La salut mental és molt important en qualsevol etapa de la nostra vida quotidiana per enfrontar els diferents problemes i la seva resolució. Això és una obvietat, tothom ho té present, saber resoldre els diferents conflictes no sempre és fàcil i això és encara més complex en les etapes de la infància i adolescència, que marcaran la nostra etapa adulta.
Però, els nostres infants i adolescents gaudeixen d’una bona salut mental? Les xifres no ens diuen això. Fem una radiografia de quins són els grups de població més afectada, perquè i com és la seva atenció als CSMA actualment.
Segons informes oficials, el 70% dels trastorns mentals s’inicien durant aquesta etapa, estem davant d’un veritable problema i una preocupant crisi de salut mental en els joves. Els factors que provoquen aquesta problemàtica són bàsicament socials i globals, com per exemple l’impacte de la Pandèmia de la COVID-19 amb els períodes de confinament que els joves van viure de manera traumàtica.
Seguint amb les xifres, s’estima que un de cada set joves d’entre 10 i 19 anys, pateix o patirà algun tipus de trastorn mental com depressió, ansietat i trastorn del comportament que es troben entre les principals causes de malaltia i discapacitat.
El suïcidi juvenil és la tercera causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys, una de cada sis defuncions es produeix entre persones de 10 a 19 anys. Les xifres són, si més no, alarmants. L’actuació davant d’aquest problema és deficient, tant en prevenció com en actuació, manquen professionals, centres especialitzats, actuació i legislació al respecte, etc.
L’adolescència és una etapa molt important i difícil, la prevenció de trastorns mentals és essencial. S’enfronten a canvis físics i emocionals, d’identitat i en aquestes edats els joves són molt influenciables, reben molta informació, de vegades manipulada per les xarxes socials, molt importants en l’actualitat.
En la qüestió d’identitat cal fer una menció especial quant a identitat de gènere. Aquesta és una decisió complicada, i encara que hem avançat com a societat aquest és un procés complex del qual dependrà la seva integració i posterior estabilitat emocional en l’etapa adulta.
Entre els factors desencadenants també trobem factors socials com el maltractament i la pobresa, altament determinants.
Quines són les conseqüències d’un trastorn mental en els joves?
Aïllament, absentisme escolar i baix rendiment acadèmic són els més freqüents. Trastorns alimentaris greus que poden posar en risc la seva salut, tant física com mental, poden influir en el seu desenvolupament físic, provocant malalties permanents en etapes adultes.
Trobem també un increment preocupant en la ingesta d’alcohol i d’altres drogues com a mecanisme d’autodefensa per enfrontar un problema emocional prevalent, aquestes addiccions de tractament molt específic.
Davant d’aquesta realitat, quina és l’actuació de la Generalitat amb la Conselleria de Sanitat per resoldre el problema?
L’any 2021 es va presentar el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 que identifica l’atenció a la salut mental, i citem literalment “com un àmbit de transformació dels serveis de salut amb especial èmfasi als que s’adrecen al col·lectiu d’infants i joves “
Aquest Pla planteja un conjunt d’actuacions per reforçar l’enfocament comunitari, orientar els serveis a la prevenció i assolir una atenció més accessible, però això actualment no es compleix.
Segons la Generalitat, l’atenció primària és la peça clau en la detecció de problemes de salut mental, com depressió o ansietat, amb ajuts d’equips d’especialistes en salut mental. Tenim un problema molt greu amb aquesta qüestió, ja que l’atenció primària i l’atenció en salut mental pateixen una manca de professionals important que dificulta moltíssim la prevenció i l’atenció adequada als temes de salut mental, requereixen una actuació immediata i trobem llistes d’espera inassumibles per pacients que pateixen una crisi i que es troben amb seguiments als CSMA molt precaris.
Les mesures, com el PLAPRESC, Pla d’actuació de prevenció del suïcidi, es queden a la superfície del problema, proposant plans que proposen altres plans i no mesures i eines concretes.
A l’àmbit local els Ajuntaments poden aportar mesures com el desenvolupament de campanyes de conscienciació entre els joves, informació dels recursos tant municipals com autonòmics, crear espais accessibles, fer costat a la millora dels serveis de salut mental lluitant per la millora dels serveis, etc.
Sigui com sigui, hem de prendre consciència de la gravetat del problema de la salut mental dels nostres infants i adolescents, i sobretot lluitar com a societat de forma molt activa perquè augmentin els recursos i tinguem una assistència en salut mental digna i sobretot efectiva.
