En els darrers anys, la classe treballadora catalana hem perdut poder adquisitiu de forma progressiva. Tot i que formalment les dades macroeconòmiques són positives, la realitat és que els nostres salaris no s’han recuperat del tot de la contracció salarial de la crisi econòmica passada i, sobretot, que hi ha altres factors més enllà del treball que ens precaritza, com és el cas de l’accés a l’habitatge.
L’habitatge és, actualment, una de les principals fonts de malestar de la classe treballadora. Tenint pràcticament impossibilitada la compra d’habitatge, les franges més joves, migrants i precaritzades de la nostra classe es troben condemnades a haver d’accedir a una llar a través del lloguer. Lloguers que, en ciutats com Barcelona, es troben en preus desorbitats a causa de l’especulació immobiliària i la turistificació. Així, tot i les recomanacions europees, ens trobem que la majoria dels veïns i veïnes del país han de destinar més del 30% del seu sou al lloguer i a les despeses derivades de l’habitatge (gas, llum, aigua…), fent-les més vulnerables al risc d’endeutament.
Així, si posem sobre la taula les condicions de vida de la classe treballadora (sous baixos, jornades interminables, lloguers impagables…) ens trobem amb l’origen de gran part dels nostres problemes de salut mental. La incertesa i la inestabilitat, així com la frustració vital que aquestes generen, tenen un impacte crucial en el nostre malestar emocional. Malestar que s’intenta abordar des del sistema mitjançant la medicalització o la teràpia individual, i no des de l’erradicació dels causants que la generen.
Entenem que el sindicalisme és el principal antídot contra l’afany de lucre desmesurat i tirànic dels empresaris. Tot i el creixement en l’afiliació dels sindicats de classe durant els darrers anys, la realitat és que al nostre país encara hi ha moltes empreses que no gaudeixen de representació legal de les treballadores, ja que són massa petites per estar obligades o no tenen ni tan sols l’oportunitat. En elles es viu un cruent autoritarisme patronal. És per això que defensem la necessitat d’afiliació i organització del conjunt de les persones treballadores en sindicats nacionals i de classe als seus centres de treball, des d’una visió no assistencialista i basada, sobretot, en l’autoorganització i en la conquesta de nous drets.
Així doncs, aquesta jornada de manifestacions ha de servir per empoderar a la classe treballadora i que, davant la crisi econòmica internacional que ens ve a sobre, reivindiquem propostes ambicioses i emancipatòries que ens facin avançar en la ruptura del règim del 78 i la construcció del socialisme. És per això que ens hem de poder permetre somniar en tenir l’oportunitat de viure vides que no estiguin vertebrades pel treball assalariat i les seves dinàmiques. Hem de conquerir la reducció de la jornada per treballar menys, treballar millor i treballar tothom, tal com ho van fer aquells que ens van precedir fa un segle. Alhora, hem de posar al focus tot allò que va més enllà de lloc de feina, posant al centre les cures, la lluita per l’habitatge, la defensa d’uns serveis públics eficients i de qualitat i un model productiu socialista i respectuós amb el medi ambient. Alhora, la nostra lluita ha d’estar marcada per la perspectiva internacionalista, davant el creixement de la ultradreta i els discursos bel·licistes en escala internacional i de la vulneració dels drets humans i els crims de guerra que estan patint pobles com el palestí.
Finalment, des de Comunistes de Catalunya i el consell de redacció de la Realitat fem una crida a la mobilització del conjunt de la classe treballadora del país en el marc de les diferents mobilitzacions i activitats sindicals convocades arreu del territori. Així i tot, us instem a participar del bloc comunista en la manifestació de Barcelona, trobant-nos a les 10 hores del matí a Ronda Sant Pere amb Plaça Urquinaona per començar la jornada amb un esmorzar de germanor.
Nota final: aquest dilluns hem patit una apagada d’àmbit peninsular que ha afectat de manera notable a les classes treballadores i populars. Per l’actualitat del tema, en aquesta edició nomogràfica sobre moviment obrer incloem un article sobre aquesta matèria.
