El passat 26 d’octubre de 2025, el Ple Municipal de Polinyà va aprovar la proposta de l’alcaldia per rebatejar el Centre Cívic-Cultural amb el nom de Mari Carmen Gámez, la primera alcaldessa democràtica del municipi. L’equipament passarà a dir-se oficialment El Cívic Espai Cultural Mari Carmen Gámez. Un gest carregat de simbolisme i de memòria que, tanmateix, no ha estat exempt de polèmica.
L’únic vot contrari a la proposta va ser el del regidor de VOX, qui no va dubtar a justificar la seva oposició amb l’odi habitual: “No nos gusta que políticos pongan el nombre de políticos a equipamientos (…) esta señora era comunista, con eso tenemos bastante”. Aquestes declaracions, que traspassen la discrepància política per instal·lar-se en la desqualificació ideològica, no van fer més que evidenciar la naturalesa d’una ultradreta que rebutja el llegat democràtic i social de figures com la Mari Carmen. I que ens fan sentir encara més orgullosos i orgulloses del seu llegat.
En canvi, els grups d’ERC, PECP i JUNTS, van donar suport rotund a la proposta. Toni Flores (ERC) va recordar que el seu grup ja havia expressat el suport des del primer moment. Loli Delgado (PECP) va subratllar el merescut reconeixement que suposa per a una figura tan estimada. Tant aquests grups com l’alcalde Javi Silva Pérez (PSC) van participar en l’homenatge que es va fer a la Mari Carmen el 14 d’abril de 2024.
I és que parlar de Mari Carmen Gámez no és només parlar de la primera alcaldessa de Polinyà, sinó d’una veritable transformadora social. Durant el seu mandat, amb un equip plural de comunistes i no comunistes, Polinyà va experimentar una profunda metamorfosi. On hi havia precarietat, es va plantar dignitat i serveis públics: un nou ambulatori, una escola bressol de referència (Badabadoc), l’ampliació del col·legi que es va rebatejar com a Pere Calders, la creació de serveis socials, escoles d’adults, una brigada d’obres, i la regularització del pagament d’impostos per part de les empreses. Tot això, des d’una visió urbanística moderna, planificada amb rigor i compromís amb el futur del poble.
La tasca de la Mari Carmen no es va limitar a l’obra física. Va liderar una neteja simbòlica de l’espai públic, retirant noms franquistes dels carrers —els mateixos noms que la dictadura havia imposat sense consulta ni democràcia—, iniciant un procés de reparació històrica i memòria col·lectiva.
Aquest llegat, avui reconegut amb el nou nom del centre cívic, contrasta amb l’actitud dels qui, com el regidor de VOX, menyspreen la història i pretenen esborrar la contribució de les dones i homes que van lluitar per una societat més justa. La ultradreta, instal·lada ara a les institucions amb discursos d’odi, només pot oferir negació i divisió. Però la memòria és tossuda, i el poble de Polinyà ha triat recordar, dignificar i agrair.
El nom de Mari Carmen Gámez lluirà a la façana del centre cívic com a símbol de resistència, compromís i lluita. La seva empremta continua viva en cada plaça, cada servei públic i, sobretot, en el cor de la gent que sap d’on venim i cap a on vol anar. Aquesta és una victòria de la memòria democràtica, però també un toc d’atenció per no abaixar la guàrdia davant els qui voldrien fer-nos retrocedir.
Perquè com bé diu la història de Polinyà, els pobles que honren les seves lluitadores són els que realment construeixen futur.
