Fa uns dies vam conèixer que Israel assassinava a 5 membres de la família de Fouad Baker, membre del Front Democràtic per l’Alliberament de Palestina, advocat de la Cort Penal Internacional i col·laborador habitual de la Realitat. La seva família ha sigut víctima de l’entitat sionista precisament per perseguir els seus crims a la Haia. Volem expressar el condol i tota la solidaritat amb en Fouad en aquests moments tan durs. Davant d’aquesta barbàrie, continuem amb fermesa al costat del poble palestí. Continuarem denunciant totes les atrocitats i reivindicant els seus drets.
A finals del mes d’abril hem participat, a Moscou, al Segon Fòrum Antifeixista, amb organitzacions d’esquerres de tot el món, per tal d’intercanviar i posar en comú estratègies de defensa de la democràcia i dels drets humans. La nostra intervenció a la capital russa queda reproduïda en una peça de la present edició d’aquest setmanari.
L’apagada del passat dilluns 28 d’abril ens ha enfrontat a la vulnerabilitat del nostre sistema elèctric i a les dificultats del control de l’energia, en un moment tan sensible com és la crisi climàtica i la transició ecològica que necessitem fer per afrontar-la. Les causes d’aquest fet excepcional encara estan per veure i és fonamental l’anàlisi independent i amb rigor científic davant dels interessos econòmics que dominen un mercat milionari com és el de l’energia.
La sobirania energètica és essencial pel lliure desenvolupament d’una societat, però a més l’accés a l’energia és un dret individual de caràcter universal que cal garantir des dels poders públics. Des de Comunistes de Catalunya, defensem la nacionalització del sistema de producció i distribució elèctrica. La privatització del sistema a finals dels 90, per part dels governs de Felipe González i José María Aznar, mai va portar els beneficis que prometia, ans al contrari l’alça de preus ha estat una constant, agreujada els darrers anys. Davant la manca de control públic sobre aquest oligopoli, cal incrementar la participació comunitària sobre l’energia.
Igualment, denunciem l’opacitat del funcionament del sistema elèctric i del mercat de l’energia, des de les grans infraestructures a la factura que rebem a les nostres llars. La manca de sobirania energètica comença amb la manca d’informació, tant dels poders públics com de la ciutadania. Cal accelerar la transició energètica cap a fonts renovables, l’única energia possible en un futur i que ens assegura la sobirania energètica i la independència de recursos aliens.
Per fer possible la transició cal accelerar totes les mesures possibles per a la reducció del consum energètic de la nostra societat, de forma planificada, en termes d’eficiència i racionalització. La transició energètica no és només el canvi d’unes fonts d’energia que s’esgoten cap a fonts inesgotables. El nivell de consum energètic de les societats occidentals que han aportat els combustibles fòssils des dels anys 50 del segle passat és incomparable amb qualsevol altre període de la història de la humanitat, i no és sostenible en el temps ni generalitzable per a tota la població mundial.
Per aquests motius la inversió en el nostre sistema elèctric ha de ser una prioritat, i s’ha de fer no per defensar interessos privats sinó per maximitzar la utilitat pública de cada euro invertit: per millorar la resiliència del sistema, per assegurar un subministrament segur i estable i per compatibilitzar l’accés a l’energia amb altres aspectes dels quals depenen les nostres societats com ara la sobirania alimentària o la biodiversitat.
