Array

La gran participació dóna la victòria al vot d’esquerres

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

La gran participació de les eleccions d’ahir, la segona més gran de la història, proporciona a les esquerres una clara victòria en el conjunt de l’Estat.

Amb més de 7 milions de vots, el PSOE de Pedro Sánchez s’ha imposat com el clar vencedor de les eleccions. Els socialistes han esdevingut la primera força a totes les províncies llevat de Catalunya i Euskadi. Malgrat els bons resultats, el PSOE no ha obtingut una majoria suficient per a governar sense el suport d’altres formacions, per la qual cosa s’obre ara un període de conformació de coalicions o de fórmules de govern basades en pactes puntuals, que no estarà exempt de dificultats per a Sánchez.

Unidas Podemos, lluny de la caiguda electoral que li auguraven les enquestes, ha patit un retrocés important, força especialment per la pèrdua de vots a Catalunya, Andalusia i Galícia. Tanmateix, es manté com a quarta força al Congrés i pot tenir un paper decisiu en la formació del nou govern, si el PSOE manté el compromís d’un gir a l’esquerra que ha sostingut en la darrera fase de la campanya.
Per la seva banda, la dreta ha obtingut uns molt mal resultats en el seu conjunt que són atribuïbles principalment a la fragmentació del vot reaccionari, però també de manera molt clara al rebuig que ha suscitat el seu abandonament dels posicionaments liberals i conservadors tradicionals cap a l’extrema dreta.

El PP s’enfonsa obtenint els pitjors resultats de la seva història i gairebé la meitat de representació que en els darrers comicis. La seva caiguda ha sigut recollida parcialment per Ciudadanos que ha millorat els seus resultats i pel neofranquisme de VOX, que irromp amb 24 diputats al Congrés, però molt lluny de les expectatives que li auguraven gairebé el doble de representants.

La victòria d’ERC-Sobiranistes esmicola les pretensions d’un ressorgiment postconvergent

A Catalunya, el gir cap a l’esquerra és encara més notable que al conjunt de l’Estat.

La coalició ERC-Sobiranistes s’imposa com la primera força en vots i en diputats, tornant a ser la primera força catalana al Congrés per primera vegada després de 83 anys. ERC-Sobiranistes guanya a les 4 demarcacions catalanes sobradament.

En segon lloc, se situa el PSC que ha aconseguit revertir la caiguda lliure en la qual semblava instal·lat en els darrers cicles electorals.

Per la seva banda, la pèrdua de 250 mil vots suposa la caiguda d’En Comú Podem a la tercera posició. La candidatura de Jaume Asens, tot i obtenir un gran suport electoral, queda molt lluny dels 800 mil vots obtinguts en les eleccions de 2016, quan la candidatura de Xavier Domènech va obtenir la victòria.

Els mals resultats de Junts x Catalunya suposen un cop molt dur per a les forces conservadores catalanistes que han anat perdent l’hegemonia que havien monopolitzat durant gairebé 40 anys.

Per la seva banda, Ciutadans reedita els 5 diputats que va obtenir en els darrers comicis però amb una important pèrdua de vots. El partit d’Inés Arrimadas queda molt lluny de la primera posició obtinguda en les darreres eleccions catalanes de 2017.

El Partit Popular obté només 1 diputat, un pobre resultat encara més baix que l’obtingut pel PP de Xavier García Albiol que deixa el partit gairebé en la irrellevància política a Catalunya.

La davallada de les dretes espanyolistes a Catalunya és recollida parcialment per VOX que obté 1 diputat.

El Front Repúblicà, malgrat haver obtingut més de 110 mil vots, no obté cap representació.

La dreta espanyolista desapareix d’Euskadi

A Euskadi, el PNV es consolida com a primera força i Bildu dobla la seva representació. Frec a frec, PSOE i Podemos obtenen el segon i tercer lloc respectivament. Ni PP, ni C’s, ni Vox obtenen representació a Euskadi, de manera que, per primera vegada, la dreta espanyolista queda en la marginalitat extraparlamentària al País Basc.

Galícia ja no és del PP

Els resultats a Galícia, històric bastió del PP, situen al PSOE com a primera força per primera vegada. Aquesta victòria, tanmateix, té un alt preu per a l’esquerra gallega, ja que ni En Marea ni BNG obtenen representació.

A les Illes Balears també guanyen les esquerres

El PSOE amb 3 diputats i Podem EUIB se situen com a primera i segona força a les Illes Balears. PP, C’s i VOX obtenen respectivament 1 diputat. Lluny queden ja les majories absolutes del PP, caigut en desgràcia per dècades d’escàndols de corrupció i de gestió especulativa.

Àmplia victòria del PSOE a Andalusia

Tot i el càstig al PSOE a les eleccions andaluses recents, el poble andalús ha apostat clarament per Pedro Sánchez en aquestes eleccions generals. Amb 24 diputats, el PSOE deixa molt lluny a les dretes: el PP i C’s obtenen 11 diputats cadascun i VOX n’obté 6. Amb una pèrdua important de vots, Podem se situa en quarta posició amb 9 escons.

El PSOE guanya al País Valencià

Amb 10 diputats obtinguts, el PSOE s’imposa com a primera força també al País Valencià. La divisió de Podem i Compromís que havien concorregut units en els darrers comicis, els ha donat molt mals resultats. Podem obté 5 diputats i Compromís només 1. El PP perd 6 escons a la Comunitat Valenciana, passant de 13 a 6 i Ciudadanos es manté amb 6. La caiguda del PP és recollida només parcialment per VOX que obté 3 diputats.

Gir de 180 graus al Senat


Els resultats al Senat, una càmera territorial tradicionalment molt ancorada a la dreta, també reflecteixen el canvi de tendència. De fet, la composició del Senat s’inverteix de manera molt notable. El PSOE passa de 43 a 122 senadors, mentre que el PP passa de 130 a 55. Els partits sobiranistes bascos i catalans milloren de manera important els seus resultats al Senat, mentre que Unidas Podemos perd tota la representació que hi tenia.


Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah