “Alternativa per a Alemanya” (AfD). Aquest fenomen no només amenaça els fonaments democràtics del país, sinó que també serveix d’alerta per a l’esquerra europea.
Avui mateix, joves neonazis han atacat un festival per la democràcia i contra l’extrema dreta a Brandenburg, a prop de Berlín. El que estem presenciant no és només l’èxit d’un partit parlamentari d’extrema dreta, sinó també l’aparició d’una nova generació de neonazis joves, cada cop més militants i que prenen els carrers amb violència dirigida contra les comunitats queer, d’esquerres i migrants.
L’AfD: de la crítica a l’euro a l’agenda de “reemigració”
L’AfD es va fundar l’any 2013 com un partit euroescèptic. Amb els anys, s’ha anat radicalitzant i ha evolucionat fins a convertir-se en una força nacionalista, antimigració i d’extrema dreta. A les eleccions de 2025 va obtenir resultats històrics, convertint-se en el primer partit d’extrema dreta reeixit a Alemanya des de 1945 (1). Amb més del 20% dels vots, va aconseguir entrar al parlament nacional per tercera vegada. A l’Est d’Alemanya, en algunes regions, va superar el 40% dels vots i actualment té representació a gairebé tots els parlaments regionals i consells locals.
Un dels elements centrals de la seva política és la denominada “reemigració”, un eufemisme per referir-se a la deportació massiva de persones amb orígens migrants. El partit també demana obertament el “Dexit”, és a dir, la sortida d’Alemanya de la UE, qüestionant de manera fonamental la integració europea del país.
Estratègies de radicalització i xarxes
La radicalització de l’AfD no és accidental. És el resultat d’un treball ideològic deliberat i d’una estreta xarxa amb actors de la Nova Dreta, moviments identitaris i plataformes mediàtiques d’extrema dreta. Un exemple és una reunió secreta revelada el 2024 per la plataforma d’investigació Correctiv (2), on polítics de l’AfD, empresaris i intel·lectuals de dreta van discutir plans per implementar l’agenda de reemigració.
Aquestes xarxes penetren profundament en institucions governamentals i de seguretat, com la policia, l’exèrcit i l’administració pública. A Saxònia, Brandenburg i Turíngia, l’AfD ja és la segona força política (o fins i tot la més forta), tot i que encara no ha arribat a governar.
“L’última línia de defensa”: una nova generació de violència d’extrema dreta
Una tendència especialment inquietant és l’aparició de grups neonazis joves i militants. Un d’ells, que es fa dir “L’última línia de defensa” (Letzte Verteidigungswelle, LVW), es va fer conegut el 2024/25 per diversos atacs incendiaris i agressions (especialment contra centres de refugiats i projectes d’esquerres). Els seus membres tenen entre 14 i 21 anys, estan organitzats en diverses regions d’Alemanya i armats. La Fiscalia Federal els investiga per formar una organització terrorista (3).
Segons el politòleg i expert en extrema dreta David Begrich (Deutschlandfunk, 2025), aquests joves ja no es consideren clàssics “skinheads”, sinó una unitat de combat ideològicament entrenada. Per a ells, la violència és una forma d’autonomització i un mitjà per obtenir atenció mediàtica (4). Begrich descriu una “subcultura militaritzada”, organitzada en grups tancats de xat que recluten nous membres a través d’actes violents.
A diferència dels anomenats “anys del bat de beisbol” dels 90, quan la violència d’extrema dreta era sovint espontània i local, els grups actuals actuen de manera estratègica, propagandística i amb sofisticació tècnica. Les eines digitals tenen un paper clau en la seva captació i radicalització.
Respostes legals i polítiques
La justícia alemanya ha reaccionat lentament. Sovint arriba tard amb les seves anàlisis. Actualment, l’AfD està classificada per l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució com a “extrema dreta extremista confirmada” (5), la classificació més alta d’aquest organisme. Naturalment, l’AfD ha portat aquesta decisió als tribunals.
En l’àmbit polític, també es debat la possibilitat d’il·legalitzar el partit. Aquest procediment és molt poc habitual a Alemanya: només dues formacions han estat prohibides des de 1945, una de dretes i una d’esquerres. Aquest precedent és també una de les raons per les quals el partit d’esquerres Die Linke es mostra reticent, tot i estar promovent una campanya decidida contra l’AfD i la seva agenda.
Mentrestant, el 30 de gener de 2025, una cooperació inèdita entre l’AfD, la CDU, el BSW i l’FDP va permetre aprovar al Bundestag (6) polítiques migratòries més estrictes. Aquesta convergència amb posicions d’extrema dreta mostra la pressió sobre el sistema de partits i com la suposada “muralla de contenció” contra l’extrema dreta s’està debilitant. El que a França es coneix com a cordon sanitaire, a Alemanya s’anomena Brandmauer (“mur de foc”), que implica que no es col·laborarà amb partits d’extrema dreta al parlament. Però segons la nostra investigació, a nivell local (sobretot a l’est d’Alemanya) això ja no és cert. La cooperació entre la CDU i l’AfD és una realitat, i la normalització d’aquesta perillosa extrema dreta s’està consolidant en la política alemanya.
Protesta i resistència de la societat civil
Aquestes dinàmiques han generat protestes massives. A la primavera del 2025, milers de persones van sortir als carrers arreu d’Alemanya. Van ser les mobilitzacions antifeixistes més grans en dècades. Hi van jugar un paper clau les persones joves, les comunitats migrants i els col·lectius d’esquerres.
Tanmateix, aquesta resistència ha de ser organitzada i sostinguda en el temps. No n’hi ha prou a protestar contra la dreta: cal oferir alternatives polítiques que combinin benestar social, justícia climàtica i drets humans.
Conclusions per a l’esquerra
La situació a Alemanya exemplifica com els actors de l’extrema dreta adapten les seves estratègies, recluten joves i aprofiten la crisi de la democràcia liberal. Per a l’esquerra, això implica construir xarxes, promoure l’educació política i establir estructures sòlides des de la base. Però també calen mesures de seguretat dins i per a les nostres pròpies estructures. Estem en un moment en què alguns col·lectius ja no estan segurs. La resposta ha de ser localment arrelada i internacionalment connectada. Ens cal aprendre els uns dels altres i observar què passa arreu del món. L’extrema dreta actua de manera coordinada i ràpida. És hora d’aturar-los.
[1] Federal Election Authority: 2025 Election Results.
[2] Correctiv: The Secret Meeting. https://correctiv.org/aktuelles/neue-rechte/2024/01/10/geheimplan-remigration-afd-rechtsextreme/
[3] Federal Prosecutor’s Office: Press release on LVW, May 2025.
[4] Deutschlandfunk, Interview with David Begrich, 2025. https://www.deutschlandfunk.de/david-begrich-interview
[5] Federal Office for the Protection of the Constitution: Classification of the AfD, 2024.
[6] Tagesschau.de: Bundestag decision on migration policy, 30.01.2025.
